El doctor en Geografia i ex propietari de la cadena SOM Hotels (entre d’altres van obrir el primer exclusivament per a dones a Porto Cristo) Joan Enric Capellà i Cervera (Campanet, 1979) acaba d’escriure Turisme o no Turisme?. Reptes per a la Mallorca del segle XXI (Lleonard Muntaner Editor), una reflexió crítica sobre el gran sector de l’economia illenca des de fa més de cent anys, l’immobilisme dels seus models i fulls de ruta a través de preguntes que fan reflexionar de veres. Ara ha iniciat una gira de presentacions-col·loquis que el duran per tots els municipis mallorquins, inclòs Manacor el proper 19 de desembre a la Institució Alcover. Tot acompanyat per la web Homus Turisticus, a mode de forum popular d’opinió i posterior interpretació de dades.
-Què l’ha duit a escriure aquest llibre?
-Perquè cal replantejar certes coses. Amb la pandèmia hem passat una crisi de restriccions a la mobilitat brutals i una pèrdua del 30% del PIB… i no ha significat res per a Mallorca turísticament parlant. Mantenim la mateixa estructura de fa més d’un segle. El llibre està escrit amb l’esperit únic de provocar consciències. És més, a les presentacions, que intentaré que siguni a cada poble de Mallorca, hi plantejam una tertúlia provocadora, de reflexió, però sense una actitud d’ira.
-És el seu primer estudi en aquest sentit?
-El primer editat pel públic generalista. Ja havia escrit per a publicacions científiques i molt en pla professional. L’editor Lleonard Muntaner feia estona que m’anava al darrera. Només era qüestió de trobar espai i temps. Són 25 anys de relació amb el sector turístic des de distints punts de vista, així que crec que puc oferir una visió adequada.
-La pregunta del títol és una declaració d’intencions?
-Miri, sempre dic que hi ha distints punts des d’on una persona decideix les coses: el racional, l’emocional, el visceral i el pardal. Aquest darrer és perquè rimi, però ja m’entén [somriu]. Te n’adones que les persones actuen així, que el que predomina és la víscera. Cal fugir del blanc i negre i anar a la combinació d’allò emocional i racional des d’on governar les decisions.
-Com es fa per canviar de model turístic?
-No ha de canviar el turisme sino les persones. I per canviar de persones, això no va d’una o dues legislatures, sino que estam parlant d’una o dues generacions. És una cursa llarga, no ho canviarem en dos dies. El llibre és una crítica al curt terminisme i posa reptes pel segle XXI: començar a cooperar més i a competir manco.
-Explicant també d’on venim?
-Molta gent pensa que el turisme va arribar a l’illa als anys seixanta quan en realitat és molt anterior. Me’n vaig als inicis i preludis del fet turístic, que en realitat va començar a Mallorca a principis del segle XX amb Miquel dels Sant Oliver o Maties Mut com a pensadors precursors. Dels Sants Oliver ja se’n donava compte d’aquella cosa nova. De fet el terme o la denominació de turisme es va importar d’Itàlia. El Foment del Turisme neix al 1905, dos anys després de la inauguració del Gran Hotel de Palma. Enllaçant amb el que li deia, als anys cincuanta encara hi havia l’esperit de cooperació, d’apostar per Mallorca, sense l’egoisme posterior de només mirar d’enriquir-se.
-I quan considera vostè que es romp la corda doncs?
-Els seixanta foren extraordinaris. Quan les xifres es comencen a comptar-se per milions es quan comença a pervertir-se tot. Comencen a venir els mercats europeus i a posar xecs damunt la taula: “jo te diré com ho has de dur”. Fa seixanta anys que ens segueixen dictant i després volem tenir un turisme de qualitat…
-Però el turisme és un indústria, no?
-Estic en contra de la paraula indústria perquè és un anglicisme; és el sector turístic. En realitat molta gent no sap de què parlam o com definir-ho. Al llibre en faig una descripció com a sistema multicapa. En essència el turisme és geografia, no economia. La gent es desplaça des d’un punt a un altre, sense això és impossible. Primer hi ha d’haver un moviment des d’un punt emisor de demanda fins a un receptor-destinació i uns possibilitadors que són el touroperadors, el transport i les agències de viatge. Tot per conformar, després sí, un conjunt macroeconomic.
-Quina és la primera capa?
-La primera capa és el territori. Sabia que d’allotjaments n’hi ha de fins a 14 o 15 classes diferents?
-El propi entramat turístic no té la capacitat d’autoregular-se quan les coses vagin malament?
-Adam Smith, recordat com a economista però que en realitat era filòsof, parla de la mà invisible, és a dir que sempre hi ha qualque cosa superior que fa que tot es reguli. Un intercanvi seria una situació de justícia, efectivament, però aquí on som, on és l’autoregulació?. Està clar que el mercat es regula en determinades qüestions, però al segle XXI no és suficient.
-I si deixam la tutela en mans de l’estat?
-Intervencionisme d’estat? cada cop que ho fa la caga. Ha afavorit que hi hagi situacions de monopoli, ha bloquejat en favor dels qui assessoren el govern de torn. Si fos sà estaria molt bé, però tots sabem a qui representen finalment els sindicats o les patronals, els dirigents acaben essent teresetes…
-Morirem d’èxit?
-Som un progressista nat, no consider que no es pugui millorar res. Si no feim res és ben cert que morirem d’èxit. A més; Quina és la definició de morir d’exit? De quines persones parlam? Per a un Colombià o un Senegalès, per exemple, aconseguir lloc a una cuina por ser el manà, pels estrangers del nord amb iot i lloc a ports exclussius, serà una altra l’interpretació. Depèn a qui ho demanem ho veurà diferent… i tota és població de Mallorca, per tant la resposta ha de ser polièdrica. D’aquí ve Homus Turísticus, la web que he creat per extreure’n dades més reals.
-Amb quina finalitat?
-Encara no sé on ens durà. Vull que la gent opini, que el missatge del llibre els faci reflexionar, després ja dependrà que la societat que el rebutgi o el rebi amb interès.
-Em deia que cal que canviin les persones, però quines?
-Cal començar a fer feina on hi ha la solució, que és entre la gent jove. No es tracta de dinamitar el model sencer sino d’evolucionar. És un llibre que fa més preguntes que respostes té. Tenc clar que no vull pontificar. Quan a alguna presentació veig que alguna reflexió fa posar els ulls grossos a qualcú, ja estic content.
-Anem a veure, però si tot està anant bé i guanyam més doblers que mai, per què hem de canviar?
-Perquè és una frase immobilista. A qui li va bé?, a Mallorca? al territori?. Si a nivell docent estam a la coa de l’informe Pisa… Hi ha un capítol dedicat a aquest èxit o no èxit. Com les civilitzacions més potents, això tampoc durarà per sempre, però és evident que sí a curt i mitjan termini. No vaig en contra de ningú. El que sí critic a Escarrer i a altres hotelers és que no tenguin una major sensibilitat, apostar per més coses… On han enviat els seus fills a estudiar? Aquí no, van a Sant Pol o a Les Roches. La nostra Escola de Turisme no surt referenciada als rànkings internacionals… Com pot ser això?. Com li deia, ens cal un major esperit de col·laboració per damunt altres estratègies. És cert que mantenen les seus socials aquí i això ens beneficia, però aquest lideratge superior no hi és.
-El territori continua patint les conseqüències
-Li faré de misser del dimoni… Quin tant per cent de Mallorca creu que està urbanitzada? perquè els metres quadrats de ciment a l’illa són ínfims. Qui és el principals consumidor d’aigua? en un 90% l’agricultura. A conseqüència d’això, de la contaminació de molts aquífers, jo ja no puc beure aigua de l’aixeta. L’impacte ambiental és superior ara que som prop d’un milió de persones que als anys seixanta quan érem 360.000… vull dir que entra dins la lògica.
-Però la sensació de col·lapse a l’estiu no ho tocaria ser, o sí?
-També hem canviat les pautes d’oci i això ha fet que ens moguem molt més, turistes inclosos. Durant dècades ens hem queixat del tot inclòs i que els turistes no sortien a consumir, i ara ens queixam del contrari.
-El lloguer turístic ha col·laborat a l’embós?
-S’ha de tenir en compte també que molts dels estrangers que compraren cases i finques als noranta són els qui la posen en lloguer vacacional. Han compret, han reformat i ara diuen “vull recuperar la inversió”, talment com un hoteler d’aquí.
-Torn a insistir, com ho feim perquè aquesta generació ho faci per altruisme?
-Jo vaig viure dos anys a Nova Zelanda. Allà el primer motivador no és la rendibilitat sino allò que és bo, perquè hi ha una formació en l’esforç. Singapur és un altre país que per dimensions i per sobreviure ha hagut de transformar-se en una societat més ètica i els va molt bé.
-Però parlam d’una societat mediterrània
-Precisament Sandenya seria l’exemple mediterrani. Han tingut sensibilitat pel seu territori, s’han aferrat al patrimoni. I encara que és cert que lingüísticament han estrangulat el sard, han estat molt curosos amb el que tenien.
-M’està parlant d’una utopia…
-L’Utopia és bona, perquè encara que sàpigues que no hi arribaràs i que l’horitzó sempre estarà igual de lluny, almanco et fa caminar, t’hi obliga. La meva padrina deia una frase inspiradora: “Sempre mir enfora per no caure a prop”. Cal avançar.
-El model menorquí sí que el tenim més a prop. Començam per aquí?
-Des del punt de vista de la preservació del territori Menorca ens en dóna amb cullereta. És un model a admirar en alguns aspectes, però de forma parcial, no la globalitat. A les zones turístiques han fet els mateixos desastres que aquí, però s’aturaren… tal volta per manca d’interès, també tot s’ha de dir. Però sí, ens hi podem inspirar en moltes coses.
-Vostè va gestionar una cadena d’hotels. Hi està relacionat encara?
-Ja no forma part de la meva vida. Ara tenc una empresa de solucions tecnològiques, Invest Thinks, i també Carai, que és una consultora per acompanyar empreses, d’assessoria turística.
-També va formar part d’un equip de govern municipal
-Set anys en política, tres a l’oposició i una legislatura com a tinent de batle de Biel Serra a Sa Pobla. Gestionava Cultura, Educació, Turisme i Joventut. Crec que tothom hauria de passar per l’Ajuntament per saber el què és sacrificar-se pel poble.
