Josep Picó Matos va nèixer al carrer den Bosch el 23 de juny de 1874, en una època on crèixer a Manacor suposava haver de patir econòmica i socialment. De família xueta, era nét del també manacorí Josep Picó Pomar ‘Pabordo’ i d’Escolàstica Pomar, natural de Santa Maria. Batiat a l’antiga església dels Dolors, el seu nom no es troba al registre civil.

El seu pare Rafel (1833), havia emigrat a Puerto Rico a mitjan segle XIX amb un esperit comerciant i ganes de tornar a l’illa amb un matalàs de doblers. Allà, a Coamo, va conèixer la seva mare, Rafaela Matos Tudela, que sols tenia 21 anys quan es va casar el 13 de desembre de 1868, 19 menys que el seu marit. Junts tornaren de volta a Manacor després d’haver tengut una pulpería a Coamo, allà on ara és el museu de la ciutat.

Picó Matos i els seus pares, però, no aguantaran massa temps a Mallorca abans de tornar a fer les Amèriques, i a la dècada dels 90 del segle XIX, consta que són novament a l’illa portoriquenya. Està documentat que el nostre home va ser periodista i comerciant de queviures. També es sap que va voler retenir la seva nacionalitat espanyola tot i el canvi de sobirania després de la independència de Puerto Rico, l’any 1898.

Un fet clau per poder tornar als nostres dies i poder contar una història de retrobaments. Aquí quan amb la denominada Llei de Néts (el procediment que va obrir l’estat espanyol a principis de 2023 perquè tots aquells familiars de tercera generació d’emigrats poguessin reclamar la nacionalitat) el genealogista i investigador professional, Tomeu Caimari, va rebre un encàrrec i un desig.

José Benjamín Vélez volia intercedir perquè la seva mare, Carmen Vélez Picó, pogués investigar la història del seu padrí manacorí, nat al carrer den Bosch, i que sabia que s’havia que s’havia tornat a casar en segones núpcies per tenir a Irma Rafaela Picó (1926-2014), la seva mare.

“Trobar el padrí Picó Matos ja va dur una mica de feina, o més ben dit poder demostrar amb papers que era manacorí”. I és que, com dèiem, tot i que consta una partida de bateig a l’església gran del poble, “no constava al registre civil, el que fa que a efectes de sol·licitar una possible nacionalitat dels descendents sigui més llarg, perquè s’ha de demanar oficialment el que s’anomena la ‘negativa”.

Sorpresa

Ara, la família vol aprofitar una visita a Mallorca de l’11 al 15 de novembre d’aquest 2026, per sorprendre la mare, que farà 80 anys, i organitzar una visita a Manacor per conèixer el carrer on vivia la família i, si és possible, conèixer els descendents vius dels Picó que puguin quedar.

“Serà complicat saber el número exacte de la casa on va nèixer el seu padrí, perquè la numeració canvia amb el temps i perquè pot ser que la vivenda fos enderrocada i hagi estat substituida per una de nova”, explica Tomeu Caimari, que continua fent feina de valent per intentar localitzar els parents manacorins que li puguin quedar a Carmen.

Si tornam enrere, sabem que el pare de Josep Picó Matos, Rafel, ja havia partit a Puerto Rico on es va retrobar amb tres germans: Josep (Manacor, 1820), Francesc (Manacor, 1828) i Cristòfol (Manacor, 1848) a mitjan segle XIX. “Cosa que fa que els haguem de descartar a l’hora de cercar descendents manacorins actuals”, afegeix Caimari, que té com a objectiu principal trobar-ne entre els qui quedaren. Pere Joan (1825), Gaspar (1838) i Andreu (1842).

“Sabem que els qui emigraren fundaren la societat Hermanos Pomar, disolta el 1879 arran de la mort de Francesc”. De fet, sembla ser que els germans més joves, Rafel i Cristòfol, tornaren a Mallorca i es dedicaren al comerç amb França”. “Ara que estic fent l’arbre, sé que hi ha tres germans que es casaren a Manacor; per tant si queda descendència ha de ser estirant d’aquest fil. Si no ja hauríem d’anar a cosines, per exemple”.