El batle, regidors i l’historiador Antoni Tugores hi han estat presents
Avui dimarts, 14 de juliol, l’empresa ATICS ha iniciat les tasques per localitzar les restes de les fosses de la repressió franquista a l’antic cementeri de Son Coletes, a Manacor. Una intervenció que forma part del segon Pla de Fosses del Govern de les Illes Balears i que es preveu que s’allargui fins el 9 d’agost.
Després d’una retirada prèvia de la vegetació, aquest matí ha començat a treballar la màquina excavadora facilitada per l’Ajuntament de Manacor. Els treballs s’han iniciat a l’anomenada zona 1, que correspon a la jardinera central de l’actual cementeri. Un indret on s’espera localitzar possibles restes d’una creu que hi havia a l’antic cementeri de Son Coletes, a partir de la qual, segons les informacions disponibles, l’any 1936 s’haurien enterrat les víctimes en rases, partint des del centre de l’esmentada creu, en línia recta i d’una forma radial. Segons el batle, Miquel Oliver, “és un acte de reparació tant des de la vessant humana com de la memòria democràtica”
“Partim d’un caramull d’incerteses, amb molta prudència però també amb l’esperança de localitzar algunes de les centenars de víctimes que es varen enterrar a Son Coletes”, ha explicat el secretari autonòmic de Memòria Democràtica, Jesús Jurado, “perquè, al cap i a la fi, es tracta de drets humans. Estam parlant dels drets de les persones que varen ser assassinades fa 80 anys i dels drets de les seves famílies. Actuarem mentre hi hagi alguna possibilitat i les darreres investigacions ens han obert noves vies”.
Proposta d’intervenció
El maig de 2019, la Sociedad de Ciencias Aranzadi realitzava un estudi de viabilitat del cementeri de Son Coletes, durant el qual trobava restes de víctimes de la pesta bubònica de l’any 1820. Un primer indici de l’antic cementeri, que s’havia utilitzat durant la Guerra Civil per enterrar les víctimes de la repressió franquista.
El Projecte d’intervenció al cementeri de Son Coletes, presentat per ATICS a la Comissió tècnica de desapareguts i fosses de les Illes Balears, suma a aquests indicis l’estudi d’una fotografia aèria realitzada per l’aviació dels Estats Units entre els anys 1942-1945, facilitada pel Dr. Cels Garcia del Departament de Geografia de la UIB. Un material que ha permès determinar que, pocs anys després dels nombrosos assassinats de 1936, l’antic cementeri de Son Coletes presentava una planta completament quadrada de 3.600 m2.
Al centre d’aquest espai hi havia una creu de ferro, que l’ajuntament de Manacor havia col·locat el 1922 per indicar quin tipus de terreny era aquell ―un lloc d’enterrament―, ja que s’havia convertit en un espai on pasturava el ramat. Segons explica l’historiador Antoni Tugores al Mapa de les Fosses comunes de Mallorca, les víctimes assassinades i enterrades a Son Coletes durant la Guerra Civil “…des del principi es va seguir la norma d’anar obrint gavetes, partint del centre on anys enrere s’havia instal·lat la creu, en línia recta i de forma radial. De manera que hi havia síquies que partien del centre en totes les direccions…”.
A partir d’aquí, l’equip d’ATICS ha establert 3 zones per excavar el subsòl del cementeri de Son Coletes i poder establir els límits dels enterraments de les persones represaliades. Zones on s’intueixen alteracions del terreny a partir de l’estudi exhaustiu de la fotografia aèria abans esmentada, a la qual s’han aplicat tècniques de fotointerpretació i georeferenciació.
Les tasques d’exhumació, que s’han iniciat avui, s’estan desenvolupant sota la coordinació d’un equip tècnic format per tres arqueòlegs i una antropòloga. Després de la zona 1, la proposta d’intervenció a Son Coletes segueix per l’anomenada zona 2, que consta de dues obertures a la zona nord de la jardinera, aprofitant els passadissos existents al costat de les tombes subterrànies. Finalment, el pla d’actuació preveu actuar en l’anomenada zona 3, que correspon a l’àrea sud d’aquesta jardinera.
El cementeri de Son Coletes
Son Coletes va ser creat el 1820 com a cementeri de les víctimes de la pesta bubònica i va ser utilitzat durant la Guerra Civil com a gran fossa per a les execucions indiscriminades de dissidents i presoners. És, de fet, un dels indrets de major repressió franquista de l’illa de Mallorca. A dia d’avui, no es coneix amb exactitud la quantia del nombre de víctimes que s’hi enterraren.
Segons indica l’historiador Antoni Tugores en el Mapa de les fosses comunes de Mallorca, a partir del 17 d’agost de 1936, a Manacor, els organismes sublevats iniciaren una repressió sistemàtica i execucions al cementeri municipal del Pla de Son Mas. A partir del 24 d’agost, aquestes execucions i enterraments varen ser traslladats a Son Coletes per poder disposar d’un espai allunyat del nucli urbà. Entre finals d’agost i setembre de 1936 Son Coletes va ser escenari de grans execucions, no només de víctimes manacorines o mallorquines, sinó que “potser el nombre més important de víctimes enterrades en aquell lloc es degui a les captures de presoners de les tropes de Bayo”, indica Tugores. Entre aquestes víctimes es podrien trobar les cinc infermeres voluntàries de la Creu Roja: Daria i Mercedes Buxadé, Maria Garcia, Teresa i l’autora del “Diario de una miliciana”, assassinades el setembre de 1936.
Després de la repressió franquista, Son Coletes va ser abandonat fins que la saturació del cementeri municipal del Pla de Son Mas va fer que l’Ajuntament de Manacor iniciàs, a la segona meitat de la dècada de 1950, un seguit de reformes i ampliació, amb la remoció del terreny consegüent, que li ha donat l’aspecte actual.
