Bàrbara Duran
Xavier Gelabert ha estat involucrat, els darrers anys, en diferents projectes de caràcter internacional. La seva música s’ha centrat últimament en produccions que combinen interpretació en viu i electrònica, però també ha ampliat les perspectives interpretatives de formacions instrumentals com les bandes; i tot plegat ofereix un ventall de possibilitats que cal conèixer. El mateix Gelabert ho explica.
-Quins són els teus darrers projectes que consideres més importants?
-Estam en plena difusió del Flexus Project IV, que és una col·laboració entre diferents
compositors europeus i el Morfosis Ensemble, amb els quals hem fet dos concerts a Mallorca, un a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i el desembre anam a Göteborg, a Suècia. L’any que ve, entre gener i abril tenim programat Luxemburg, Bulgària i Estònia. Després, juntament amb la compositora Albena Petrovic i el saxofonista Joan Martí-Frasquier també tenim una gira europea, on hi vaig com a compositor i recitador (Gelabert, no cal oblidar-ho, és també actor) amb obres per a veu, saxo baríton, piano i electrònica. Amb Tomeu Moll i Albert Díaz (amb els quals he treballat en projectes anteriors) estam preparant l’estrena de NUR, per a piano a quatre mans i electrònica. Aquesta obra va ser becada per l’Institut d’Estudis Baleàrics i la seva estrena està prevista el mes d’agost a Sao Paulo, Brasil. Aquest mes d’octubre, Juanjo Guillén (percussionista de l ‘Orquestra Nacional d’Espanya)
estrena una obra que em va encarregar per a marimba i electrònica, en el si del Festival After Cage de Pamplona.
-Un dels treballs més interessants que fas ara és amb diverses bandes de Mallorca.
-Sí, amb la banda de Son Servera vam estrenar PROCESSÓ (estrenada el 27 de maig a l’Església Nova de Son Servera). LINK https://www.youtube.com/watch?v=Nu_PtQDuutk
Fou un encàrrec de la banda de música de Son Servera. Com explic, jo no escric obres de banda, sinó obres per a banda.
-Quina diferència hi ha?
-Doncs que les obres de banda són el típic repertori “bandístic”. I en el meu cas, el que faig és aplicar la meva tècnica compositiva a la sonoritat de la banda com a grup, sortint del repertori típic. És una peça de 55 minuts, on vam usar l’espai de l’Església Nova de Son Servera, que és un espai completament buit; i tot em recorda al moble d’un orgue buit, que vam omplir amb els instruments de la banda, on cada grup d’instrumentistes te el seu propi paper. Allà tenia una cinquantena de músics, és una obra pensada per a 50 solistes, cadascun d’ells te la seva part i l’espai forma part del disseny estructural. L’església parroquial està just a la vora, i vam aprofitar el campanar com un instrument extern però que feia de cúpula a tot l’entramat de l’església nova, esdevenia així una cúpula de ressonància, amb dos instrumentistes a les campanes de la torre. Estic molt content de la seva recepció, es van superar les expectatives que teníem. No hi havia cap cadira buida, sinó gent dreta que esperava. El més interessant de tot plegat no és solament la rebuda del públic mallorquí, sinó que també va venir molt de públic estranger. He dit sovint que Mallorca té molt potencial tudat, perquè és veritat que té moltes qualitats per a ser un destí d’alta cultura, i són circuits que ens han d’interessar molt, que hem de treballar.
-No és la primera obra que escrius per a banda.
-No, i de fet, ara que hi pens, tenc al voltant d’una dotzena gran d’obres per a banda. He treballat amb diverses bandes, amb directors com Andreu Julià, Joan Toni Ballester i Tomeu Aulí. Entre tots quatre, el que hem fet és parlar molt sobre el futur de les bandes a Mallorca. Una de les coses en les quals coincidim és que, d’alguna manera, la banda no ha de substituir a l’orquestra, però sí que fa la feina que arreu d’Europa fan orquestres locals. I amb aquesta responsabilitat d’una entitat cultural tan important, ens plantejam el seu significat: és simplement entretenir? O crear cultura, crear repertori nou i avençar cap al futur? Per aquest motiu van sorgir projectes com La veu de les Gàrgoles, Processó, Lo verger de l’amat. I fins i tot
ara treballam amb la possibilitat de dur la banda al terreny escènic: ara ja treballam en aquesta perspectiva.
-No has deixat mai la teva vinculació en un camp que m’interessa subratllar: la de música per a orgue.
-Sí, ara mateix estic treballant en alguns encàrrecs de música per a orgue. I de fet, estic molt satisfet de l’enregistrament de part de la meva obra organística duta a terme per la discogràfica Casmusic a l’orgue Grenzing de la parròquia d’Alaró. Un disc que presenta un floret de diferents organistes mallorquins i internacionals. Aquest disc és una mostra de que crec profundament en noves perspectives per aquests instruments de natura històrica. https://www.youtube.com/channel/UClxDxnR5dmHcRhG2Hx0PQcw
Cal dir que la Comissió per a la Conservació i Restauració de l’Orgue, ara reconvertida en Associació d’Amics de l’Orgue del Convent de Manacor ha cregut sempre en la nova creació de repertori per a aquest instrument, cosa que Gelabert té en el seu catàleg compositiu (i que ha publicat a Donemus Publishing). L’orgue és un instrument de cada vegada més present a l’Illa, els projectes de noves activitats i concerts són un fet, recuperant un espai històric únic. Però des de Manacor sempre s’ha cregut en la creació contemporània per aquest instrument, i Xavier Gelabert n’ha estat un dels protagonistes.
