“Ja no podem aguantar més aquesta quietud i aquest passotisme per part de l’Ajuntament”, diu el president de l’Associació de Veïnats de Portocristo, Kiko Gil, justa abans d’asseure’s per començar a explicar els motius que els hau duit a protestar davant la premsa. I és que fa tres vegades que demanen al consistori manacorí una relació dels projectes pendents de dur-se a terme a la localitat costanera i dels que s’han executat a tot el municipi durant els darrers anys “però ni ens han contestat”, ni a les instàncies registrades el passat 18 de juliol i el 18 d’octubre, ni a la del passat 7 de desembre. “Crec que hem tengut paciència, però ja no podem més”, afegeix Pep Barrull, exregidor de l’Ajuntament i part activa del moviment veïnal local.
“Percebem que des de que el govern municipal està en minoria van de cul, però aquesta no és excusa. La passada legislatura teníem els mateixos problemes que ara, i tampoc varen fer absolutament res, només bones paraules sense cap acció”, diu Gil, que critica alhora la falta de transparència de l’equip de govern Més-Esquerra/AIPC: “des de la darrera reunió formal, el passat 7 d’agost, no hem tornat a saber res i res es mou, ni per pintar una trista línia”.
Barrull i Gil es refereixen a la línia continua que el govern manacorí va prometre als veïnats que pintaria al llarg de l’avinguda dels Pins, després que el passat mes d’octubre un accident de trànsit a la travessia del carrer Tramuntana despertés les alarmes: “És una avinguda on només s’hi pot circular a 30 quilòmetres per hora i en canvi hi ha fins i tot avançaments!. És un desgavell, els autocars no respecten els límits de velocitat i a l’estiu és un col·lapse constant”.
Aquesta, la massificació de vehicles quan arriba la temporada alta (Portocristo passa dels 9.000 habitants empadronats de l’hivern als gairebé 30.000 a l’estiu), és l’altre problema urgent. El tall i la reconversió del carrer Bordils en peatonal (per qüestió d’obres primer i per temes relacionats amb Demarcació de Costes després) “han fet que altres carrers secundaris i que són de poble com Navegants, Sant Lluís o la pròpia avinguda dels Pins, hagin de suportar un volum de cotxes i bussos indignes”, recorda Olimpia V. Martín.
“Proposarem una consulta popular a l’Ajuntament de Manacor per aconseguir que es torni a obrir. Som els primers que estam a favor que els peatons guanyin espais urbans, però primer s’ha de tenir una estratègia pensada, alternatives i aparcaments dissuasòris”. Una consulta que l’associació inclús projecta més enllà: “El més greu és que ens ignoren… si la cosa segeuix així potser també hauríem de demanar la independència s’una vegada per totes”, diuen. Encara que Barrull indiqui que “primer la idea hauria de passar per la Junta de Districte” portenya.
Sense policia els vespres ni pressupost
Així mateix, dos dels punts més crítics a efectes pràctics són: la manca d’efectius de la Policia Local després de les 18 hores i la inexistència d’un pressupost propi per poder administrar de forma lliure i independent des de Portocristo. “Si hi ha qualque problema de dia, ja te pots possar tranquil, però es que de nit ni tan sols hi ha la comisaria oberta. Simplement hi ha un cotxe que fa voltes pels nuclis de costa. Si hi ha dos accidents només en poden atendre un…”. Pel que fa als pressupostos, està estipulat que la mateixa Junta de Districte pugui decidir quins projecte són els més urgents pel poble. Però com que les seves decisions no són vinculants, els efectes s’acaben diluint més enllà de Santa Cirga.
“L’Ajuntament hauria de ser el primer interessat que la comunicació fos fluïda, però en canvi sembla que no en tenen cap interès”, sosté Gil, que critica la gestió de l’actual regidora responsable de Portocristo i s’Illot, Antònia Llodrà: “La passada legislatura, quan era a l’oposició, duia una campanya contra les accions del delegat socialista, Sebastià Nadal. Però ara que hi és, ni ens hi podem asseure perquè ens informi”.
Qüestions com l’inexistència d’un punt verd després de tres anys del tancament del que hi havia, el caos circulatori i de seguretat en que es converteix el carrer de Sant Lluis quan es troben dos autocars, les carreres il·legals de l’avinguda Joan Servera, la manca de definició política per cedir un solar per a la nova escola portenya, el mal estat de manteniment de la plaça del Sol i la Lluna o el retard de la reforma integral de l’avinguda dels Pins (que no començarà fins passat l’estiu), “fan que no poguem estar tranquils… intenció molts, acció poca”, diu Gil. “La immensa majoria dels qui prenen les decisions a l’Ajuntament no viuen aquí, en canvi nosaltres som els que patim les conseqüències cada dia… i sembla que ni els importi”.
