Noranta anys de biblioteca popular a Manacor

El 2020 es cumpleixen nou dècades des que al 1930 La Caixa d’Estalvis va obrir la primera, sempre unida a la sucursal, amb cinc taules, vint cadires i 1.150 llibres

La història de la biblioteca pública de Manacor està directament lligada a l’evolució de la societat i cultura contemporànea del municipi, entesa aquesta com el fet de reunir-se de forma grupal entorn un espai de llibres que no fa tant que va començar a ser normal. De fet les biblioteques públiques populars neixen a la cultura anglosaxona, a Anglaterra i els Estats Units, al segle XIX, per una necessitat de formació durant la revolució industrial, a l’època on de cada cop més gent va començar a viure i treballar a les ciutats. A Espanya, tot i que no es varen començar a extendre fins a les primeries del segle XX, sí que unes dècades abans ja hi havia institucionalitzades del biblioteques provincials, que més que res tenien la funció de guardar tot aquell patrimoni documental conseqüència de la desamortització de Mendizábal.

Però si parlam de Manacor, “hauríem de començar fent-ho de Francesc Moragues, i de l’expansió de sucursals de La Caixa, entre 1904 i 1922,  a Catalunya i les Balears”, explica el responsable de la xarxa manacorina, Antoni Ferrer. Entre les dues zones, en aquells anys, n’hi va arribar a haver 120. La curiositat és que aquestes noves oficines varen incorporar, des de 1923, un espai específic per catàleg de llibres i publicacions.

Estalvis i llibres

A Manacor La Caixa obri la primera sucursal-biblioteca el 22 de juny de 1930, la quinzena de l’entitat a terres de parla catalana, abans i tot que la de Palma i al mateix temps, per exemple que la de Llucmajor. “El que passava era que la responsable de Manacor tenia contacte directe amb Josefina Coll, que era l’encarregada de desplegar el projecte des de Barcelona”, recorda Ferrer.

A Manacor La Caixa obri la primera sucursal-biblioteca el 22 de juny de 1930

A la primera relació que sen fa de la biblioteca de Manacor, situada al número 16 del carrer de n’Amer, s’apunta que hi ha cinc taules i vint cadires, dins un espai d’uns 40 metres quadrats. Va obrir amb 1.150 volums. Al 1933 s’oficialitza la fusió entre la Caixa d’Estalvis i el Monte-Pío de Manacor. Al 1935 la biblioteca es trasllada al carrer de l’Estrella. Acabada la guerra civil, la bibliotecària és obligada a enviar a Palma, una relació de llibres censurats, entre els quals n’hi havia d’educació sexual o la Història Nacional de Catalunya. Tot un llistat que després es va passar a la Comisión Depuradora de Bibliotecas. L’espai manacorí va tenir, en un principi, el mateix horari de l’oficina, és a dir, dues hores al dematí i quatre els capvespres durant els dies feiners; i els dissabtes i diumenges dematí.

El 1960 se sap que la biblioteca es ampliada i s’hi habiliten els primers banys. Una altra data interessant és la de 1977, quan a pesar de comptar ja amb 4.400 volums, el recompte d’usuaris assoleix una de les seves xifres més baixes, amb menys de 5.000 en un any, dels 17.000 que havia arribat a tenir. “L’explicació és més o menys senzilla”, diu Ferrer, “i està en la pèrdua d’usuaris adults en detriment dels escolars“, que a les darreries dels 70 ja comencen a utilitzar la biblioteca com a lloc per fer les tasques i els treballs. “Això i que al 77 se sap que a la biblioteca ja hi arribaven periòdicament fins a 25 revistes diferents”.

Fins pocs anys abans, també s’ha de dir, que encara que es premiés al lector més asidu amb una llibreta amb duros, evidentment a La Caixa, el prèstec de llibres encara es considerava “un perill”. Al mateix 1977, se sap que sen deixaren 294 en dotze mesos. Un altre any clau fou el 1993, quan la Generalitat de Catalunya aprova una llei que diu que ha de ser el municipi el gran responsable dels espais de lectura públics. El que fa que a Mallorca, poc després també s’instauri i tot el fons de La Caixa passi a mans de l’ajuntament de Manacor, l’1 de gener de 1995.

L’experiment municipal

Però paral·lelament a la biblioteca de La Caixa, que de l’any 1986 i fins a tancar va estar al primer pis damunt l’oficina del carrer Amargura, l’Ajuntament va provar d’obrir-ne una de pròpia a partir de maig de 1971. Era l’any que el Col·legi Ramon Llull va tancar i s’havia de donar sortida al seu fons d’uns 1.400 llibres. És aleshores quan dos regidors municipals tantegen al Servicio Nacional de Lectura de Madrid per veure si l’estat franquista els podria oferir ajuda per crear un espai.

El responsable del Servicio, el senyor García Jarque, els respon i els dona dues opcions: la primera és que l’Ajuntament els cedeixi un solar perquè ells puguin construir-hi (com va passar a altres municipis d’una població semblant a la manacorina) una Casa de Cultura. L’opció B, era que el consistori muntés directament l’espai i ells els donarien 2.000 volums. En aquells moments s’estipulava que pels habitants que tenia Manacor, l’espai mínim havía de ser de 200 metres quadrats, “i va obrir al claustre a una habitació de només 40 m2”.

La primera bibliotecària fou Antònia Fons ‘Pola’, que no va seguir els criteris internacionals de col·locació dels llibres, una de les raons per les que, conjuntament amb l’horari reduït d’obertura de només dues hores diàries, no van fer que fos molt freqüentada. Quasi 20 anys després, al 1989, encara només registrava 1.880 usuaris en tot un any i tan sols 90 prèstecs.

Unificació

Tot això va desembocar, com dèiem al 1995, amb la creació de la biblioteca unificada, allà on és ara (i que havia de ser la nova sala de plenaris municipal), juntant els 11.000 volums de La Caixa i els 3.000 de la municipal. “Començàrem amb la sala d’abaix de només 200 metres quadrats i les fitxes encara de cartró, però al 1997 quan només feia dos anys que estava oberta, ja vàrem arribar a les 28.000 visites“.

Números que no han fet més que anar cap amunt, entre d’altres coses per l’ampliació de l’espai, primer amb una sala per adults a dalt el 2003, i una sala infantil just devora, el 2006. Completant així fins a 450 m2, encara insuficients per una població com Manacor. Un problema en part solventat per la distribució en xarxa de biblioteques al municipi. I és que un any més tard de la de Manacor, l’Ajuntament va apostar per obrir-ne una altra a la Casa del Mar de Portocristo, on fins en aquells moments no n’hi havia hagut cap mai de pública, a un espai de 130 metres quadrats i 1.500 volums. Al 97 es registraren més de 5.000 usuaris anuals. Al 1998 la Casa de Cultura de Son Macià (70 m2) fou el lloc ideal per muntar-ne una al llogaret. A més, per acabar-ho d’arrodonir, fa sis anys el servei de biblioteques de Manacor va obrir un petit espai amb 180 volums a l’Hospital.

Els números actuals de la biblioteca de Manacor, els de 2018, són molt bons: 51 hores de servei setmanals, més de 61.000 usuaris i 23.500 prèstecs, que tot i no ser un tret distintiu en la història bibliotecària de Manacor “són bons tenint en compte la gran baixada que hem tingut de prèstecs de material audiovisual (cds i dvds)”, explica Antoni Ferrer, per l’increment de les plataformes a la carta. El fons total a la ciutat ja supera els 45.000 volums (64.000 si sumam les altres dues), amb una incorporació mitjana de 2.500 títols nous cada any. “Procuram sempre aumentar la col·lecció d’autors locals o que tractin sobre Manacor”; “El servei permet actualment fins i tot el prèstec de llibres electrònics, que es poden descarregar i llegir durant 20 dies”.

Un altre punt d’inflexió molt important dins la història dels llibres a Manacor, ha estat sense dubte la creació, l’any 2000, de les Jornades d’Estudis Locals, de periodicitat bianual i amb una mitjana de entre 25 i 30 comunicacions (el 42% de les quals sobre història i societat del municipi), per un total de 275 de 198 autors distints en ja qusi vint anys.