Empresa i treballadors signen un conveni que contempla, fins i tot, l’allargament de l’ERTO fins el 30 de juny de 2021
Parlar de Majorica es fer-ho d’una de les empreses més representatives de la història industrial de Manacor. Un símbol que, després de la forta crisi interna viscuda durant el canvi de segle, semblava tornar a resorgir dels anys obscurs. Amb la inauguració fa poc de la nova tenda a Porto Cristo i la preparació del 130 aniversari, les coses semblaven anar mitjanament bé. Però no és així. Ja abans de la declaració de l’estat d’alarma, l’empresa perlera havia d’esperar el pagament per vendes si volia abonar cada mes (moltes vegades de forma fraccionada) el sou als seus gairebé 300 treballadors en plantilla.
Amb la crisi sanitària tot va quedar aturat. Literalment. La fàbrica de Manacor va deixar de produïr el dilluns després de la declaració de l’estat d’alarma i les perles i els productes continuen a les taules, com estaven. Tot d’una que es va poder, es va sol·licitar i aplicar un ERTO (expedient de regulació temporal d’ocupació) de força major que va afectar també els 169 empleats que Majorica té al municipi. Ara, i segons el conveni firmat fa uns dies entre la propietat, sindicats i comité, l’ERTO podria continuar inclús i en el pitjor dels casos fins el 30 juny de 2021, és a dir, un any sencer aturats.
“Si es signa aquest acord és precisament perquè les coses vagin bé, per evitar un ERO i una possible suspensió de pagaments”, explica la responsable de CCOO a la zona, Cati Ginard. El document aprovat per empresa i treballadors fa quinze dies, especifica que a partir del dia 1 d’octubre “si no hi ha més pròrrogues per part del Govern”, es passaria d’un ERTO per força major a un altre per causes productives, és a dir, que hauria de passar per inspecció de Treball i tendria unes altres condicions salarials pels treballadors.
La complicada situació de liquidesa no ajuda a recobrar l’esperança en l’empresa propietat del francès Jan San. Abans de la Covid com dèiem, s’acumulaven els deutes amb els proveïdors que al final anaven cobrant no sense penúries. El que no concorda massa amb que Majorica tengui a dia d’avui (i hagi de pagar) una estructura de fins a cinc directors (de fàbrica, finançer, de tendes, d’operacions i un director general per damunt ells, el també francès Didier Grupposo). Un organigrama que va demanar entrar a fer feina aquest juliol ja amb el 100% del seu sou; una xifra que, de moment s’ha rebaixat fins el 40%.
Incorporació gradual i forçada per les circumstàncies
Amb les dues tendes principals tancades, la de Porto Cristo i la de Manacor, l’obertura estatal de El Corte Inglés (on la perlera hi té tendes arreu d’Espanya i que obliga a reactivar l’activitat als qui són a dins), ha fet que una mica més de 40 empleades de Majorica s’hagin hagut de reincorporar als seus llocs de feina. També les dues dependentes de la petita tenda que hi ha oberta a l’entrada de les Coves del Drach.
Segons ens explica l’empresa, la fàbrica del polígon de Manacor, “ja obri els dimarts i dijous des de fa unes setmanes, per qüestions de logística”, per temes administratius i comptables i per gestionar l’stock amb el qual s’haurà de abastir les tendes i el mercat en general de Majorica fins que no arrenquin de nou les màquines. Una incertesa que no té una data concreta. Ara mateix hi fan feina cinc persones cobrant un 30% del seu sou. En total Majorica concreta que (a tota Espanya) 65 persones han tornat a fer feina dins el mes de juny i 33 més s’incorporaran al llarg d’aquest juliol.
El propi director general de Majorica, Didier Grupposo, diu que la seva intenció és reincorporar els treballadors i tornar a posar en marxa la producció el proper mes d’octubre, però que tot dependrà de com vagin les vendes i els beneficis que la perlera espera recuperar fins a finals d’any. De fet al propi conveni, que elimina les pagues extra previstes, estipula la denominada ‘paga Covid’ un substitutiu supeditat a que les coses vagin econòmicament com abans de la crisi. El que serà complicat.
Amb un stock en part obsolet, una mala planificació publicitària (les campanyes amb Mónica Cruz i Rodolfo Sancho no van tenir l’impacte esperat) i una nova col·lecció pel 130 aniversari en l’aire, fa mal pensar que s’arribaran a les xifres esperades. Oficialment, i perquè els empleats arribin a cobrar els sous com abans de la crisi del coronavirus, el pressupostos d’ingressos per vendes netes (segons especifica el conveni signat) haurien d’arribar dins 2020 als 6,8 milions d’euros i 13,7 milions l’any 2021. Segons Majorica cada més la perlera gasta 200.000 euros en pagar la Seguretat Social de la plantilla.
Una estructura complicada
Si parlàvem que Majorica té avui en dia un propietari i un organigrama directiu de cinc persones, s’ha de tenir en compte a més, que tot i que la producció de perles es fabriqui íntegrament a Manacor, l’empresa té una altra fàbrica de joies a Tailandia, amb una secció de logística a Taiwan i la gestió financera feta des de Hong Kong. Una teranyina asiàtica que es complementa amb un proveïdor de components important de la Índia.
La crisi sanitària haurà acabat de concretar també el tancament per raons econòmiques de dues tendes de Majorica a Barcelona (on també hi té la seu administrativa principal amb una vintena de persones treballant-hi) i una altra a Madrid i l’obertura, això sí, d’un flamant espai llogat al començament del passeig del Born de Palma, amb la finalitat d’atreure tots aquells turistes de creuer que marxin cap el centre de Ciutat.
Cercador d’històries. Redactor durant més d’una dècada a la delegació de Manacor de Diario de Mallorca