Peter Amelunxen (British Columbia, Canadà, 1977) ha estat dues setmanes a Manacor i ha retratat una de les fotos més emocionants de l’eclipsi, la d’un avió passant en aquells moments per davant el sol. En parlam amb ell, de com un home que fa feina a la indústria minera a Toronto, ha arribat a l’illa per disfrutar del fenomen de l’any.

Què hi fa un canadenc a Mallorca? És la primera vegada que véns a l’illa?
Vàrem venir per primera vegada el 2022 per jugar a tennis a l’Acadèmia Rafa Nadal i per anar en bicicleta per Banyalbufar… i ens vam enamorar completament de l’illa. Aquesta vegada hi he estat dues setmanes amb una altra família —els nostres fills entrenen a l’Acadèmia Rafa Nadal— i passam els dies bussejant, jugant a tennis i observant l’eclipsi. Les meves passions són el tennis, el submarinisme i l’astronomia… i l’astrofotografia amateur.

Què us va dur a Manacor georgràficament parlant? Era la millor zona per observar l’eclipsi?
Ens va encantar Manacor durant la nostra visita anterior, així que era el millor lloc d’observació que se’m podia acudir i que oferia alguna cosa per a tothom: platges, mar, tennis, cel clar i gent amable.

Quina sensació vareu tenir quan observareu l’eclipsi? Com us vau sentir?
És difícil de descriure. No havia vist mai un eclipsi tan baix a l’horitzó, així que quan vaig aconseguir captar un avió passant per davant seu —un eclipsi de l’eclipsi!— vaig sentir una autèntica admiració. Però la part més guapa va ser quan tots els mallorquins de la zona van sortir amb les seves famílies per observar-lo al nostre costat. Encara record haver mirat el cometa Halley a través d’un telescopi quan tenia nou anys, i veure aquella mateixa il·lusió a les cares dels infants mentre observaven el Sol eclipsat a través de l’aparell va ser realment especial.

Va requerir molta preparació prèvia?
Uns quants dies de recerca sobre el terreny. Cada vegada que tornava amb cotxe a Portocristo, on ens allotjàrem, agafava una ruta diferent per explorar el camp. Al principi esperava trobar un lloc amb el campanar d’una església en primer pla, però no vaig trobar cap zona adequada al sud de la Ma-4020 que no fos una propietat privada. Per tant, vaig triar aquest indret com a ubicació principal, amb algunes alternatives per si no funcionava. Per sort, va anar bé!

Quin tipus d’objectius o telescopi feu servir?
Una montura equatorial Celestron AVX amb un telescopi Schmidt-Cassegrain de 6 polzades —obertura de 150 mm, distància focal de 1.500 mm i f/10—. El de 6 polzades és el telescopi més gran que puc transportar en un avió com a equipatge de mà. Durant la totalitat no vaig utilitzar cap filtre. La càmera és una Sony Alpha 9 connectada al focus primari mitjançant una muntura en T, de manera que el mateix telescopi fa d’objectiu de 1.500 mm.

Com que l’eclipsi deixava poc marge d’error, sabíeu exactament què volíeu fotografiar o filmar?
En realitat soc un aficionat, així que no tenia cap pla fix. Només sabia que volia fer unes quantes fotografies i gravar alguns vídeos durant els primers 20 segons. Després hi vaig posar l’ocular i vaig deixar que els infants fessin servir el telescopi per poder observar la resta de l’eclipsi. Hi ha alguna cosa especial en el fet de rebre els fotons reals a través del telescopi, i volia que ells també ho poguessin experimentar. Després vaig utilitzar els vídeos amb un processament drizzle per extreure’n la fotografia de la totalitat i la imatge de l’avió travessant el Sol.

La fotografia és una passió complementària idò?
Així és!, jo faig feina en la indústria minera. L’astronomia i la fotografia són només passions que m’agradaria dominar millor.