Els resultats a Manacor, aparentment encaixables per a l’esquerra, ofereixen un panorama laberíntic a conseqüència de les males relacions entre Més-Esquerra i un sector del PSOE
Manacor va viure aquest diumenge una nova victòria de les esquerres. Si sumam els set regidors obtinguts per Més-Esquerra (un més que en els anteriors comicis) i els quatre del PSOE (igual que el 2019), sumen exactament els onze necessaris per constituir la majoria i no tenir cap problema per treure noves iniciatives endavant. Però això, senzill sobre el paper, es transformarà en un trencaclosques difícil d’encaixar així com vagin passant els propers dies. Les cares, malgrat la pose de les fotos, no eren del tot bones per a ningú.
Eren les vuit i mitja de la jornada electoral quan a la seu del PP de Manacor, en plena Via Portugal, començava la inquietud. La seva líder, Maria Antònia Sansó, recorria nerviosa la sala principal mentre les primeres dades estaven a punt de projectar-se sobre la pantalla preparada per seguir el recompte de taules. Els afiliats i simpatitzants anaven arribant, mig il·lusionats, mig expectants, augurant un bon resultat.
Al quart d’hora la sala de màquines va llançar les primeres xifres. Una darrere l’altra les taules anaven donant la raó als optimistes moderats: Més-Esquerra i Partit Popular aviat es destacaven sobre els altres rumb a millorar els seus resultats en nombre i escons. Finalment el PP gairebé doblava les xifres del 2019 en vots i passava dels quatre als sis regidors. Bons resultats?… idò també depèn.
Al mateix moment a la plaça Joan March, al costat de la seu del PSOE, els socialistes ja no eren tan optimistes com a les nou del matí. Els seus desitjos, que estaven posats a augmentar de forma substancial el còmput d’edils, es van anar diluint com un sucret així com el sol es posava per a tothom. El Pi es quedava sense representació, igual que Podem, i Vox assaltava la banca per l’extrem dret per colar dos representants gairebé per sorpresa. A dotze quilòmetres, a Porto Cristo, AIPC-SyS es quedava amb les ganes i s’havia de conformar amb un parell d’actes.
Però tornem als números i al que a cadascú li demana el cos. Més-Esquerra voldria reeditar el pacte amb els socialistes, és cert. Però no amb la candidata socialista Núria Hinojosa dins ell, amb qui la sintonia ha estat dolenta durant tota la legislatura. El líder de Més i fins ara batle, Miquel Oliver, ni es planteja un panorama on hagi de donar dos anys de batlia al PSOE, malgrat que els socialistes siguin, avui dia, la seva única opció. Això els vermells ho saben i ho intentaran explotar com sigui, conscients que no poden fugir rumb a Palma per falta de cadires.
Si el PSOE no aconsegueix ‘gratar’ res amb Més-Esquerra, ho intentarà amb el PP de Sansó, que avui capvespre havia de dirimir amb els seus, els escenaris plausibles del conflicte. Guanyador a Consell i Govern, el grup popular tampoc vol oferir cap terreny extra als socialistes, a qui se’ls tancaria una nova porta als nassos. En qualsevol cas, un pacte en clau nacional necessitaria la integració d’AIPC-SyS, la direcció del qual tampoc veu amb bons ulls una entesa amb Hinojosa.
D’aquesta manera i així les coses, tot va agafant forma de govern en minoria. Un pacte de nou regidors sortits de la unió entre Més i els portenys, més empàtics i menys obsessionats amb el poder. Evidentment això suposaria haver d’arribar a pactes fora dels plens i a consensuar moltes coses amb el PP, però allunyaria fantasmes en un laberint municipal on Pac-man anhela menjar-se totes les cireres vermelles.
