Creat fa més de 20 anys com a solució a la torrentada de 1989 i com a atractiu turístic, avui la seva imatge es debat entre les algues i la seva eliminació
A principis d’estiu de 1989 la desembocadura de la riera de ca n’Amer a la platja de s’Illot no tenia importància, més enllà de ser la frontera natural de separació del nucli costaner entre els municipis de Manacor i Sant Llorenç. Tradicionalment de llit sec, ni els ajuntaments ni el Govern veien la necessitat de modificar el traçat de passeig marítim que passava literalment per damunt, dissenyat arran de terra i convivint entre els turistes. Si a l’hivern allò s’inundava una mica tampoc passava res.
Però la tragèdia va arribar només dos mesos després. El matí de el 6 de setembre, la descàrrega de 200 litres per metre quadrat en qüestió de minuts, va desbordar literalment tota previsió. La platja de s’Illot es va transformar en un gran llac on van surar a la deriva para-sols, furgonetes i moltes restes de l’antic passeig, deixant malmès l’Hotel Cala Moreia, del què fins i tot es va témer per la seva estructura.
L’ensurt va ser de tal dimensió que les administracions públiques van idear una solució definitiva: la construcció d’un pont entre un i altre costat. Però… Com justificar una estructura així en una zona turística i per creuar un espai totalment sec?. Molt senzill, creant un petit estany artificial a partir del bombeig constant mitjançant canonades d’aigua salada de la mar cap a dins. Amb això, combinat amb el flux intermitent d’aigua dolça de la torrentera i amb l’aportació de peixos i ànecs, es creava, a més d’un espai pintoresc, un estany a cuidar.
Però allò idíl·lic no sol combinar bé amb la practicitat, així que quan un any és deficitari en pluges i per tant l’aigua salada guanya per golejada a la dolça de la riera, es produeix un fenomen ‘inesperat’: l’aigua estancada, mesclada amb les altes temperatures produeix la creació d’una capa d’algues i vegetació res amorosa.
Una estampa de llac verd que ha duit a nombrosos ‘silloters’ a protestar a les xarxes i a pujar imatges poc edificants de l’altra banda de la platja. Una denúncia afavorida després pel Partit Popular de Manacor, que durant el darrer ple de juliol va demanar explicacions al regidor de la zona costanera, el socialista Sebastià Nadal.
“No entenem com s’ha pogut arribar fins aquí, ara que ja vénen els turistes i la gent ha començat a estiuejar. Crec que l’Ajuntament ha de trobar una solució perquè el dany visual és evident”, concreta Maria Antònia Sansó, portaveu de el grup popular.
Per la seva banda, Nadal i l’equip de govern s’excusen recordant que la zona problemàtica “ja ha estat netejada durant 20 hores per la brigada municipal”. Encara que el que semblava que havia quedat bé i net “va tornar a quedar-se igual només uns dies després, el que demostra que és més profund”. Uns treballs de succió mecànica que han costat més de 1.500 euros i que ara l’Ajuntament repetirà “de manera manual, perquè no podem estar gastant tants doblers per no solucionar res”.
Nadal, alhora que també demana la col·laboració de les administracions supramunicipals responsables del manteniment dels torrents i de l’ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar com a part implicada en s’Illot, assegura que “encara que la imatge sigui molt lletja, no suposa cap perill per a la fauna que hi viu”. “De fet enguany fins i tot hem mantingut en funcionament la bomba durant tot l’hivern, de manera que no han aparegut els típics peixos morts d’altres estius”.
Miquel Oliver, batle de Manacor, va un poc més enllà: “El seu manteniment hauria de ser responsabilitat també de Recursos Hídrics i de Sant Llorenç. Està clar que hem de trobar entre tots una solució definitiva a partir de setembre. Potser no tengui molt de sentit tenir una piscina artificial, mantenir un paisatge que de natural en té molt poc…”
