No és un problema puntual. No és una mala temporada. Ni tan sols és responsabilitat d’un sol club. És el resultat de molts anys de creixement esportiu sense una planificació valenta de les infraestructures. I avui, el col·lapse ja és una realitat.
Cada setembre es repeteix la mateixa història. Els clubs esportius de Manacor inicien la temporada sense saber on podran entrenar, fent autèntics malabarismes per encaixar horaris impossibles i cercant pistes allà on n’hi hagi. Any rere any. Govern rere govern. I el més greu és que ja ho hem acabat normalitzant.
Manacor és un dels municipis més grans de les Illes Balears. Un poble que sempre ha respirat esport, que ha estat capaç de formar esportistes d’elit i que compta amb desenes de clubs que cada dia eduquen centenars d’infants i joves.
Parlam del voleibol, del futbol, del bàsquet, de l’atletisme, del futbol sala, del tennis, del pàdel, del rugbi, del bàdminton, de la gimnàstica, del tennis taula i de moltes altres disciplines. També dels clubs de Porto Cristo i de Son Macià, que pateixen exactament les mateixes mancances.
Però mentre els clubs creixen, les instal·lacions continuen ancorades en el passat. Els pavellons estan saturats. Les pistes són insuficients. Els horaris estan completament col·lapsats. Els entrenaments s’allarguen fins a hores que no haurien de ser normals per a infants i adolescents.
Molts equips s’han de repartir per pavellons escolars dispersos pel municipi, amb el consegüent trastorn per a famílies, entrenadors i esportistes.
Manacor ha crescut en població, en clubs, en equips i en esportistes. El que no ha crescut al mateix ritme han estat les infraestructures esportives. Avui ja no parlam d’una simple mancança; parlam d’un col·lapse.
Quan un municipi arriba al punt que els clubs han de competir per un tros de pista en lloc de competir dins la pista, és que fa massa temps que les infraestructures han deixat de ser una prioritat. Patim les conseqüències de dècades de manca de planificació davant una realitat que no ha deixat de créixer.
Com és possible que un municipi com Manacor continuï sense disposar d’una autèntica ciutat esportiva? Com és possible que els clubs hagin de competir entre ells per aconseguir una pista on entrenar? Com és possible que siguin els voluntaris, les juntes directives i les famílies els qui hagin de resoldre, temporada rere temporada, un problema que correspon a les administracions?
Els nostres clubs fan miracles. Amb pressupostos ajustats, amb centenars d’hores de voluntariat i amb una dedicació admirable, continuen oferint un servei imprescindible. Eduquen en valors, fomenten hàbits saludables, integren infants de tota mena i representen Manacor allà on competeixen.
Però els miracles tenen un límit. No podem continuar exigint-los que creixin mentre els obligam a entrenar en instal·lacions que fa anys que han quedat petites. L’esport no pot continuar sent el gran oblidat de la planificació municipal.
No basta anar a les finals, fer-se fotografies quan un equip aconsegueix un ascens o felicitar els campions quan tornen amb una medalla. El compromís amb l’esport es demostra invertint quan toca. Ja no basta gestionar l’escassetat. Ha arribat l’hora de planificar i oferir solucions definitives.
Manacor necessita espais pensats per als pròxims trenta anys: nous pavellons, una piscina municipal, pistes poliesportives, espais semicoberts, zones exteriors, espais per als esports emergents, àrees infantils i un entorn on els clubs puguin créixer sense haver de competir per cada hora de pista.
Perquè no parlam només d’edificis. Parlam de salut, d’educació, de convivència, d’inclusió i de futur. No és una reclamació d’un club. No és una reivindicació d’un esport. És la veu de centenars de famílies que cada setmana fan quilòmetres, adapten horaris i accepten allò que no hauria de ser normal.
El problema ja està diagnosticat. Les excuses s’han acabat. Ara només falta una cosa: voluntat, planificació i una aposta decidida per construir les infraestructures que Manacor necessita.
Perquè Manacor ja ha demostrat que és un poble d’esport. Ara falta que també sigui un poble que aposta per l’esport. Els nostres esportistes ja competeixen al màxim nivell. Ara és el moment que les nostres instal·lacions també ho facin.
Margalida Galmes
Secretària d’organització
Coalició per Mallorca-Manacor
