El llinatge Llull i els seus malnoms a Manacor

Avui ens ocuparem d’un dels llinatges més antics i amb més presència des de temps enrere a Manacor. A tall d’exemple podem citar Pere Llull i Jaume Llull, ambdós de la facció dels mascarats (a favor del rei) i morts a causa de la revolta dels agermanats; el primer de pesta i el segon després d’haver estat reclòs dins les murades d’Alcúdia fugint de la destrossa de Pollença.

Al llibre de Clavaria de 1525 figura Guillem Llull Magre amb casa a l’illa de Pere Soler, concretament obrint portal al carrer de n’Amer. Poc després, l’any 1535, se documenta un cens que el paraire Pere Llull feia a Arnau Sureda i Vivot per una casa i celler a la Costa, la qual cosa no només conferí un àlies al paraire que passà a ser conegut com Pere Llull de la Costa, sinó que, a més a més, al tram de carrer comprés entre el de n’Olesa i la plaça del Mercat se’l conegué com la costa d’en Pere Llull.

Els Estims de 1578, a l’hora que aporten un nou malnom a un membre del llinatge Llull, ens ofereixen la ubicació d’un casal fortificat: la fortalesa, alçada entre els carrers dels Bous i de n’Amer, on Pere Llull de la fortalesa hi tenia casa i corral.

Aquests tres sobrenoms perderen vigència, però al segle XVII en sorgiren de nous, alguns dels quals perdurables fins l’actualitat com: Poc oli (amb les variants Poc oli de la Torre i Poc oli de na Vella), Bovet (ocasionalment Bovet de l’hort de la Real), Cuixa, de les Puntes o de la Punta, Samarron i Torriscos.

Altres tingueren una durada més curta tot i que el seu ús s’allargà al llarg de dos segles. Foren els Alarp, malnom amb el qual se coneixia a Pere Llull, propietari d’un hostal al carrer actualment conegut com de l’Estrella, Barbarei, de Son Còdol, Coure o de Son Coure, Manxo (també escrit Manxe), Mayblanch, Metge, Nito, Pagès, de les Pedreres, Suau i del Racó, àlies adjudicat a Jordi Llull, amb casa precisament al racó de l’actual carrer de l’Angle, llavors conegut com del Racó i, també d’en Pere Guixa. Hom pensa en la possibilitat que mossèn Alcover a l’hora d’escollir nom per batiar les seves “Rondaies” es decidís per aquest personatge.

Menys recorregut gaudiren els Basili, Borrego, Cap roig, Coure de Son Poll, de Son Foradat, de la Franquesa, de na Frau, Gendre, Ollera, de na Ploradora, Porcell, Pussa, Rodrigues i de les Voltes, sorgits i finits en el segle XVII, alguns d’ells fent referència a la possessió que conduïen en aquells anys i altres associats a la matriarca de la família.

La nòmina dels documentats al segle XVIII s’allarga fins a trenta-quatre sobrenoms, catorze dels quals aguantaren fins entrat el segle XX i encara fins a l’actualitat. Anem a relacionar-los per si teniu sort de trobar-vos: de So n’Amoixa, Blonco, Burguet, Caseta (amb l’accepció Caseta de s’Artanera), Cardell, Coll, Gallina, del Puig d’Alanar Moreió / Moreió de na Crespina, Mosso / Mosso de na Ribota / Mosset/a, Ravell, Torrat, Valentí i Xorquet.

Els altres vint cenyiren la seva vigència al segle XVIII. Són: Àngel, Banyoto clovella, del Barracar, Bordoy, Caloto, Capet, de Son Caules, Cavaller, Fosc, Son Foradat, de na Maia, la Plana, de na Perduda, Peró, Ramonet, Roquer, Sabó/Sabona, de na Serrella, Voltereta d’en Llisora i Xap.

Per acabar oferim el llistat de tres dotzenes més de malnoms associats a alguna de les nissagues dels Llull manacorins.

• Banyoto, de na cap d’olla, Catxo, de na Centeno, Coca, de Son Còdol, Cornet, Corona / Corona de na Punta, Cus, Escolà, Escrivà, Felanitxer, Ferrà, Ferrer, Fum, Garí, Guiemó, Guixa, Son Joy, Llodrana, Maneta, marit de na Busca, Mola, Penso, Pentina, Pere Rei, Pipero, Rava, Rosselló, Rostet, Sacos, Senyoret, Siliet, Soberà, Son Talent i Virell / Virell de na Banyó. Triau.