Paula Asegurado Rosso (Portocristo, 1984) és la regidora d’Hisenda, contractació i promoció comercial de l’Ajuntament de Manacor. Després d’una primera legislatura dedicada a la política, diu que l’esforç i el treball en equip han fet que el dia a dia sigui més bo de dur. Tant, que no descarta tornar a llistes de Més-Esquerra de cara a les següents eleccions de maig de 2027.

A Manacor hi ha un bon nombre de locals comercials tancats a l’espera d’una activació. Quina és l’estratègia per fer-los atractius i que tornin a obrir?

Fa uns mesos que l’Ajuntament té en marxa un pla d’enfortiment comercial que pretén, entre d’altres coses, precisament això. Quan vaig entrar ens vàrem donar compte que no hi havia una estructura clara que determinés en quin estat es trobava el teixit comercial manacorí. Hi havia campanyes, però no una foto clara de l’estat de la qüestió. Així que ens vàrem assessorar. Ara, gràcies a una col·laboració amb la UIB, ja tenim una feina feta pel que fa a la geolocalització que tots els establiments comercials. Així mateix, alumnes de l’IES Manacor, han complementat aquesta feina amb una actualització del cens. D’aquesta manera, amb pocs recursos econòmics però amb molta feina, ens estam aproximant a tenir una base a partir de la qual poder actuar millor.

Com s’estructura el teixit comercial manacorí més enllà de les franquícies?

Precisament aquest era uns dels dèficits… En aquests moments s’està en procés de crear una associació de comerciants. Això és importantíssim, per poder fer un front comú, però també per poder sol·licitar moltes de les ajudes que ofereix el Govern, i a les que nosaltres com a Ajuntament no hi podem arribar, però que en canvi una associació sí. El que no volem és que determinats projectes que són subvencionables i la feina feta quedin a un calaix.

Com ha estat la idea de fer aquests vídeos curts explicant què fan i la història que hi ha darrere els comerços emblemàtics de Manacor?

Es tracta de 12 càpsules de comunicació, vídeos per donar visibilitat dels establiments emblamàtics que tenim, i que possiblement els més joves desconeguin. De la mateixa manera que també cercam començar a potenciar el comerç de barri que hi ha fora del centre de la ciutat, per això no descartam fer-ne més.

Per cert, què en feim de les fusteries? Fa 15 anys encara s’escoltava el renou de les màquines a cada carrer de Manacor; ara ja no és així…

És cert. En part perquè s’han concentrades en empreses que estan automatitzant molt els procesos. A principis de novembre i mitjançant un conveni entre la Cambra de Comerç i Cetebal, es durà a terme una formació de muntador de mobles a la seu del polígon.

La plaça de ses Verdures està patint una metamorfosi. Què n’hi ha d’estètica i quina part de funcional en aquesta renovació?

A l’edifici de dalt ja s’hi està refent tot el trispol i eliminant l’escaló interior d’un dels laterals per fer-ho tot a nivell. La gent no vol venir perquè ja no ho troba un punt atractiu. Hem tengut moltes reunions amb els placers perquè em donessin la seva visió i trobar una solució. Al final hem pensat… tenim plats preparats, un forn, un trast de venda de pasta fresca, d’olives i envinegrats; vull dir que qui hi va podria quedar a dinar si volgués, i això és el que hem de facilitar

Es tracta d’habilitar una zona central de taules i cadires de fusta, a més d’un microones, tot amb la finalitat que els clients puguin ja quedar a benenar els dematins o a dinar allà mateix, en un ambient tranquil i sense haver d’anar-se’n a ca seva. Els mobles i les fustes estan dissenyats per Maria Estelrich i en aquests moments estan en fase de producció. Estam en contacte amb tots els placers per saber què necessiten. D’aquesta manera omplirem tot l’espai de dalt i deixarem buit l’edifici d’abaix per altres funcions.

I quina serà aquesta nova vida de la mitja plaça de ses Verdures que quedarà en principi sense vida comercial?

Idò es pot dir que quedarà, a la vegada, separada en dues parts. Una, on fins fa uns anys hi havia tot un lateral dedicat a la venda de menjar preparat, ara s’aplanarà i es crearà una espècie d’escenari pla, on fer-hi tot tipus d’activitats culturals i gastronòmiques en dies assenyalats; aprofitant, a més, la petita terrassa enrajolada. A l’altra banda, i un cop que l’únic negoci que quedava abaix pugi al primer edifici, quedarà separada en quatre trasts tancats: un pels residus diaris de la plaça, un dedicat a ser magatzem, un que servirà com a cambra refrigeradora i finalment un de multiusos que possiblement acabi essent una petita cuina per aquests dies assenyalats, com per exemple un showcooking o una mostra de tapes.

Quan estarà acabat?

La brigada municipal ja està enllestint el primer edifici, el comercial, que podria estar completament acabat a finals del mes d’octubre. El que inclourà a més un canvi d’il·luminació. Enguany hem doblat els pressupost de la plaça perquè trobam que era ja ben necessari fer-hi qualque acció decidida. Per cert, aquí també a punt de crear una associació de pagesos per potenciar el producte local de la plaça.

L’altra part impotant de la seva feina és quadrar cada any els pressuposts. En quin punt estan els de 2027?

Esper que els tenguem aprovats abans que acabi l’any.

Com seran?

Bàsicament es podrien definir com a continuistes, en el sentit que aproximadament rondaran els 57 milions d’euros, encara que pot ser no seran tan basats en les inversions de projectes que han començat enguany i que aniran acabant dins l’any que ve.

Ara que fa un poc més de tres anys que va entrar al joc polític; Com valora l’actual legislatura en clau d’equip de govern i personalment?

L’experiència està essent bastant bona fins ara, he après moltíssim i m’ha servit per fer un creixement personal també. Crec que tot ciutadà hauria de passar per un Ajuntament en qualque moment de la seva vida, simplement per veure com funciona. Evidentment hi ha moments més bons que d’altres. De totes formes el meu perfil sempre ha estat bastant discret, però la feina hi és igual. Crec que amb l’equip de govern amb el que m’ha tocat fer feina m’ha ajudat molt i no he pogut tenir millor batle en aquest procés. Pel que fa a l’equip de govern, és cert que en partir el mandat en minoria la cosa va ser més complicada en quant a càrrega de feina, però poc a poc tot es va anar estabilitzant.

Tornarà a presentar-se a llistes d’aquí uns mesos o fins aquí ha bastat?

Tot depèn del nostre candidat. Si en Ferran [Montero] vol, jo estaré encantada de continuar. Estic a disposició del partit.

Perquè vostè venia de la banca i era completament nova en el món polític. Com va ser?

No m’havia posicionat mai políticament parlant. Encara que tant la meva parella com jo erem uns enamorats de Més-Esquerra i seguíem el que feien. Però en realitat fou en Miquel [Oliver] qui va venir a cercar-me i a demanar-me si volia anar a la llista. En un primer moment vaig dir que no… però després d’uns dies de pensar-m’ho me va resultar complicat dir que no.

De què n’està més satisfeta?

Una de les coses que més satisfacció em crea és haver pogut implementar la OAC (Oficina d’Atenció al Ciutadà) i acabar amb les enormes coes que arribàvem a tenir. Sobretot pel que fa als certificats de viatge. Ara els caixers han rebaixat el 80% d’aquesta feina i a fi de poder demanar cita prèvia per a l’empadronament. De fet en posarem un altre a Manacor i un de nou a les oficines municipals de Portocristo.