Showing: 1 - 18 of 25 RESULTS

Joan Puerto, mariner i home de cinema

Aquest passat diumenge amics i familiars el despediren al Port de Pollença amb la col·locació d’una escultura submarina a la cova des Colomer

 

La vida acaba compensant a qui l’ha viscuda en un moviment constant i acompanyat. Amics i familiars de Joan Puerto Ginard (1961-2021) van acudir en ple, diumenge passat, a l’acte d’homenatge a una persona culta i amb unes inquietuds que anaven des del cinema fins el jazz, passant per la història d’Egipte, la segona Guerra Mundial… o la pesca submarina. “La mar va ser el fil conductor de la seva vida, ja des de nin”, recorda el seu germà Toni, “molts de dies, si veia la plana, agafava el cotxe i se n’anava al port de Pollença, fos a bucejar o fos per anar amb el veler o la piraigua. De fet jo vaig començar per mor d’ell”, afegeix Antoni Ferrer Vallespir, periodista i gran amic den Joan.

Precisament el port de Pollença i la Cova des Colomer foren els llocs triats per despedir-lo així com tocava, amb una immersió i la col·locació d’una placa dissenyada pel també manacorí Llorenç Ginard en el seu lloc predilecte. “La iniciativa va partir de Sion Riera”, explica Toni Puerto, “me va cridar fa dos mesos per anar a berenar… jo pensava que era per feina, però en realitat era per organitzar-ho tot”. I així fou, el seu grup d’amics d’ulleres i botelles d’oxigen: Julià Duran, Marga Fons, Joan Sastre, Joan ‘Xoro’ i Pedro Riera, ja esperaven de bon dematí que la resta, ni més ni manco que una cinquantena més, arribassin fins al punt marcat des Colomer amb un catamarà llogat al port. Tot a punt per, a partir de flors i un sentiment d’enyorança, tornar a fer memòria.

 

“Allà abaix tot es cura”, li va dir Puerto, ja malalt a la unitat de pal·liatius de Sant Joan de Déu, a la seva infermera Laura. El passat mes de febrer i després de més d’un any de lluita contra el càncer, Joan va quedar dormit per sempre. “Tranquil i conscient que se n’anava. Fins el punt que ho va deixar tot arreglat al detall: persianes pintades, portes untades, li va canviar la pila als rellotges, el nom de la moto… tot perquè jo no m’hagués de preocupar de res. Encara que només fos dos anys més jove que ell, sempre em va protegir”, diu en Toni, que encara té “un llistat de coses que me va deixar per fer… basta una per dia, me va dir”.

Tot i ser mariner vocacional i viatjar per tot el món a la recerca de nous oceans i profunditats, mai va exercir cap professió relacionada amb l’aigua, sino que la vida el va dur a treballar durant 25 anys al despatx del notari Miquel Riera. Una feina més rutinària, però que també li permetia tenir temps lliure. “Sempre li deia que s’havia d’haver fet monitor de buceig o alguna cosa relacionada amb el cinema, la seva altra gran passió”. Precisament d’acompanyar a Antoni Ferrer a veure pel·lícules aquí i allà, va conèixer a Sebastià Salom, responsable d’Aficine, qui li va demanar, l’any 2000, que li cerqués algú de confiança per fer-se càrrec del dia a dia dels nous Multicines que obriria a Manacor. “Quan només mancava un mes i a la vista que no havia trobat a ningú, es va oferir ell mateix”.

Les flors

“No crec que hagués volgut un homenatge floral, però si en Joan sabés com vàrem haver de fer el ram, segur que hagués consentit amb una rialla”, explica el seu germà, que es va encarregar de comprar-les a una coneguda floristeria de Porto Cristo… però alguna cosa va fallar. “Quan érem de camí cap al Port de Pollença vam comprovar que les havíem deixades!… i que ja era massa tard per tornar enrera. Havíem de trobar una altra solució. Les robaríem, i si ens trobàvem ja els explicaríem el motiu esperant que ho entenguessin… però ho havíem de fer així”. De diferents llocs, perquè tampoc es tractava de deixar a qualcú sense res, “primer del jardinet d’un restaurant, d’un hotel de la zona, de dos xalets amb unes bouvanvilies… va quedar un ram preciós ‘donació’ de diversos veïnats”. La jornada d’acomiat va acabar amb una paella de germanor al restaurant Cas Chato de Can Picafort, “on en Joan se solia aturar moltes vegades a menjar”.

 

Fotos: Pedro Riera

Deu frases de dones animen a reflexionar als passos per a vianants

La imatge

 

L’Ajuntament de Manacor ha deixat per escrit, en distints carrers de la ciutat, 10 frases emblemàtiques de dones que fan reflexionar sobre la contemporanitat del feminisme. Pintades en spray blanc sobre l’asfalt entre les línies dels passos de vianants, representen a “dones d’arreu del món, contemporànies i d’altres que han deixat llegat. Tenir referents és imprescindible per entendre que som aquí gràcies a moltes, i sobretot, perquè els que venen tenguin clar que a moltes els ha costat la vida”, recorda la regidora de Serveis Socials, Carme Gomila.

S’Illot lidera la protesta turística a la costa manacorina

La imatge

Molts hotels i establiments turístics de la part manacorina de s’Illot ja llueixen les pancartes amb el logotip de protesta contra l’ampliació fins a març de mesures restrictives a la restauració, dictades pel Govern aquesta setmana i que han fet que el sector ja no vegi tan clara la temporada d’estiu i amb molt poques esperances de poder salvar tots els mesos de la d’estiu. Per contra, a l’altra nucli poblacionalment important del municipi després de la ciutat, Porto Cristo, no s’hi observen sols pancartes ni missatges improvitzats al respecte.

 

25 anys del primer assaig casteller dels Al·lots de Llevant

El dia de Sant Sebastià de 1996, al poliesportiu Joan Gomis de Porto Cristo. Aquí teniu algunes fotografies dels primers anys 

 

El dia de Sant Sebastià de 1996, ara ha fet 25 anys, va tenir lloc al poliesportiu Joan Gomis de Porto Cristo, el primer assaig de la Colla Castellera de Manacor, el que pocs mesos després serien, oficialment, els Al·lots de Llevant. Fins a 25 persones, entre organitzadors i joves (captats molts d’ells al mític Carreró, on es van repartir fulls d’adhesió a la causa) acudiren aquell dia a ‘l’entrenament’, a l’inici d’un projecte ideat tan sols un mes abans.

“La idea va sorgir durant una excursió el dia de la segona festa de Nadal”, recorda Joan Llodrà, un dels impulsors que encara forma part del grup de forma activa; “Érem d’excursió al Coll des Jou i allà posàrem fil a l’agulla”. Però, què en sabien aquell grup d’amics de fer castells?, i com es pogueren informar de com es feien en un temps, cal recordar-ho, sense Youtube ni amb una internet massa desenvolupada. “Recordo que vaig anar de viatge a Terrassa, on hi ha molta tradició castellera, a recopilar informació a la Llibreria Ona i a comprar les primeres faixes”.

L’any 1995, explica Llodrà, fou el del ressorgiment del món casteller. “D’unes 30 colles existents en aquells moments, es va passar a unes 60. Sempre hi havia hagut molta tradició a Tarragona i Valls sobretot, però fou el moment en que en sorgiren també a Vic, a Girona i les dues de Mallorca”. Curiosament, i sense estar en contacte, les dues mallorquines es fundaren pràcticament alhora: els Castellers de Mallorca (a Palma i de vermell) i els Al·lots de Llevant (a Manacor i de verd). “Posteriorment si que ja vàrem iniciar els contactes i la col·laboració que encara dura a dia d’avui”.

Per què el primer assaig fou a Porto Cristo?: “No ho recordo molt bé, però suposo que estaria programat el dia després de sortir de marxa, o perquè els poliesportius de Manacor devien estar plens d’activitats i partits aquells dies…”. El cas és que els següents, i gràcies a la bona relació amb la directiva de l’institut Mossèn Alcover (del qual molts dels primers castellers encara n’eren alumnes), foren ja a l’antic gimnàs del centre, “ens deixaven les claus, cosa que avui no seria tan senzilla, i allà vam assajar cada dissabte a les 19h., fins que passàrem definitivament al local del carrer Nou on som ara”.

El que va venir després ja forma part d’una història que no du punt d’acabar, tot i que la pandèmia sanitària suspenès les trobades amb l’estat d’alarma i el grup encara no s’hagi pogut retrobar per assajar; “està clar que això fa que es perdi la tècnica i que nins i joves que havíen de tenir un lloc específic dins el castell, ara n’hauran de tenir un altre. Està sent molt complicat, però per a totes les colles”.

En la història de la colla manacorina hi ha un castell referencial: el 4 de 8, aconseguit per primer cop al 2009 a Vilafranca del Penedés, després de multitud d’assajos tècnics; tot i que no van aconseguir descarregar-lo fins el 2017. A dia d’avui els Al·lots de Llevant ronden els 80 membres, dirigits per Antoni Puig com a president i per Neus Barceló com a cap de colla, resposabilitats que es renoven cada dos anys.

 

 

Dos ferits lleus al CEPA Llevant i desperfectes a l’Hospital

El batle de Manacor, Miquel Oliver, i diversos regidors han acudit al lloc del fets

 

Poc a poc van arribant notícies dels desperfectes que la causat el pas del cap de fibló que avui dematí ha maltractat Manacor i la comarca. Un dels edificis més afectats ha estat l’antic institut i centre de Formació Professional de Na Camel·la, on el vent se n’ha duit bona part de la coberta i ha deixat dos ferits lleus que es trobaven a la zona en aquells moments. Així mateix des de l’hospital de Manacor han informat també d’una serie de desperfectes exteriors que han obligat a cridar els Bombers de Mallorca.

El batle de Manacor, Miquel Oliver, i diversos regidors han acudit al lloc del fets per saber de primera mà què ha passat, parlant amb membres de la brigada municipal, bombers i Policia Local, presents a la zona. Una grua dels Bombers de Mallorca està intentant saber exactament la magnitud del forat deixat pel vent i la pluja a la coberta.

 

El cap de fibló se’n du la teulada del Centre d’Adults

 

El cap de fibló se’n du la teulada del Centre d’Adults

Han caigut arbres i branques a l’avinguda del Torrent, a la plaça del Carme de Portocristo i a la carretera de Cales

El pas de la tempesta Hortènsia per Manacor ha deixat fotografies impactants. Efectes del cap de fibló que ha ocasionat diversos desperfectes en varis punts de la ciutat i de foravila. Entre les conseqüències més destacades ha estat l’aixacament de bona part de la coberta del Centre d’Adults de Manacor, l’antic institut de Na Camel·la, on el temporal de vent ha arrabassat també les cistelles de la pista de bàsquet del pati o part de les reixes que donen a la plaça Madrid, a l’inici del passeig del Ferrocarril.

La Policia Local de Manacor i la Brigada municipal ja fan feina per atendre i resoldre els incidents que ha ocasionat la forta ventada. Han caigut arbres i branques a l’avinguda del Torrent, a la plaça del Carme de Portocristo i a la carretera de Cales, entre d’altres punts de la costa. S’ha sol·licitat també la col·laboració dels Bombers. L’ajuntament de Manacor demana que si es té constància d’alguna situació de perill o urgència provocada per la tempesta, els afectats es posin en contacte amb la Policia Local (971550063) o amb els Bombers (971550080).

 

Dos ferits lleus al CEPA Llevant i desperfectes a l’Hospital

Les fotos d’unes Completes sense poble però amb sentiment

La imatge

 

Les Completes d’enguany seran recordades i entraran en la història com les que foren a porta tancada. Les del coronavirus, les dels Goigs sense el poble omplint l’església dels Dolors. Les imatges d’ahir dissabte van ser les d’una celebració sense la part fonamental, però quasi un retorn als origens. En definitiva, un homenatge a la responsabilitat sense deixar de banda el sentiment que, poc o molt, va continuar viu a l’espera de temps molt millors.

El Mossèn Alcover recorda els seus grans foguerons

Que durant dècades han estat els més espectaculars de cada 16 de gener a Manacor

 

Tracionalment l’institut Mossèn Alcover de Manacor s’ha caracteritzat durant les darreres dècades per desplegar grans foguerons de Sant Antoni enmig de la pista exterior de bàsquet. Dissenyats molts anys per Jaume Rosselló Cándido com si fossin petites falles, sempre han despertat la sorpresa i admiració dels santantoniers (manacorins o no) que han marcat amb vermell l’IES Mossèn Alcover com a punt d’aturada en la ruta de foguerons a veure abans de la cremada del 16 de gener a les 20h.

Lamentablement enguany no podrà ser. Es posa punt i seguit a una litúrgia d’estructures que en moltes ocasions tenien més de cinc metres d’altura i que s’havien de muntar per elements i utilitzant una grua. Ara el propi centre ha recordat a les seves xarxes socials algunes imatges d’aquells anys extraordinaris (en la dècada dels 90 sobretot).

“Enguany la pandèmia no ens deixa fer fogueró ni celebrar Sant Antoni. No podem fer la feina que hem fet les darreres dècades: ajudar entre tots (pares, alumnes i professors) a transmetre la festa als joves de la comarca. Però, al manco, podem fer memòria dels foguerons de tots aquests anys a través d’una recopilació de fotos que ha fet el Departament de Dibuix. Molts d’anys i visca sant Antoni!”

Els alumnes del Mossèn acudeixen amb falda a classe

La imatge

 

Seguint altres exemples d’instituts mallorquins com l’IES Calvià o l’IES Son Ferrer, alumnes de l’institut Mossèn Alcover de Manacor també han acudit aquesta setmana amb falda a classe, per reivindicar els drets que tenen de poder vestir com vulguin sense que això suposi una discriminació. Aquesta iniciativa ve arrel que fa unes setmanes un jove basc contés a Twitter com havia sofert buylling per aquesta rao.

El pas soterrat del tren, un niu de brutor i perills pels veïnats

Molts es queixen del mal estat de manteniment i la poca seguretat

 

Entre la por de passar-hi i no fer la volta sencera fins a l’estació i la vergonya de veure com un pas que hauria de ser comú i hauria d’estar ben net i habilitat, s’ha convertit en un niu de brutor i problemes. La degradació constant de el pas de vianants subterrani del tren, ubicat a la ronda de Felanitx de Manacor, suma un nou capítol.

I es que durant els darrers dies aquesta zona ha estat, de nou, objecte de el vandalisme amb noves zones de cablejat trencat al seu interior, el que vol dir que de nit, a més ja ni està il·luminat. Però per a més inri, la brutor ha augmentat i ja hi ha diversos matalassos i flassades pels costats amb signes que han estat usats.

Així doncs la imatge que ofereix és lamentable i ha estat denunciada per diversos usuaris que cada dia han de passar-hi i que han mostrat la seva preocupació pel manteniment deficitari d’aquesta infraestructura, amb rampes i escalons plens de vidres trencats i pintades amb missatges a les parets, a més de la brutícia a terra, on fins i tot s’acumulen algunes bosses plenes de brossa. Ara també hi ha tubs escampats per terra amb el perill que suposa el mal estat del cablejat per a la seguretat de les persones que travessen.

Cal recordar que si bé encara ara el manteniment de la Ronda de Felanitx correspon a l’ajuntament de Manacor, a l’espera que sigui assumit d’una vegada pel Consell de Mallorca, el pas soterrat sí que seria, com les rotondes, una qüestió que escaparia al règim municipal.

 

 

La pluja deixa imatges impactants al foravila manacorí

La darrera tormenta, una combinació de pluja i vent que tota Mallorca va patir durant aquest dissabte, també ha deixat imatges tristes al camp manacorí. És el cas de tota la zona de Son Sureda, seguint el camí de Conies, on el ruixat va deixar entre d’altres estampes, hivernacles desfets, arbres tomats o fins i tot camions malmenats per les fortes ratxes d’aire que durant unes hores van sacsejar la contrada.

 

El Porto Cristo dels 60 des de les terrasses del penya-segat

La imatge

 

Ara que s’acosta un estiu inusual a Porto Cristo i a tota la zona costanera del municipi de Manacor, no està de més girar la mirada enrera i comprovar com lluïa el nucli porteny a finals de la dècada dels anys seixanta des de dalt de les roques devora els astillers. Quatre targetes postals copsades des de la terrassa situada dalt del penya-segat del carrer de la Vela (A. Subirats Casanovas. Escudo de Oro, 1968 / Seix Barral, 1968 / Foto Casa Planas, 1968 / Fotografía Torres, 1969) de la col·lecció de l’enquadernador manacorí Joan Riera.

 

Els pagesos desinfecten Porto Cristo i s’Illot per quart dissabte consecutiu

La imatge

 

Els pagesos que voluntàriament estan desinfectant durant les darreres setmanes totes les localitats del municipi de Manacor, estan avui transitant els carrers de Porto Cristo i s’Illot. Ho fan, com ahir van fer a Manacor, per quart dissabte consecutiu, donant bona mostra del seu compromís i de la utilitat d’un servei de neteja bàsic per contenir el coronavirus a peu de carrer. Organitzats per l’ajuntament de Manacor, van llançant una mescla disolta d’aigua i lleixiu en una concentració lleu perquè no pugui afectar ni a persones ni a animals.

 

https://www.facebook.com/sebastia.llodraoliver/videos/10219548336490889/

 

Les fotos del desplegament militar a Manacor

Un contingent de militars de l’Exèrcit de Terra ja patrullen amb la Policia Nacional pel municipi, com a reforç en el marc de l’estat d’alarma decretat pel coronavirus i ajudar en tasques de desinfecció. Són quatre unitats que es distribuiràn i patrullaran al costat de la Policia Nacional, a les zones centre, nord i sud de Manacor, a més d’una quarta a Porto Cristo.

Aquestes són algunes de les imatges del desplegament:

 

Els Sementals, les marques de 10 anys d’abandonament

Part i Banda

Ara que la conselleria d’Educació ha tornat a posar plaços pel començament de les obres de reforma de l’edifici inacabat on abans hi havia el quarter militar de Els Sementals de Manacor, i que passarà a ser part del col·legi Simó Ballester, encara és l’hora que l’edifici dissenyat pel manacorí Llorenç Brunet, s’hagi netejat des de fa deu anys, al 2010, quan es va acabar de construir. Una dècada sense manteniment que han deixat un edifici amb brutor, pintades, robatoris o cops per les parets. Un desastre que ara costarà almanco 1,5 milions arreglar i posar a punt.

 

 

Més de 700 persones ovacionen el ‘jostissier’

L’estrena de ‘Jostissi de Carreró’ omple l’auditori i deixa satisfets els fan d’una cinta ja de culte

 

I la ‘jostissi’ va arribar. Més de 700 persones ompliren ahir totes les butaques de l’auditori de Manacor, per poder comprovar si l’estrena mundial de ‘Jostissi de Carreró’ cumplia realment amb les espectatives creades durant tots els anys de preparació i rodatge. No varen haver d’esperar molt els seus responsables per comprovar que, ja d’inici, comptaven amb un públic entregat. A les 19,30 hores, puntuals al guió, el director de la cinta, Pedro Miralles, i part de l’elenc, pujaren a l’escenari per presentar-la. Ovació, llums apagades, silenci i projecció.

A partir d’aquí es van succeir les rialles i mamballetes en veure els lloc i persones conegudes dins el món social i polític de Manacor i Porto Cristo, que és on es desenvolupa l’acció. L’argument, basat en les pel·lícules de Charles Bronson, cintes de videocassette de lloguer dels vuitanta i noranta i jocs i figures d’acció com He-Man, presenta a un poble ofegat per la delinqüència de La Banda del Lobo, que espera ser allibertat per l’heroi, el fill retornat, que farà la seva pròpia justícia perque torni la tranquilitat marítima.

 

Totes les butaques plenes

 

La Banda del Lobo, comandada per Russifà (Joan Gelabert) i secundada per tota casta de mariscals amb distints ‘superpoders’ vol, amb el beneplàcit del batle des Port (Joan Gomila), crear el caos a benefici propi per poder treuren propfit. Entremig, personatges que es mesclen i que tracten de trobar el seu lloc a un Porto Cristo lluminós, on l’abús i el crim estan a l’ordre del dia. Però Golam (Joan Parera), jersei coll alt, jaqueta de cuiro, pistola carregada i ulleres de sol de posar i llevar, acabarà per fer-se seva la victòria redemptora.

Molts han estat els personatges coneguts del municipi que han volgut participar al film com el propi regidor de AIPC, Joan Gomila, el barber Joan Tur, la periodista Àngela Alfaro o el vilafranquer Tomeu Penya. Després de la projecció va ser el moment del photocall, les xerrades, les enhorabones, el merchandising oficial (gorres, adhesius, clauers o camisetes) i el desig de molt de tornar a veure la pel·lícula, que ara es projectarà als Multicines Manacor els dies 4, 6 i 11 de febrer a les 20 hores.

 

Les fotografies d’un Sant Antoni assolellat a Manacor

Jornada assolellada, lluminosa i tranquila a Manacor. El dia abans de Sant Antoni, el 16 de gener, transcorre tranquil i sense problemes. Poc a poc s’han anar desplegant la seixantena de foguerons previstos a la ciutat i la gent ja volta a la recerca de fotografies per penjar a les xarxes socials. Nosaltres vos hem fet una selecció de les que hem pogut fer fins ara. A veure si vos trobau en algunes d’elles. L’acte multutudinari ha estat sense cap dubte el ball de la colla de dimonis al davant i dins la Sala de plens de l’Ajuntament, on unes 5.000 persones han acudit a la cita de cada any devers les 14,30 hores i a punt per fer lloc al dinar.