Quasi un milenar de persones reivindicaran aquest dijous a l’auditori de Manacor, el
dret d’una cultura i una ensenyança normalitzada en català. De fet tot està punt per
celebrar la gala dels primers 50 anys de l’Escola Municipal de Mallorquí (EMM) i
desplegar el gran mosaic previst, amb 800 cartolines que ompliran el pati de butaques formant la senyera i el logo amb el número 50, dissenyat especialment per a l’ocasió.
“Evidentment que serà un acte de present, però també de futur. No seran els típics parlaments per veure què hem fet, sino que som conscients que serà una festa d’identitat”, explica la directora de l’Escola des de l’estiu de 2020, Margalida Rosselló.
“Ara més que mai necessitam una crida d’explosió en defensa de la llengua i la cultura pròpies, i el mosaic serà un símbol més d’unió”.
Confluència enfront els atacs lingüístics que cada setmana va posant damunt la taula el pacte balear entre el Partit Popular i Vox. “No ens donam compte però la llengua està sent atacada de per tot… tan aviat que assusta”, lamenta el delegat municipal en política lingüística, Sebastià Llodrà (Més-Esquerra): “primer al sector sanitari, després a la funció pública i ara vendrà la tria de llengua a les escoles, cosa que em sembla molt greu i dramàtica, perquè si ara dos companys de classe anaven junts sense problema, d’aquí poc quedaran separats per elecció familiar de llengua… quan fins en aquests moments el sistema educacional garantia que sortissin coneixent perfectament castellà i català”.
“Ha de quedar clar i és ben lògic que el funcionari per garantir el meu dret lingüístic
també ha de tenir un deure, el deure del servei públic. Un metge és millor si a més
d’oscultar també sap escoltar, sobretot en certes malalties, i això no és possible si
almenys no entén el català. S’està posant el dret laboral del funcionari per damunt del ciutadà i això no pot ser”. Des de l’Ajuntament recorden que “serà una festa reivindicativa, és cert, però perquè després dels primers 50 anys en vindran molts més. L’Escola està més forta que mai i segur que dijous a les 19h omplirem l’auditori”, diu Llodrà, qui mirant cap enrera recorda: “La meva relació amb l’EMM s’inicià de petit quan mumare es va apuntar als cursos de llengua a finals dels anys 80. Tenia deu anys i l'acompanyava a les ballades o a les bunyolades i distints actes que tenien lloc al Molí den Sopa, a Can Jordi des Racó o a Sa Torre. Així com també a diferents viatges organitzats per la EMM a València o Girona. De sempre ha estat una eina de cultura i socialització”.
Tot i que reconeix que en certs moments s’hagués pogut compartir aquest esperit des de l’aparell docent de col·legis i instituts: “Deprés de la legislatura de José Ramón Bauzá (PP), que va ser d’una lluita molt dura, pens que va venir una època de cert relaxament on el català va patir una manca de centralitat a l’escola pública i en això en tenim bona culpa el professorat, del qual també en form part”.
Les tradicions
“La meva connexió amb l’EMM fou l'any 1983 com a alumne fins que vaig completar els tres cursos de llengua, l'elemental, el mitjà i el superior. Després, el 1985, me vaig estrenar com a professor de ball de bot fins el 2012”, diu Joan Sansó, un dels pioners en l’ensenyança del ball tradicional a l’Escola de Mallorquí. “Sobretot la gent hi anava per aprendre a escriure la llengua pròpia. Personalment va ser així ja que ni a les aules, ni en certes èpoques fins i tot al pati, et deixaven parlar el català”.
“Encara que no vaig ser dels primers alumnes sino que som, per dir-ho així, de la
segona generació”, conta abans de referir-se a la defensa tradicional que l’escola ha
representat: “En realitat en reivindicació hi hem hagut d’estar sempre, de manera
constant, per moments d'una forma més forta i activa i en d’altres menys, però sempre ‘amb l’escopeta a la mà’ com aquell qui diu”.
Rosselló referma la idea que “des de l’Ajuntament, fos del color que fos, sempre s’ha
respectat l’escola amb molta normalitat i no ha estat qüestionada”. “En aquest sentit
això es reflexe també en les oficines del consistori, que és dels més normalitzats de
Mallorca, i un exemple dins els municipis grans, on els funcionaris s’han anat reciclant. També és cert que Manacor té un teixit cultural molt potent”, remata Llodrà.
Origens
L’Escola Municipal de Mallorquí és una institució que nascuda de baix cap a dalt, d’una necessitat social i gràcies a la feina col·lectiva feta per la comunitat. El professor Gabriel Barceló va ser un dels impulsors de les classes de català a Manacor, que es començaren a fer de manera clandestina a partir de 1968. Poc després, quan s’inaugurà l’Institut Mossèn Alcover l’any 1970, ell mateix també va ser qui organitzà l’ensenyament de català a aquell centre. L’any 1971 s’havia obert l’Escola Municipal de Música de Manacor, i prenent-la com a model, Biel Barceló i Josep Maria Salom proposaren la creació d’una escola municipal de llengua i cultura.
El delegat de Cultura de l’Ajuntament franquista, Josep Maria Fuster, i el batle Pedro
Galmés, el juny de 1973 demanaren permís a les altes instàncies de la dictadura per
crear “una escola municipal de llengua i cultura amb la missió d’impartir lliçons sobre
la llengua viva de Mallorca i amb la intenció d’organitzar conferències sobre temes de
la nostra literatura i art”. El permís arribà i l’octubre d’aquell any les classes de ball de bot i de llengua catalana començaren. Aquell 1973 les classes de català començaren
oficialment.
El creixement del nombre d’alumnes va ser exponencial: dels 38 inicials als prop de
1300 en tres anys. De la Torre de ses Puntes al carrer de Pere Llull, passant per l’antic quarter del carrer de Lepant, finalment l’any 2010 es construeix la seu definitiva de l’EMM al Molí d’en Beió, que passa a ser el Molí de les Paraules.
L’any 1990, els Cossiers passaren a ser custodiats per l’EMM, tan sols 9 anys després d’haver-se recuperat. Any rere any, el Reconeixement de Mèrits a les persones i entitats que treballen pel català i la nostra cultura s’ha convertit en un esdeveniment indispensable per a Manacor.
L’EMM ha passat dels tallers de reciclatge a ara tallers d’acolliment lingüístic i de
coneixement de l’entorn per a població nouvinguda al municipi, de crear nivells i cursos propis abans de la pròpia Llei de Normalització Lingüística a ara oferir tots els nivells del Marc Comú europeu, d’anar als centres escolars a ensenyar català quan les escoles no complien aquesta funció encara a cursos en línia ara com a exemple d’adaptació a les necessitats actuals.
Els inicis semiclandestins de la secció lingüística de l’escola també es reproduiren amb el ball de bot. Dues alumnes que assistien als cursos de llengua i que anaven a ensenyar ball de bot a un sòtil d’un domicili privat, demanaren a Gabriel Barceló fer classes a l’Escola. El ball de bot estava amagat i denostat, i no va ser fins el 1983 que es va fundar la secció de ball de bot que no es començà a recuperar a nivell popular.
Actualment l’EMM ofereix classes de ball de bot de tres nivells i tallers de mateixes
també de tres nivells, i tots amb llista d’espera, a més de ballades organitzades per
l’Escola (projecte Ballam en diumenge) amb gent molt jove i centenars de persones
surten cada diumenge a ballar a les places. L’EMM custodia els vestits dels Cossiers i n’és la institució responsable de la seva coordinació, assajos i rutes des de 1990. També custodia la Mulassa, el nou símbol de la recuperada festa del patró de Manacor, Sant Jaume. Actualment té uns 1.700 alumnes matriculats.
