El document, avalat per la UIB, posava de manifest ruptures en vigues i esquerdes laterals que calia vigilar de prop
Un estudi avalat per la Universitat de les Illes Balears (UIB) i publicat el 2017 ja alertava de les nombroses deficiències en les estructures i la coberta de l’església de Son Negre (al municipi de Manacor), esfondrada el dimecres de la setmana passada davant la sorpresa dels veïns i la classe eclesiàstica. Apunta, per exemple, a importants esquerdes en els laterals dels tres trams de nau que van col·lapsar o a la gravetat que suposa la ruptura total d’una biga de la coberta per efecte de la podridura.
En la detallada memòria de treball de Fi de Grau d’Edificació de l’Escola Politècnica Superior de la UIB, presentada per Maria Antònia Garau, es plantegen els diferents problemes d’esquerdes, humitats o corcs que presenta el temple construït entre 1878 i 1879 (i posteriorment ampliat a principis del segle XX a partir de planols d’Antoni Maria Alcover) i es donen solucions pressupostades. El document, supervisat pel professor del departament de Física, Joan Josep Marcó, i titulat ‘Aixecament de planols, estudi de lesions i proposta d’intervenció a l’església de Sant Antoni Abat, Son Negre’, introdueix mitjançant un context històric la construcció i evolució dels diferents oratoris rurals del municipi manacorí, incloent documentació gràfica i referències arquitectòniques i materials.
Garau detalla mitjançant fitxes de lesions per causes físiques, identificant l’origen del problema, localitzant-lo i definint-ne la gravetat. Entre els danys més preocupants per falta de manteniment destaca la partició “per la meitat de la seva llum” d’una biga de fusta que conforma l’estructura de coberta de la nau principal. Després de l’esfondrament de la setmana passada, el rector de les parròquies de Manacor, Antoni Amorós, recordava que fa quatre anys “vam fer una inversió molt important; destapàrem tot el teulat i poguérem veure totes les entranyes de l’estructura de l’església per canviar les teules perquè hi havia goteres i no vam veure res”. Amb el que la ruptura va continuar debilitant la coberta.
En el document tècnic de 2017 ja s’especifica que s’ha observat que una de les viguetes que forma part de la coberta principal de la nau s’ha partit per la meitat de la seva longitud. “Una possible causa d’aquesta lesió podria ser la podridura de la fusta de la biga, causada pel deteriorament de la coberta de teula àrab que permet el pas de l’aigua de pluja a l’interior de l’edifici”. L’estudi proposava substituir la vigeta afectada per una de nova, desmuntant la zona de la coberta on es troba i substituint-la adequadament. A més, es suggereix dur a terme “un manteniment anual per eliminar sediments i vegetació de les cobertes, i cada tres anys verificar l’estat de les teules i substituir les que estiguin deteriorades. Aquesta actuació garantirà la integritat estructural de la coberta i prolongarà la seva vida útil, evitant possibles danys addicionals i assegurant un correcte funcionament a llarg termini”, determina la memòria.
D’altra banda, també s’observa que en diferents àrees de la volta i els murs verticals de l’església, s’han localitzat “crulls pràcticament verticals que descendeixen des de la volta fins al mur, amb un gruix aproximat de 1 mm”. S’especifica que aquestes esquerdes poden haver estat causades per assentaments diferencials de l’edifici, degut a una compactació desigual del terreny, així com per accions mecàniques com la compressió del mur per la transmissió d’esforços des de la volta. Per abordar aquesta situació, l’informe proposa dues solucions a partir de la col·locació de testimonis per determinar si les esquerdes continuen actives.
“Si els testimonis no mostren crulls addicionals i les esquerdes no tenen moviment significatiu, es recomana segellar-les amb morter de cal sense retracció per unir les parts del mur. D’altra banda, si els testimonis mostren esquerres addicionals, es suggereix obrir trinxeres al llarg de les esquerdes, cosir-les amb barres de fibra de vidre fixades amb resines epoxi, i després segellar-les amb morter de cal sense retracció abans d’aplicar el revestiment final al mur”.
Una altra de les afectacions preocupants en els alçats que de l’església de Son Negre fa Garau, són els desprendiments de morter focalitzats precisament en els contraforts de les tres naus caigudes i senyalitzades en color morat en el plànol, on també es determinen detalladament les zones més afectades per l’erosió, la brutor, les humitats o les esquerdes. Finalment, l’estudi arquitectònic també calcula un pressupost (amb xifres de 2017) per corregir en la mesura del possible tots els danys trobats a l’església, començant per un manteniment i vigilància de la coberta, amb un cost total de 98.881,97 euros.
