Les artèries d’un cor antic. Els primers carrers del poble

Aquesta setmana iniciam el recorregut a partir dels primers carrers que conformaren el nucli primitiu de Manacor

El nostre interès en acostar el coneixement de diversos aspectes de la història del nostre poble, als manacorins preocupats per saber més coses de la comunitat local, ens mou a proposar-vos una nova sèrie de dades referides a l’antroponímia de Manacor, amb la qual se complementaria la serie iniciada amb les diverses aportacions antroponímiques que setmanalment apareixen a la revista digital 07500.

Per tal de seguir una línia lògica iniciarem el recorregut per les artèries de Manacor a partir dels primers carrers que conformaren el nucli primitiu, confiant que vos resulti atractiu i aclaridor.

Partim de la hipòtesi ja plantejada en anteriors treballs; el bessó de la Cariat Açoch (l’alqueria del mercat) s’hauria fundat en un lloc relativament elevat (per qüestions defensives i de control del territori), situat en un encreuament de camins per tal de facilitar el trànsit de persones i mercaderies i amb fàcil accés a l’aprovisionament d’aigua.

Anem doncs a presentar les primitives vies sobre les quals edificaren els seus habitatges i per on circularen els nostres ancestres, a la vegada que recordarem els diferents topònims amb que foren conegudes al llarg dels segles.

• El carrer del Forn de puja o d’en Martí Marsal (així era conegut, al segle XVI, l’actual carrer d’en Jaume Domenge en el tram comprès entre la plaça Ramon Llull i la Plaça de la Constitució –de ses Verdures pels manacorins d’arrel-) era una de les entrades a la vila, on els camins arribats de la banda del llevant i del migjorn conduïen persones i bísties a bescanviar mercaderies i a relacionar-se.

Per accedir a aquest carrer primerament s’havia de travessar el torrent (reial, de la vila, d’en Fuster o de Fartàrtx, com vulgueu) pel pont gros i transitar pel lloc conegut com el pla dels pous, nom amb el qual també s’apel·lava ja al segle XVII.

El topònim del Forn de puja l’agafava del forn de puja o de fleca, on havien d’acudir forçosament els manacorins si tenien fam (i possibilitats) de menjar pa. Quant a carrer d’en Marti Marsal prové d’un conegut veí de la via, recaptador ocasional d’imposts.

El fet que el casal de la important família Andreu obrís portal a aquest carrer fou la causa de l’ampliació del ventall de topònims. Així als segles XVII i XVIII se’l conegué amb els noms de carrer del Capità Andreu o del Capità Antoni, tot i que a vegades se cita com junt a la Plaça.

Per entrar al carrer del Forn de puja s’havia de travessar el torrent pel pont gros

Ja entrats dins el vuit-cents, les fonts atorguen un altre nom a la via: carrer d’en Segismundo, pel veí més rellevant del moment, Segimon Andreu propietari també d’una vinya prop del camí de les pedreres de Son Jaume Andreu, popularitzada amb el nom de Na Xicamunda (perversió de la vinya d’en Segimon).

Pel mateix temps, però únicament la part ubicada entre la plaça Ramon Llull i el carrer de n’Olesa, prenia el nom de dos accidents del terreny: la Costa d’en Pere Llull (referint-se a un artesà qui hi tenia l’obrador) o ses Roques (nom que associareu fàcilment amb aquell establiment on se manufacturaven estris agrícoles, ormejos de carro i baldufes, regentat per l’amo en Julià Duran de ses Roques).

• carrer del Mercadal (ara torna lluir el topònim primitiu). El nom ja al segle XVI ens indica clarament el seu paper mercantil dins l’entramat urbà del moment, fet afavorit per ser l’artèria connectora amb el centre administratiu i de serveis per una banda i al reducte religiós i lloc sagrat per l’altra.

Deixant la Plaça Reial o de la Vila a l’esquerra (a l’indret conegut com cantó del Porxo, pel porxo de la quartera), el carrer continuava fins entrar al lloc conegut com del Triquet de la pilota on s’eixamplava per facilitar la pràctica d’aquell joc molt popular aleshores i que avui coneixem com frontó. L’aprofitament de la zona per l’exercici de les obligades mostres o la pràctica del tir de ballesta aconsellaren entrespolar l’àrea (molt probablement l’única de Manacor) amb la qual cosa també se coneixia com el Trespol.

Al segle XIX, la construcció del casal de la coneguda família Rosselló de ca s’Hereu va fer que aquell tros de carrer fos conegut com placeta de l’Hereu, amb algunes referències documentals com carrer del Mercat.

• Fossar de l’església (ara el coneixem com carrer del capellà Pere Llull) al segle XVI, com el seu nom indica, feia part del lloc sagrat o sagrera adossada a l’església parroquial.

Al segles XVII i XVIII, l’existència de dos casals de famílies aristocràtiques, els Cotoner, a la cantonada d’aquesta via amb el carrer del Forn de Puja (on ara hi ha ca ses Cusses) i els Font i Roig (a l’altra part del carrer) va fer que se’l conegués indistintament amb els noms de carrer d’en Cotoner i, també carrer dels Font i Roig. Així mateix, l’obrador d’un sabater a aquell indret, mirant a la plaça, afavorí l’aparició d’un nou topònim referit a aquesta via: el  carrer d’en Ferrà.

• En el Racó o carrer d’en Pere Guixa era com s’anomenava al segle XVI l’actual carrer de l’Angle. Òbviament el primer fa esment a la raconada existent a aquest petit carrer on, anys després, viuria el prevere Antoni Llull, fill den Jordi des Racó. Cap la possibilitat que el nom escollit per mossèn Alcover per batiar seu famós aplec de Rondaies fos agafat d’aquest personatge. El segon recorda un picapedrer que nomia Pere Muntaner, de malnom Guixa, habitant d’aquell indret i propietari d’un molí de vent al paratge de la Creu d’en Servera.

La concentració d’alous públics en la petita illeta de l’Escrivania que abraçava aquest diminut carrer va fer que, al llarg dels segles XVII i XVIII, fos conegut amb duversos topònims com: d’en Frare (potser malnom d’una branca dels Peretó), al cantó de la presó (la qual tancava portes, quan en tenia, en aquell redol), a la pedra del peix situada allà mateix mirant a la plaça, davant la carnisseria o de l’Escrivania reial de la Vila, veïnes del lloc.