‘Les Perles Grans’: el paradigma de la indústria manacorina

Ha passat més d’un segle (concretament 118 anys) des de l’arribada dels empresaris alemanys Hugo Heusch i companyia amb la intenció d’instal·lar la seva indústria a Manacor.

Amb aquest article ens proposam explicar les causes que propiciaren la ubicació al nostre poble del centre neuràlgic d’una manufactura atípica, amb peculiars sistemes de producció tant des del punt de vista fabril com domiciliari, aclaparadora presència de mà d’obra femenina, capaç d’adaptar-se a noves línies de producció així com ho exigien les necessitats (tant per la demanda del mercat com per la manca de primeres matèries),una maquinària específica de construcció pròpia i, també, una clara vocació exportadora. Amb el pas dels anys, l’empresa pionera Hugo Heusch & Co. anà  canviant de nom passant a denominar-se Industria Española de Perlas Imitación, S.A. (I.E.P.I.S.A.) per evolucionar cap a Majorica Heusch i, finalment, Majorica, tot i que sempre va ser coneguda a Manacor com “les perles grans”.

Per tal d’enquadrar la cronologia vital de l’empresa oferim algunes dades:

• 1902 els Heusch obtenen permís per iniciar les seves activitats a Manacor.

• 1915 fundació de IEPISA.
• 1920 primera crisi de l’empresa, tancament dels mercats receptors i proveïdors per la I Guerra Mundial i trasllat de la producció a Manacor.
• 1921-1936 esplendor i declivi dels mercats, segona crisi pel crac de 1929 i tancament del mercat nordamericà –principal client-, problemes aranzelaris en la importació de primeres matèries, instauració de la II República espanyola i guerra civil.
• 1937-1939 tancament definitiu de la fàbrica de Barcelona, èxode els propietaris i trasllat definitiu de totes les activitats a Manacor.
• 1940-1959 dificultats inherents a la postguerra espanyola –període d’autarquia- i arribada del turisme de masses. Tercera crisi de la companyia per esgotament del producte, problemes amb el subministrament de primeres matèries i per la competència internacional i local.
• 1960 màxima expansió pel descobriment de la qualitat Majorica
• 1973 efectes de la crisi del petroli sobre el desenvolupament de l’empresa.
• 1974-1983 etapa de transició entre dues crisis.
• 1984-1998 sortida de la crisi general, etapa d’esplendor trencada per una nova crisi de la companyia.
• 1999-2002 període crític per a l’empresa agreujada, entre d’altres factors, pels atemptats de l’11 de setembre de 2001 als E.U.A., que es tancarà amb la venda de la societat a diversos inversors externs.

Sens dubte, la obertura de la fàbrica dels Heusch –en un principi només dedicada a la fabricació de capsuletes de vidre i, posteriorment, d’articles de cel·luloide- va suposar una oportunitat de progrés als manacorins i, essencialment, a les manacorines –dones i nines-  que ara fa més d’un segle afegiren a les feines habituals a casa seva o a fora vila, la feixuga tasca d’aguantar la calor dins un taller, assegudes durant llargues jornades davant una flama i amb un tub de vidre a les seves “delicades mans femenines” -com afirmava el tòpic- que anaven convertint en perles. La seva col·laboració fou decisiva per a la recuperació del pols de l’economia local després del seu ensorrament arrel de la crisi finisecular del segle XIX.

Un nou  model productiu que implicava la utilització intensiva de mà d’obra, barata i relativament poc reivindicativa, una fragmentació de la producció i la divisió del treball cercant la màxima productivitat, on la major part del procés es basava en el treball a escarada, incloent tasques realitzades fora de l’espai fabril.(domicili).

La visió de futur dels inversors alemanys comportà la Instal·lació del complex fabril a zones obertes per facilitar-ne l’ampliació en cas necessari, així com ben comunicades: sobre la carretera de Palma a Capdepera, prop de l’estació de ferrocarril i de la fàbrica d’electricitat.

Per altra banda, amb el temps, els treballadors de la fàbrica, gaudiren d’una sèrie de beneficis socials com servei mèdic, economat i guarderia infantil, als quals s’afegia un cert paternalisme dels màxims responsables de l’empresa envers els seus obrers, amén del patrocini de la major part de les activitats culturals, lúdiques i esportives del poble.

Cal insistir en la decisiva aportació de la força de treball femenina, en uns percentatges que van des del 99% als primers anys per baixar fins al 75% a finals de segle, malgrat la feixuguesa del procés, els entrebancs establerts pels terratinents que veien com els fugia un important contingent de mà d’obra de la qual havien disposat secularment en la mesura dels seus interessos, a més d’un cert rebuig social presentat per una societat eminentment agrària cap a una activitat fabril considerada  insana i impròpia de dones. Mencionar la considerable quantitat de nines -“petites mains” com apareixen documentades- algunes de només 8 anys. Els responsables de l’empresa hagueren d’aportar informes mèdics i implicar-se en obres a favor de la comunitat en un intent de suavitzar els recels.

Sense obviar la capacitat i versatilitat de les obreres cal mencionar una sèrie d’actes reivindicatius puntuals que demostren l’assoliment d’un cert esperit de classe conseqüència de les relacions dins l’espai fabril:

• 1903 les perleres protagonitzaren segurament una de les primeres vagues a nivell de tot l’estat protagonitzada exclusivament per dones, exigint més jornal i honradesa de les triadores-comptadores.
• 1910 aturada del taller II en demanda d’augment salarial.
• 1920 participació de perleres en el “saqueió de Manacor”, aldarulls contra la manca de subsistències i l’encariment de productes bàsics.
• manifestacions als primers anys de la dècada de 1930 en solidaritat amb altres gremis locals.
• 1948 diversos moviments contra la nova reglamentació que pretenia implantar l’empresa.
• anys finals del segle XX i principis del segle XXI, moviments reivindicatius davant la incertesa sobre el futur de l’empresa.

A grans trets, aquesta és la síntesi d’una indústria paradigmàtica, dedicada a la manufactura d’un producte singular, que va transformar la força de treball agrícola en industrial, construí el primer complex fabril de considerable magnitud a Manacor, on es concentrava un nombre considerable de massa obrera (essencialment femenina), la qual, mitjançant un acurat ensinistrament i una estudiada divisió del treball conduent a l’especialització, va assolir un alt grau de productivitat, incrementada en el seu moment per les importants inversions en maquinària, fonamentalment de fabricació pròpia. Estam davant una indústria que, des de el seu àmbit local, ha estat capaç de competir a nivell mundial, amb una significativa presència internacional i amb clara vocació exportadora que, a més d’aportar prosperitat a la comunitat ha donat a conèixer el nom de Manacor arreu del món, a la vegada que associava definitivament el nom de la ciutat i la perla.

La difícil situació de Majorica: amb problemes econòmics i sense data per tornar a produïr