Que el torrent que travessa Manacor forma part inherent de la història i les desgràcies de la ciutat, ho demostra que fins i tot hi ha una avinguda sencera que duu el seu nom. Una zona inundable ‘de tota la vida’ a la que els veïnats temen de la mateixa manera que ja hi estan acostumats i han après a viure amb el risc, periòdic, d’una possible torrentada com la que ja va deixar el desastre el setembre de 1989, ara fa 37 anys. El que ha agafat per sorpresa ara a l’Ajuntament és la comprovació que el desviament fet aposta per fora del casc urbà, entre 1994 i 2004, no funciona com cal i deixar un terç de Manacor en zona de risc d’inundació.

Fa uns mesos el Govern, a partir d’informes de Recursos Hídrics, va implantar un canvi normatiu augmentant els mínims restrictius «i fent oficial una nova catalogació que afectaria distints futurs serveis previstos i faria que molts veïnats es vessin afectats a l’hora també de fer tràmits en els seus habitatges», ha explicat el batle de Manacor, Miquel Oliver, que aquest dimecres ha comparegut en roda de premsa conjunta amb la regidora d’Urbanisme, Núria Hinojosa i Daniel Aguiló, enginyer de camins, especialista en temes hídrics i responsable de l’informe extern que el Consistori ara enviarà al Govern per intentar solucionar la situació.

I és que la nova capa de risc de fluxe preferent i risc d’inundació de la trama urbana de Manacor, contempla una realitat fins ara no imaginada per l’Ajuntament i que alhora coarta, per exemple, la possible edificació del segon ambulatori al costat de l’auditori municipal o actuacions de millora a la depuradora, devora el camí de Bandrís. Així, el nou mapa d’afectació de risc d’inundació, afecta tota la zona de pas del deviament, a l’est i nord de la ciutat, però també s’endinsa en carrers, sobretot, del barri del Barracar. A més de l’avinguda del Torrent, o els voltants de la depuradora i els seus passos.

És per això que segons l’informe d’Aguiló i comprovat que el desviament no podria encabir tota l’aigua que comportaria una torrentada de 200 litres per metre quadrat o un cabdal de 120 metres cúbics per segon, l’Ajuntament de Manacor demanarà al Govern que actui de forma urgent en sis trams on s’han detectat els majors problemes, com per exemple l’entrada a la ciutat des de la carretera de Portocristo o la ja esmentada zona de la deporadora, recurrentment afectada ja quan hi ha una ploguda intensa. «L’Ajuntament no por obviar una qüestió tan important ni pot deixar l’informe dins un calaix; per això demanam que l’administració actui», ha afegit Oliver.

La nova cartografia del visor de l’aigua de l’IDEIB permet veure de color rosat aquest perímetre i les zones en risc d’inundació manacorines. «Volíem passar del genèric a poder analitzar el cas concret de com està la xarxa hidrogràfica del nucli de Manacor» hadit Núria Hinojosa, fent menció al desviament projectat l’any 1994 però que no es va inaugurar fins una dècada més tard. «Es tracta de reduir la vulnerabilitat sense fer una gran infraestructura, sinó revisant els càlculs i corregint els sis trams on s’hauria d’intervenir».

Les dues solucions

En l’informe extern presentat a l’Ajuntament per l’enginyer Daniel Aguiló i que ara es farà arribar a Recursos Hídrics, es contemplen dues solucions pels punts conflictius. Una, la més senzilla a priori i que evitaria haver d’expropiar terrenys, seria aixecar les parets laterals del pas del torrent en els punts negres, augmentant així el cabdal. L’altra es basaria en ampliar horitzontalment l’amplada del llit per assegurar el desguàs correcte i sense problemes de desbordament.

«El que està clar és que el desviament hauria de funcionar i no funciona», ha criticat el batle, que ha recordat que amb la nova catalogació de la zona de fluxe preferent i la de risc d’inundació, tots aquests propietaris es veurien afectats també a l’hora de fer tràmits o saber què poden fer als seus habitatges.