El Comando Mundana actuarà per sorpresa a la Nit de l’Art de Manacor que es celebrarà aquest dissabte. El grup ‘rebel’ de 80 artistes descontents amb la feina organitzativa de l’Ajuntament, i el tracte i les condicions que se’ls dóna a l’hora de participar, ja fan feina per tenir a punt les seves propostes reivindicatives.

«Neix del malestar i la ràbia. No hem anat a cercar a ningú; el comando s’ha anat formant amb la gent que va veure la nostra reivindicació a xarxes i es va posar en contacte amb nosaltres», expliquen quatre de les seves representants, assegudes a una taula i amb bosses d’amazon tunejades com a màscares.

«Ens deim així perquè un comando és irreabsorbible i no s’hi pot negociar» ironitzen sobre el comando ‘terroartista’; i mundana perquè som terrenals i també és sinònim de ràbia».

«Com fa dos anys, l’Ajuntament torna a repetir una fórmula que fa servir comerços com a espais expositius poc adients. A més és el mateix consistori qui t’assigna l’espai, no el tries tu. Tampoc no parles amb el comerciant del lloc on exposaràs… sentim que tot és molt improvitzat. És una Nit de l’Art molt cutre i no és digna», afegeixen.

Hi ha hagut artistes, però, que per visibilitat han acceptat les normes municipals, que a més indicaven que seria ‘quilòmetre zero’, és a dir, només amb participants del municipi. «El que fa que sigui tot molt precari. No paguen ni un sopar, ni una botella de vi, ni tan sols un catàleg o una cartela explicativa de qui és qui o què fa». «Tot plegat és com si vols fer un concert en que no hi ha il·luminació i no se sent bé…».

«L’artista és un captaire de la visibilitat. S’està normalitzant el maltractament i la manca de professionalitat cap a nosaltres. És com si es convides a Rafa Nadal a jugar, però ell hagués de dur el cotxe, el públic i hagués d’anar a cercar les pilotes… és una relació tòxica que hem anat acceptant, però que ja no pot continuar».

Des de Comando Mundana denuncien que és necessari un «manual de bones pràctiques». «Ara l’Ajuntament de Manacor vendrà que és una popularització de l’art; el que passa és que els professionals ja ni s’hi acosten».