Accepta però que la concessionària pugui demanar una indemnització econòmica pel temps que ha hagut d’estar tancada
El serial de la piscina municipal de Manacor continua, poc a poc, cremant capítols. El darrer ha estat el reconeixement per part del ple local, de la impossibilitat de prestar servei de la concessionària Esquitxos de Blavor SL durant el temps en que el recinte ha patit les conseqüències del confinament i la seva repercusió: és a dir des del 13 de març fins aquest passat 7 de setembre. Periode pel qual reclamarà a l’Ajuntament algun tipus de compensació, o bé econòmica per danys i perjudicis, o bé mitjançant l’allargament d’una concessió que tanmateix no vol.
El consistori, que ha deixat clar que l’empresa té dret a reclamar i fer números, no vol sentir però parlar d’un possible rescat de la concessió de la piscina, maldament els actuals administradors hagin fet distints intents per abandonar el que consideren un mal de cap econòmic. El que l’actual equip de govern espera és que la cosa acabi amb un allargament de la concessió per tres mesos i mig més i tot continui com fins abans de la crisi.
“En acabar la concessió, si no hi ha res de nou, ens plantejarem què feim”, explica el batle Miquel Oliver, que es demana “Què és una piscina municipal?, perquè això és el primer que hem de tenir clar”, aludint als exemples d’altres models municipals a municipis mallorquins: “Si ha de ser un lloc que obri els estius i serveixi per remullar-se el cul, sí; però si volem classes i que sigui una especie de poliesportiu, ja no és assumible”.
Problemes recurrents
La continuïtat de la piscina municipal de Manacor ja fa anys que, recurrentment, està a la corda fluixa. Els problemes d’Esquitxos de Blavor SL per a poder fer front als costos administratius i de manteniment de les instal·lacions, ha fet que tant l’empresa com l’Ajuntament hagin intentat, en varies ocasions des de 2003, acostar postures per arribar a un acord econòmic de rescissió per evitar que la població es quedi sense servei. De fet en el ple consistorial d’estiu de 2016 es va acordar negociar una solució mútua, alguna cosa que a dia d’avui no ha cristal·litzat.
Pel setembre de 2017 una auditoria externa encarregada per l’Ajuntament ja fou estudiada tècnicament. S’hi estipulava la quantitat de diners que el consistori manacorí hauria d’abonar en cas que volgués rescatar el servei de la piscina, una xifra que només es va filtrar que era “d’uns centenars de milers d’euros “. Un muntant al que la corporació municipal no va voler ni vol fer front a hores d’ara.
Aquesta xifra era resultat del que quedaria per amortitzar fins a l’acabament oficial de la concessió pel juny de 2027, que en el seu moment es va encarregar de les obres de reforma d’adequació i cobriment de l’obra preexistent, i la inversió en maquinària. La societat limitada entén des de fa anys que les circumstàncies, tant econòmiques com socials des que va assumir la gestió, el 1997, han canviat i al·ludeix que això li està provocant importants pèrdues mensuals que molts dels seus socis han d’assumir de la seva butxaca.
