Maria Antònia Maestre Fullana és farmacèutica adjunta de l’Hospital de Manacor, a l’àrea de dispensació ambulatòria. Una nova zona acabada d’inaugurar a la part nova del centre hospitalari. En parlam una estona amb ella sobre la feina, la satisfacció pel servei i per una professió vocacional cada cop més reconeguda.

Què significa aquest nou espai pel servei de Farmàcia de l’Hospital de Manacor?

És un goig i una felicitat per l’equip enorme. Hem arribat aquí com qui arriba a la meta i guanya!, és un sentiment de satisfacció, de sentir-nos reconeguts i de veure els pacients contents quan entren. Els notes amb una altra presdisposició, més tranquils. Es respira un ambient diferent.

Com és el procés de la vostra feina?

El paper de la farmàcia hospitalària i de dispensació comença quan el Ministeri cataloga un fàrmac com a hospitalari. Aquest passa a poder ser prescrit per un especialista i aquí comença el circuit. Primer hi ha una interconculta on l’especialista ens envia el pacient amb una prescripció que des de Farmàcia validam; es prepara la dosificació i posologia correcta i si un pacient ha de dur una serie de vacunacions abans de començar un tractamnent també miram que estigui al dia. Quan hem validat la prescripció, és quan ja comença el contacte amb el pacient.

Com és el primer contacte amb el pacient?

La primera visita és la història farmacoterapèutica, veim des dels medicaments que duu de casa, miram com casaran amb aquest nou medicament, miram interaccions, explicam com l’ha de prendre, inhalada o subcutàniament per exemple, l’educam a aquesta forma d’administració… La conservació també és important, hi ha molta de medicació que donam aquí que és de gelera, i per tant si no hi ha una bona conservació pot comprometre la seva eficàcia. Hem d’anar alerta que un fàrmac que pensam que ha estat ineficaç, i després resulta que hi ha hagut una mala conservació, hem d’insistir molt en que quan el pacient surt d’aquí segueixi amb aquesta conservació i fer-lo molt conscient que això pot influir en la seva evolució.

Cal estar damunt tot el procés idò…

També feim un seguiment per tal que el pacient no perdi circuit, sinó que vagi seguint els seus controls amb els espacialistes, que no hi hagi retrassos excessius. Després a les visites successives ens fixam molt en adherència, visites a l’especialista i coordinar que vagi seguint el procés farmacoterapèutic correctament. A més a més si té una situació aguda, sempre facilitam un número de teléfon perquè ens puguin contactar i fer consultes.

Com per exemple?

«Estic constipat, i ara mateix no sé si posar-me la medicació si l’he de retrassar…», si ho podem solucionar ho solucionam, si no ens posam en contacte amb el seu especialista i agilitzam també aquest contacte a nivell sanitari, sense que el pacient hagi d’anar a urgències o tornar al metge de capçalera. Ajudam a ser aquest nexe d’unió amb els diferents nivells.

És una labor agraïda?

És una feina molt agraïda, amb tan poc els pacients ho magnifiquen tant… el contacte amb el pacient és lo més gran: lo agraits que se senten i que t’ho facin saber, per a mi és el que me fa seguir cada dia.

Parlim dels ‘lockers’, aquests nous dispensadors de medicaments

Els ‘lockers’ són unes taquilles intel·ligents, iguals que les que veim devora l’Eroski d’Amazon, que ens permeten obrir horaris. Nosaltres tenim agendes de 9 a 14h de dilluns a divendres. Clar, hi ha pacients que per conciliació no poden venir dins aquest horari. Els ‘lockers’ ajuden a obrir-lo a pacients que fan feina o que tenen dificultats per venir.

Com funcionen?

Sempre prèvia consulta telefònica, igual, miram primer l’adherència, tolerància, citació i pròximes cites o dispensacions en farmàcia. Doncs una vegada ja hem fet la consulta, acordam dos dies que el pacient li vagin bé per venir a cercar la medicació. El pacient rep un sms amb un codi, i aquesta serà la clau que obrirà la seva taquilla. Sempre citam dilluns, dimecres i divendres. Dilluns i dimarts de 9 a 20h, de dimecres a dijous i de divendres a dissabte, que és fins a les 15h, sempre que la farmàcia estigui oberta. El ‘locker’ està devora la farmàcia general, per si el pacient quan fa la recollida té algun problema, que hi hagi algú a prop a qui poder consultar.

És una iniciativa pionera?

Ho hem posat en funcionament els hospitals de Manacor i d’Inca. Va sortit d’un congrés de noves tecnologies on hi va participar el nostre gerent, Ignasi Casas, i van presentar aquesta tecnologia per a l’entorn sanitari. Aquí darrera hi ha un patrocinador que és la fundació Sandoz, que és la que ens ha aportat aquestes taquilles de manera gratuïta, amb manteniment durant dos anys. Si durant aquest periode tan l’hospital com el servei creim que ha tengut una eficiència raonable, ja passaria a ser incorporat pel sistema de salut general. Ara el nostre repte és aquest, saber si realment ens aporta. Està donant alguns errors d’integració i aquí jugam amb dades molt sensibles, són dades de pacients, sanitàries i hem de tenir una seguretat al cent per cent.

Disposau d’un equip suficient per la quantitat de feina?

Ara mateix el que és la part de dispensació ambulatòria tenim un bon equip. En formam part dues farmacèutiques, una infermera, una auxiliar d’infermeria i una administrativa. Així amb l’espai que tenim ara, amb els volums actuals és suficient.

Quins són?

Tenim uns volums d’unes 1.000 dispensacions al mes. Amb aquest recursos humans i aquests espais, anam bé. Ara bé, cada any pujam un escaló de 100 pacients més cada mes; duim aquest progressió. L’any passat eren 800-900 mensuals i ara ja són 1.000. Perquè de cada cop hi ha més fàrmacs hospitalaris i més pacients que hi accedeixen… això per la dispensació és exponencial.

Quins són els fàrmacs que més es recepten?

Ara mateix diria que tenim un gruix important d’antiretrovirals, que són medicaments pel tractament del VIH. I després el que és tota la teràpia biològica, que ens ocupa un 70% d’estoc i quasi tot és en geleres. Per tant això també ens limita molt el que és la logística i el magatzem, que encareix l’emmagatzematge d’aquesta medicació.

Què és la teràpia biològica?

La teràpia biològica ve a tractar tot el que són inmunovariades. Que aquí dins hi ha un gruix importantíssim. Vivim uns temps en que tenim un sistema immunitari tocat… i surt per tot. A nivell reumatològic, artritis reumatoide, soriaris, prurigo, dermatitis atòpica, lupus…

L’estrés hi té a veure?

El mode de viure hi té molt a veure, ara bé, sempre hi ha una part genètica. Però els factors ambientals, el que s’anomena l’epigenètica, que són els que posen en acció aquests gens, que poden estar latents o no. Si ho estan, els poden activar.