Juan Pedro López és director de Viatges Llevant, una de les agències amb més història de Manacor. Amb tota una vida dedicada al sector, parlam amb ell perquè ens conti com ha afectat el confinament i cap a on podem agafar les maletes aquest estiu.
-Com ha afectat la pandèmia a un sector tan sensible com el vostre?
De tot d’una va ser un impacte brutal, per la indústria del turisme en general i per nosaltres en particular. Ens va aplegar de ple preparant la temporada de Setmana Santa i d’estiu. Des del moment que es va aprovar l’estat d’alarma tot va quedar paralitzat. Al mateix temps no podíem tancar tampoc, perquè havíem de solucionar els molts de problemes col·laterals que això va suposar, com per exemple haver de retornar el més ràpidament possible als centenars de clients afectats que teníem pel món, o a trobar solucions per a les reserves que ja estaven fetes i es van haver d’anul·lar. Així és que a més de perdre els mesos que estàrem tancats també vam perdre la feina prèvia.
-Les companyies aèries va posar molts problemes?
De tot d’una i sense encara saber fins a on arribaria tot, va ser un ‘no’ rotund. No volien tornar els doblers. Ens va dur molta de feina en aquest sentit. Per això li deia que no ens vam poder aturar de teletreballar durant dos mesos. Afortunadament, poc a poc tothom va entrar en raó i va ser com desfer calça que diríem. Crec que aquesta és una de les avantatges de contractar amb una agència de viatges, perquè quan hi hagi un problema tenguis una persona amb cara i ulls a la que acudir; perquè segur que farem tot el possible per solucionar-ho.
-Pensaven tal volta, com tots, que duraria menys…
Clar, tot va ser molt inesperat. És vera que quan ho veies a les notícies pareixia lluny, que era un virus que afectaria a la Xina però que no passaria d’allà. Quan varen començar a crèixer els casos a Itàlia ja fou més preocupant. En tot cas, quan el govern va decretar el confinament pensàrem que en dues setmanes, en sortir, poc a poc tornaríem a arrencar i en un mes hauríem agafat de nou el ritme previ… però no va ser així.
La gent encara té por de viatjar perquè és una activitat que feim per plaer
-Amb uns clients desitjosos de viatjar?
Això crèiem, que la gent tendria unes ganes enormes de sortir. Però les pròrrogues en el confinament i el fet que el virus no hagi desaparegut complica molt les coses. És un procés molt més lent del que ens pensàvem. Ara la gent encara té molta por. Tengui en compte que viatjar és una activitat que feim per plaer i no per haver d’estar pendents d’altres qüestions com els controls o la mascareta, o sigui que en part també ho entenc. Hi ha hagut moltes persones que han quedat mesos sense feina o dins un ERTO. Lamentablement el pensament ara és el de no complicar-se massa la vida i deixar els viatges per més endavant.
-Quin percentatge de negoci s’ha perdut aquests mesos?
Pràcticament un 90%. És a dir que ara estam al 10% respecte als mateixos mesos de l’any passat.
-Quins són idò els destints més demandats aquest estiu i en aquesta situació?
Sobretot van començar molt forts els viatges a altres illes, a Menorca, a Formentera i a Eivissa. Hi va haver un boom postCovid bastan fort, i amb un gran augment del vaixell per sobre de l’avió…
-Vol dir que la gent pensa que volar no és tan segur?
Així és. La quan cosa no és certa, perquè dins un avió és pràcticament impossible contagiar-se de coronavirus, entre d’altres coses perquè l’aire de dins es renova cada viatge. Però en canvi la gent prefereix el vaixell perquè pensa que tendrà més espai on moure’s o que podrà sortir, però és una qüestió més psicològica que altra cosa. També hem notat un increment de demanda a llocs amb un entorn més natural amb espais oberts com el nord de la península, Astúries, Cantàbria, fins ara també havia estat Galícia.
-Quin ha estat el destí més afectat?
Està clar que moltíssims, però per a nosaltres un dels més demandats per aquest temps era els dels parcs Disney, que tornen a obrir, però en altres circumstàncies…
-On es pot viatjar a dia d’avui?
Per la Zona Schengen, és a dir per tota Europa. De moment a Àsia està una mica fotut, així coms els Estats Units, on s’hi hi vols entrar primer has de cridar al consulat i fer una sol·licitud expressament, i molts països de Sudamèrica. El que passa en molts de casos és que el país en qüestió està obert però no hi ha companyies que hi volin… o sigui que és com si estés tancat pel turisme.
En molts de casos el país de destí ja està obert però no hi ha companyies que hi volin
-Un segon confinament acabaria amb les agències de viatge?
Ens mataria sí. Tengui en compte que ja venim de la crisi econòmica de 2008 i de la readaptació del sector. Seria una clatellada molt forta perquè ja podria afectar al Nadal i final d’any. No tendríem recursos.
-Me deia que vénen ja de superar aquell boom dels viatges per internet. Encara els afecta o hi ha espai per les dues coses?
Com li deia va coincidir, més o menys, la crisi de 2008 amb l’augment de webs per contractar viatges directament. Crec sincerament que aquells primers anys d’incertesa ja han passat i que hi ha clients per a tothom. El que la gent ha de saber és que les agències tenim unes tarifes negociades i que al final trobam la millor solució, més personalitzada. A més ja no hi ha aquell problema d’haver d’esperar tres hores per ser atès, sino que també operam per telèfon o fins i tot via whatsapp. Encara que és cert que ens quedat feia per atreure més al públic jove, més avessat a utilitzar les noves tecnologies sobretot pel seu caràcter immediat. És per això que pens que ens hem d’obrir i acabar de captar aquesta clientela. Durant el confinament ha estat un bon moment per pensar i estudiar noves tàctiques.
Cercador d’històries. Redactor durant més d’una dècada a la delegació de Manacor de Diario de Mallorca