El bixest més vell del món prepara el seu centenari

Part i Banda

Tòfol Pastor, Pífol (Manacor, 1920), té quasi vint-i-cinc anys. No és broma. Els farà d’aquí quaranta dies quan el calendari d’enguany arribi a dia 29 de febrer, una circumstància que només es dóna un cop cada quatre anys. “Només els faig els anys bixests, per tant encara som jove”, diu de bromes tot esperant amb il·lusió la celebració del seu centenari.

Parlar den Pífol és fer-ho d’una hemeroteca de Manacor amb potes, un petit gran ordinador que ho té tot enregistrat: el canvi d’una societat mig industrial a una altra plenament turística, l’evolució de sectors típicament manacorins com les perles i la fusteria (ha estat relacionat laboralment a tots dos) o l’esport i el teatre des d’una perspectiva ampla, d’un segle sencer de vivències i vicissituds.

Ell sap que d’aquí un mes serà festa grossa, però no ho vol dir en veu alta: “Qui vulgui venir que passi per ca nostra, està convidat”, mig riu, “no vull anar a un altre lloc, no seria tan guapo…”. Fa quatre anys, quan en va fer vint-i-quatre (o noranta-sis), va demanar a una conegudíssima cafeteria de Sa Bassa que li duguessin 300 copes per poder brindar a bastament. Se varen haver d’escurar totes. Aquest és el sentit de la vida i el de l’estimació de tot un poble pel bixest més vell del món.

I tampoc és cap broma. Ara mateix no hi ha altra persona a la Terra nascuda en 29 de febrer que tengui tants anys. De fet és president honorífic de l’associació espanyola de bixestos, amb seu a Sant Sebastià: “tenc una insignia que ho demostra”, amb la cara de l’emperador Juli César, que és qui va instaurar aquest dia extra dins el calendari romà, l’any 46 a.C., fer fer-lo quadrar amb més precisió amb el solar.

Print Friendly, PDF & Email
Aquesta web utilitza cookies pròpies pel seu correcte funcionament. En fer clic al botó Acceptar, accepta lús daquestes tecnologies i el processament de les seves dades per aquests propòsits    Configurar y més informació
Privacidad