Aquest dissabte Manacor va recuperar dos noms que la repressió franquista va voler esborrar: Antoni Alomar Mas i Antoni Joan Mascaró, ‘Puça’. Dues noves Pedres de la Memòria ja formen part dels nostres carrers perquè les seves històries també formin part de la nostra quotidianitat.

Antoni era rellotger. L’altre Antoni, ferrer. Tenien casa, família, feina i amistats. Eren veïnats. I darrere les seves desaparicions quedaren famílies que durant dècades varen haver de conviure amb l’absència, les preguntes i el silenci. Antoni Tugores va reconstruir breument les seves històries en el moment de compartir aquest moment amb les seves famílies. També ens hi assistiren i acompanyaren la colla de xeremiers, posant música a un acte senzill i profundament humà.

Antoni Alomar Mas va néixer a Llubí l’any 1894 i es va establir a Manacor, on feia feina de rellotger. Amb la seva esposa, Margalida Jaume, regentava una rellotgeria i tenien dues filles. Antoni mai no va amagar les seves simpaties pel republicanisme. Durant els primers mesos de la Guerra Civil va ser detingut i, a finals de setembre de 1936, va ser assassinat juntament amb la seva esposa. La pedra s’ha col·locat a la plaça del Convent, davant l’espai on havia viscut amb la seva família. 

D’Antoni Joan Mascaró coneixem menys detalls de la seva vida. Sabem que va néixer el 7 d’agost de 1911 i que feia feina de ferrer. Va estar tancat a la presó dels Caputxins i fou assassinat. La pedra dedicada a Antoni Joan s’ha col·locat al carrer de Sant Francesc, 9.