Aquest 13 d’agost s’ha complit 20 anys de la mort de l’escriptor, historiador i periodista manacorí Rafel Ferrer Massanet. Enrere quedaven 77 anys de gran dedicació al món de la cultura en general, a la historiografia local i al periodisme de proximitat.

A Ferrer Massanet, que aquest proper mes de desembre serà nomenat Fill Il·lustre de Manacor, li ha sobreviscut una extensa producció de més de mig centenar de llibres, entre obres narratives i treballs d’investigació històrica i periodística. «A més, tota la seva vida va girar entorn d’un profund amor per Manacor, per la seva cultura i per la seva història», explica el seu fill, Rafel Ferrer Vallespir.

A més d’escriptor i investigador, va ser conferenciant i pregoner, va presentar exposicions, va escriure pròlegs de llibres, va crear dues col·leccions literàries i va fundar la primera galeria d’art privada que hi va haver a Manacor, Es Cau (1975-1983). També va ser lletrista de cançons populars de la dècada dels seixanta i, amb el temps, va reunir un dels millors arxius sobre Manacor i, més concretament, sobre la Guerra Civil al Llevant insular. Una part d’aquest arxiu va ser cedida a l’Ajuntament de Manacor per a la seva conservació, digitalització i informatització.

Rafel Ferrer Massanet va ser cofundador, juntament amb mossèn Baltasar Pinya, de la revista Perlas y Cuevas (1960-2023), una publicació a la qual va estar vinculat fins a la seva mort, l’any 2006, ja fos com a director o com a col·laborador actiu.

Com a investigador, Ferrer Massanet va ser autor de milers de treballs històrics publicats en revistes i diaris, així com en llibres i opuscles. Durant la dècada dels vuitanta va començar a publicar estudis sobre la Guerra Civil al nostre terme, en uns anys en què aquest tema encara era tabú.

Com a novel·lista, la seva obra no va ser gaire extensa, tot i que en destaquen títols com Síndrome de Capricorn, Bona nit, amor, Llegendes manacorines i Tríptic famós de curanderos manacorins, entre d’altres.

Al llarg de la seva vida va rebre nombrosos premis i distincions.

L’any 2004 li fou atorgat el Reconeixement de Mèrits de l’Escola Municipal de Mallorquí, conjuntament amb Andreu Llodrà. L’any 2006, dos mesos abans de morir, va aconseguir reunir al Claustre un nombrós grup d’historiadors manacorins i d’estudiosos amb obra publicada sobre Manacor, amb la finalitat de posar per a un futur llibre que estava preparant sobre el Claustre. Les fotografies les va fer Joan Servera, d’Imatges, i foren les darreres en què apareixia Ferrer Massanet. Aquest llibre mai no es va arribar a concloure.

El 30 de maig de 2012 es va estrenar a la Institució Pública Mossèn Alcover el documental sobre la seva vida i obra, inclòs dins el programa Sal i llum, que uns dies després es va emetre per TV Manacor.

L’11 de novembre de 2013, l’Ajuntament va acordar batejar un carrer amb el seu nom i, l’any 2019, el seu fill, Antoni Ferrer Vallespir, va cedir en règim de comodat el seu arxiu i fons documental per a la seva catalogació, conservació i digitalització. L’any 2022, Nova Editorial Moll va reeditar Llegendes manacorines i Tríptic famós de curanderos manacorins i, el desembre de 2023, Es Cau Edicions va reeditar en format facsímil una altra de les seves obres: Saluet.

El passat 13 de juliol, en el ple municipal, l’Ajuntament va acordar aprovar l’expedient de proclamació de Fill Il·lustre de Manacor per a Ferrer Massanet, conjuntament amb Petra Munar i Llorenç Ginard. L’acte se celebrarà aquest proper mes de desembre.

El maig de 2027, l’editorial El Gall publicarà les seves obres narratives completes, amb pròleg de Mateu Mas.

Quan Ferrer Massanet va morir, l’agost de 2006, treballava en tres llibres nous: la segona entrega de Manacor, notícia de cada dia; el primer volum dels Quaderns de Perlas y Cuevas, que ja estava acabat i a punt d’enquadernar, i un àlbum fotogràfic i històric sobre el Claustre.

L’objectiu de l’escriptor manacorí era que, una vegada acabats aquests tres llibres, pogués publicar la biografia d’un avantpassat seu, el tenor Massanet. Aquesta biografia l’havia escrita cinquanta anys abans, però continuava inèdita. Evidentment, Ferrer Massanet tenia previst ampliar i corregir el text que havia escrit mig segle abans, amb la intenció de presentar el llibre el dia que es complís el centenari de la mort del tenor, concretament el 2 de novembre de 2008, a Cuba.

Però no va poder ser, ja que Ferrer Massanet va morir l’any 2006. Malgrat això, tres dels quatre llibres en què treballava el manacorí van arribar a veure la llum. Manacor, notícia de cada dia va ser conclòs pel seu fill, Antoni, amb l’ajuda de la seva neboda Margalida Álvarez-Ossorio Ferrer, i els Quaderns de Perlas y Cuevas van ser enquadernats. Ambdós llibres es van presentar en un acte celebrat el 28 d’abril de 2007 al Teatre Municipal.

Vint mesos després, el 9 de novembre de 2008, coincidint amb el centenari de la mort del tenor Massanet, també es va editar el llibre Tenor Massanet, la veu de l’Àngel. La seva autora fou Margalida Álvarez-Ossorio Ferrer, que, partint del text de Ferrer Massanet, el va reescriure, actualitzar i ampliar. L’únic dels quatre llibres que continua inèdit és el del Claustre.