Arnau Galmés al baix, Roger Moragues a la guitarra, Joel Moragues a la bateria i Ari Santos a la veu són Espurna, la banda que acaba de guanyar el Premi Ciutat de Manacor de la Cançó. Un guardó que reforça la feina feta durant el darrer any i mig i l’EP de tres cançons que acaben de penjar a Spotify. En parlam una estona per saber els plans immediats.

D’on ve el vostre nom?

Arnau: Tampoc és que tengui un significat molt profund ni estudiat. Simplement ens agradava la sonoritat que tenia. Vàrem anar provant noms i aquest és el que més ens va agradar. També perquè és una paraula que ja no es sol emprar massa en el nostre català del dia a dia, perquè tendim a caure en el barbarisme de ‘xispa’.

Va ser una sorpresa guanyar el Premi CIutat de Manacor de la cançó Guillem d’Efak?

Roger: Totalment. No esperàvem guanyar el concurs, la veritat; es pot dir que anàvem a «provar sort», i ja consideràvem un èxit haver estat seleccionats. La victòria va ser una sorpresa també perquè participàrem sense expectatives, principalment per mostrar el treball i les cançons que tenim. Però això també reforça les nostres ganes de fer més coses, clar.

Arnau: A més quan vàrem veure qui havia estat seleccionat amb nosaltres per la final, pensàrem en un tercer lloc o una cosa així. Va ser una alegria.

Com és el procés creatiu. Com surten les cançons?

Ari: En Roger sol aportar les idees inicials a la guitarra, i junts anam construint les melodies, les lletres i les veus. Després amb n’Arnau anam desenvolupant la música i les cançons senceres. Les cançons neixen de forma molt natural, guitarra i veu, i després es construeixen amb tota la banda fins a trobar el so final.

Quins són ara els plans?

Roger: Ampliar el repertori per poder començar fer concerts aquest mateix estiu i agafar rodatge com a banda, a fi d’acabar de definir un so propi.

Ari: Tenim entre 8 i 9 cançons en diferents fases de producció que volem anar acabant i afegir versions per arribar a una durada d’aproximadament una hora, amb uns 40 minuts de material propi i la resta versions que encaixin amb el nostre estil.

Quina és la motivació de muntar una banda?

Arnau: Gaudir fent música junts, sense expectatives comercials. La banda es va formar per fer la música que ens agrada, i aquesta continua sent la motivació principal. No aspiram a guanyar doblers ni a un gran èxit comercial, prioritzam el procés creatiu, el temps junts i un projecte amb el qual ens sentim còmodes. Si el projecte ha de créixer ha de ser sense forçar.

Com veis els panorama local?

Roger: Es una escena diversa que sempre s’ha anat renovant amb noves bandes així com han anat passant els anys. Nosaltres ara admiram projectes com Garrafa Nadal, Reïna o Plan-ET… i aquests a la vegada van crèixer escoltant grups d’una generació anterior a la seva… i així successivament. A lo millor si que falta una xarxa de petits locals o sales per actuar i espais municipals gratuïts d’assaig.

El camí condueix a la publicació d’un disc físic?

Volem publicar un disc físic, però sense precipitar-nos. Prioritzam continuar composant i treballant el so. Quan tenguem 12-13 cançons sòlides ja arribarà.