L’acte de celebració de 50è aniversari de l’Escola de Mallorquí de Manacor omple l’auditori amb 800 persones i un mosaic pel record
La riquesa de l’esperit i l’ànima que mai es deixa trepitjar. La festa de celebració dels primers 50 anys de l’Escola Municipal de Mallorquí de Manacor ha estat aquest dijous tan grossa, divertida que només hi quedà lloc per l’acollida. La lingüística, cultural i social d’un poble que decideix mirar endavant. La reivindicació de voler i poder continuar parlant el català (i que t’entenguin) a l’escola, a l’administració o al metge.
La petita i deliciosa anomalia que començà d’amagat l’any 1968 a les aules de l’institut Ramon Llull, i que Biel Barceló constituí en realitat mostradora cinc anys més tard, ha centrat el desig de pervivència de la llengua catalana com a realitat de lluitar i ser presa en consideració com a eina també d’acollida.
L’acte ha començat amb música, fil conductor durant tot l’espectacle, i amb l’actor manacorí Toni Gomila com a mestre de cerimònies, ara fent de professor, ara de veu de la consciència. I la projecció a una pantalla rodona d’imatges del gran documental ‘Manacor 1966’ del cineasta i pintor Antoni Riera Nadal. S’hi ha escenificat una classe de llengua, s’hi ha dansat ball de bot o s’ha rapejat amb el gran Rafel Swing i els alumnes més petits de l’escola, utilitzant paraules nostrades en perill de desús.
El batle de Manacor, Miquel Oliver, ha defensat la persistència al seu discurs: “Perquè som tossuts, caperruts i perquè volem ser. Jo parlo, pens, somio… i de moment faig feina en català” ha ironitzat, tot abans de d’afegir “vull anar al metge en català i al cinema, que a l’administració m’entenguin i que els meus fills també ho puguin fer; que deixem de ser ciutadans de segona a Urgències…” i ha criticat “les idees de bomber dels governants de torn, perquè som una llengua viva de 13 milions de parlants, la novena en ús de la Unió Europea i la vuitena a internet. “Ens volen fer creure que parlar català és un càstig, la seva manca de respecte sí que ho és un càstig!”.
Després ha estat el torn a l’escenari de quatre alumnes nouvingudes fa uns mesos de Madrid, Colòmbia o l’Argentina que han demostrat la seva fluidesa amb la parla catalana. “Aquí sí que no hi ha segregacions, acollim quan no giram la llengua, perquè és un acte de generositat i respecte”.
Precisament el primer director de l’Escola, Biel Barceló, ha expressat els seus sentiments en una glosa que ha fet aixecar les 800 persones que anit no han deixat una butaca buida, minuts abans de desplegar el gran mosaic amb les quatre barres de la senyera i el número 50 en negre, recreació del logotip de l’Escola de Mallorquí. Una espectacular visió des de l’escenari acompanyada per la interpretació i el cant de la Balanguera. “I si decidim tornar a nèixer?” ha acabat Toni Gomila, amb un cartell darrera convidant a un nou acte l’any 2073.
