A la fi les quatre cares de la Torre Rubí, el campanar de l’església dels Dolors de Manacor, tornen a indicar l’hora correcte gairebé un any i mig després. Un assumpte que des maig de l’any de 2025 ha ocupat temps de varis plenaris de l’Ajuntament de Manacor, on sobretot veïnats han anat auditant la tasca municipal, i hores de programes de ràdio d’ençà que la notícia va botar als mitjans de comunicació locals. I temps, precisament, és el que ha hagut de menester el consistori per trobar la solució definitiva al ‘misteri’ del rellotge.

Temps compartit entre els despatxos tècnics de l’Ajuntament, i els quatre pressupostos que es manejaven a fi de saber quina era la millor opció i la pressupostàriament més eficaç. Els números anaven des dels menys de 5.000 euros d’una reparació amb canvi de peces, als aproximadament 30.000 que costava canviar tota la maquinària. Finalment l’enginyera municipal, l’electricista de la brigada i els especialistes en arreglar mecanismes històrics de la Rellotgeria Brújula de Felanitx, han estat qui han trobat la solució per solventar, de moment el ‘misteri’ del campanar de Manacor.

Un ‘miracle’ felanitxer que duu el nom d’un dels començos emblemàtics de la ciutat veïna, una de les dues úniques empreses que queden a Mallorca especialitzada en reparar aquestes rellotges tan especials.

La Rellotgeria Brújula, oberta per la família Julià l’any 1952 al carrer Miquel Bordoy, estan especialitzats en la restauració i manteniment de rellotges monumentals d’ajuntaments i esglésies, com el de la casa consistorial de Felanitx, que es va construir l’any 1878. Entre d’altres treballs han realitzat la restauració del rellotge de l’Ajuntament de Palma, en Figuera, i els rellotges d’altres municipis com ara Alaró, ses Salines, Montuïri, Llucmajor, etc.

Des de l’Ajuntament de Manacor, però, s’apunta a que encara manquen «molts ajustaments» i que la reparació es trobar en un «període de proves» a fi de saber si el mecanisme que controla les quatre cares tornarà a destrempar-se, o bé la solució trobada serà la ideal per un rellotge que ja passa els 100 anys d’antiguitat, encara que es va col·locar en posterioritat a la finalització del campanar i l’església neogòtica, l’any 1902.

En principi i encara que no hi hagi cap document que així ho certifiqui, així com el manteniment de la Torre Rubí pertany a la parròquia de Manacor, el del rellotge correspon al consitori manacorí. «De fet no fa tants d’anys que es va arribar a aquest acord tàcit, que encara que no estigui signat enlloc, nosaltres assumim», explica el batle de Manacor, Miquel Oliver.

Ara no funciona el de Portocristo

Però com que no tot pot anar bé al mateix temps, el que ara s’ha espenyat és el rellotge del campanar de l’església del Carme de Portocristo (que va independent de les campanes, que sí que funcionen). D’estil en aquest cas neoromànic, el campanar parroquial va haver de ser reconstruit l’any 1958, quan un llamp va danyar la part superior de la torre, el que va obligar a dur a terme una reconstrucció que va modificar les arcades i la cúpula que sosté el rellotge actual.