Són restes de persones finades durant l’època de la pesta de 1820
Treballadors de ATICS, encarregats de l’exhumació de la fossa comú del cementiri de Son Coletes de Manacor a la recerca de cossos dels represaliats pel cop d’estat franquista de 1936, han trobat un primera fossa primitiva amb un centenar d’esquelets entrerrats a una capa subterrània entre els 2,5 i els 3 metres de fondària, per davall de capes de terra i grava. Es tracta però, de restes de persones finades a principis del segle XIX, moltes d’elles se suposa, segons els experts consultats, com a conseqüència de la pesta de l’any 1820.
Això s’ha pogut confirmar per la bona col·locació dels cossos, ben situats dins un forat fet aposta a la pròpia pedra. Sense relació amb restes dels morts afusellats a partir de l’agost de 1936, que s’haurien de trobar a una distància inferior respecte a la superficie (a metre o metre i mig) i sense un ordre ni distància definides. Això fa que de moment no es tenguin moltes esperances que es puguin trobar cossos de la guerra civil en aquesta primera zona de les quatre acotades i que s’han d’analitzar fins dia 9 d’agost, que es quan es preveu que acabin les tasques.
De fet una de les teories més lógiques diu que els possibles restes de la fossa comú de 1936 del cementiri de Manacor, foren retirats per complet durant la reforma i ampliació definitiva per fer del Son Coletes l’únic cementiri local, l’any 1947, i que per tant hi hauria poques zones on no s’hi hagués intervengut posteriorment de manera intencionada. Només hi ha un petit espai, a l’esquerra de l’entrada, on se suposa que pot quedar algun cos. Una de les zones on s’hi té previst realitzar cates més o menys grosses.
Es calcula que a Son Coletes hi pogueren morir afusellades entre 200 i 250 persones del bàndol republicà (o sospitoses de ser-ho), encara que hi ha també teories que parlen de fins a 700. Cal tenir en compte que durant els primers dies posteriors al desembarc republicà del Capità Alberto Bayo, entre el 24 i 25 d’agost, es quan més virulenta fou la repressió i més persones (també presoners d’altres municipis com Algaida, Son Servera o Porreres) van ser assassinats, això sí, a l’antic cementiri on ara es troba el parc municipal de Manacor.
