Opinió / Nicolau Barceló
Manresa, IB3
Fa unes setmanes, el periodista felanitxer Andreu Manresa va dimitir del seu càrrec de director d’IB3. Un gest de dignitat que diu molt del seu mig segle d’activitat periodística. A principis dels anys 70 va començar a col·laborar en aquest setmanari amb articles i entrevistes, tal com ell mateix va dir la setmana passada en aquestes planes. De llavors ençà ha desenvolupat una trajectòria professional que mereix un reconeixement en tota regla: premsa escrita, ràdio, comunicació institucional i gestió d’un mitjà públic. Porta a l’ADN la curiositat pel món que l’envolta: sempre fa preguntes, coneix o fa de conèixer tothom i es guarda un punt d’escepticisme davant tot el que li diuen. No és fàcil estar atent durant cinquanta anys.
Manresa va agafar la direcció d’IB3 el 2015, va renovar sis anys més tard (sense cap vot en contra al Parlament, quasi res) i ho ha deixat el 2023 quan ha vist que PP-Vox el cessarien per posar al davant de la televisió autonòmica un director afí al règim. Tot i les limitacions, els canvis a IB3 han estat notables, sobretot en els informatius (tant en el que es veu com en el que no es veu) i en la digitalització de la cadena. Va comunicar la seva renúncia davant una comissió parlamentària que l’examinava i més d’un grup parlamentari va quedar retratat davant les seves pròpies crítiques.
Felanitx, Portocolom, Sant Salvador, la mar, el menjar (sobrassada, raors o boquers frits), la cultura, la política, les particularitats del tarannà felanitxer, personatges locals, Joan Estelrich, Miquel Barceló… han estat temes prioritaris a la seva carrera. No ha perdut ocasió d’esmentar Felanitx i els felanitxers a les seves cròniques.
Pel que fa a IB3, PP i Vox volen el control ideològic i lingüístic de la cadena, ho fan evident fins a la indecència. A l’estil de la impresentable Telemadrid. Manresa ha declinat entrevistes per no haver-ho de dir públicament. Els criteris periodístics i la llengua catalana cediran davant la manipulació partidista i la llengua castellana. És clar, l’imperialisme català i l’armengolisme-sanchisme fan que no hi hagi gairebé oferta de televisió en castellà a les Illes.
