Jeroni Esteva cultiva des de fa anys la matèria primera amb què elabora suc. Un procés laboriós però molt agraït

A prop de Sant Llorenç des Cardassar una plantació similar al blat de moro crida l’atenció. Situada dins uns vivers de plantes i fruites tropicals la seva simetria i pulcritud afegeix interès. Són fileres de canya de sucre, de fet l’única plantació d’aquest estil amb caràcter comercial que existeix a Mallorca. “La canya no és una planta invasora com pot passar amb el bambú”, explica Jeroni Esteva, propietari, que afegeix que les tiges “poden arribar a assolir els tres metres d’alt”.

La sembra ha de ser entre gener i primavera, a partir de troncs de 30 centímetres de
llarg i col·locats longitudinalment, mai drets, a uns solcs d’entre 10 i 15 centímetres. Un cop allà s’han de tapar amb una capa de terra de no més de cinc centímetres. Només així s’aconseguiran bons resultats. “Fins que no passen dotze mesos, les canyes no són bones pel consum. I sobretot millor si es comencen a tallar o transformar dins del segon any, que és quan tenen més sabor”, sosté Esteva, que des de fa uns anys elabora amb elles el denominat guarapo, o suc de canya de sucre. “Un cop tallades per primera vegada, ja només s’han de menester 10 mesos per tornar a fer-ho. Si no el suc no té gust, pareix aigua bruta”.

“Duc sis anys sembrant, i sé que un cop tallades ve el procés més laboriós i costós: netejar i desinfectar els trossos un a un, perquè puguin passar per la màquina espremedora sense cap problema sanitari. Després se li posa una mica de gel i llima, o rom si el client vol”.

Jeroni té ara 2.000 metres quadrats de terra sembrada, que vol ampliar fins els 5.000 m2 més al gener. Una quarterada que diu que tampoc comporta una feina excessiva de manteniment de regadiu. “Van per degoteig amb mànega de 16mm, amb un
foradet cada 30 centímetres. Una per filada és suficient. Una hora o hora i mitja,
dues vegades per setmana”. Tot a punt.

“Venc molta canya per sembrar, tant per finques com per decoració o com a mur vegetal si no vols veure el veí”. La canya pot sembrar-se fins a 1,5 metres dels
arbres sense cap problema perquè les arrels són petites”. Quan la planta ja és alta i el tronc vell és el moment de tallar, sempre deixant 10 centímetres d’en terra. El nou tronc neix al costat i a baix s’arriba a formar una mena de pa.

La planta tropical té una vida útil de 10 anys i no importa que el terreny sigui precisament bo. “Aquest és un de grava i terra i creixen perfectament sempre que
tenguin aigua i l’adob adequat. S’utilitza urea, que és el mateix que s’utilitza pel
blau de moro. Personalment ho mesclo dins l’aigua, encara que també es pot
fer cada tres mesos en forma de granulat”. Per netejar els voltants només cal una desbrossadora i per tallar les canyes unes tisores grans de podar, deixant els nusos al mig perquè és d’aquí que neixen les noves arrels.

Origen

La dona den Jeroni, Tania, és cubana. “Fa vuit anys en un viatge per visitar la família vaig veure que una amiga tenia una canya sembrada com a decoració. Em va explicar com anava tot i em van entrar les ganes. Me’n vaig dur trossos de 40 centímetres cap a Mallorca i els vaig sembrar. Va ser tan bo que aviat vaig poder ressembrar”.

Esteva, que té botiga oberta a la finca, on a més també ven alvocats (4.000 quilos a l’any), guaiabes o zapote blanc, és un assidu de les fires mallorquines. Allà és on elabora in situ el suc: “primer vaig comprar una màquina normal per 200 euros a Amazon. Com que no té antioxidants el suc de canya s’ha de consumir ràpid. Té molta vitamina i res de química. “Mentre la canya sigui vella pot tallar-se tot l´any. Es nota si és bona perquè el color és vermell. Això sí, s’ha de consumir en una setmana, màxim dues si es conserva a la gelera”.

Venc la canya a 4 euros el metre lineal, el mateix preu que el suc, del que en un
bon dia de fira en sol despatxar fins a 300 tassons. “Quan anem de fira en dues hores ho solc acabar tot. Vénen curiosos, sobretot llatins i algun asiàtic”. De sabor moderadament dolç, “cada vegada és més demandat també entre els propis
mallorquins”.