Després de la crisi del sector lleter de Mallorca i el tancament d’Agama, molts han estat els dubtes i les gestions administratives, per aconseguir que les granges productores de l’illa poguessin vendre els milers de litres de llet que fins ara havien suministrat a l’empresa del grup barceloní Damm. Uns situació sobtada i crítica que va obligra al Govern a anar tantejant distintes solucions per salvar els mobles, a fi que els productors que resistien poguessin continuar suministrant la seva llet de vaca a empreses transformadores mallorquines.
I amb això que fa uns mesos, aquestes demandes del sector arribaren a Hipercentro, l’empresa manacorina que precisament aquest passat dissabte celebrava els seus primers 40 anys. Una oferta que els seus tres socis fundadors, Pere Gonçal Aguiló, Bernat Font i Pere Nicolau, van veure amb bons ulls i que ja està en procés de fer-se realitat. «És cert que des del Govern ens van venir a cercar, demanant si els podíem ajudar a treure producte i llet local ara sobrant», recorda Miquel Nicolau, cap de producció d’Hipercentro. «Els caps de l’empresa, dins la seva filosofia d’apostar pel producte de proximitat, van decidir que havíem d’apostar-hi. És vera que és també una inversió molt important, però alhora pensam que ens devem a la gent d’aquí. Es tracta de donar-lis un retorn pel que ens han donat tots aquests 40 anys», afegeix Nicolau.
Per aconseguir-ho, Hipercentro reformarà tres naus de la seva finca de Son Figuera, situada entre Manacor i Felanitx, per habilitar-la com a fàbrica de productes làctis, en una nova estratègia de l’empresa, que tot justa acaba de presentar un nou centre de transformació i distribució de productes càrnics i una futura nau de 1.000 metres quadrats per fabricar a Manacor pastisseria, panades i altres productes de forn propis i que obrirà per setembre.
«El de Son Figuera és un projecte en el que hi estam fent molta de feina, ja tenim el vist i plau de la Conselleria d’Agricultura per muntar una formatgeria, una línia de llet fresca, iogurt, kefir o especialitats de distint tipus. Ara el que tocarà fer és una modernització de tres de les naus» explica Nicolau. Una d’elles es convertirà en la formatgeria, la segona per encabir-hi un showcooking i una petita botiga per vendre directament els productes que s’hi facin a Son Figuera, i una tercera nau per les munyidores de la línia d’ovelles que hi tendran. «La llet de vaca l’adquirirem a aquestes granges que s’han quedat tirades, xerrant en plata, pel grup Damm, que les ha deixat sense una sortida comercial».
Una empresa de 40 anys però en expansió
Ara comencen mesos de feina perquè el projecte pugui entrar en funcionament «en aproximadament un any. Intentarem córrer al màxim perquè ara mateix és una prioritat per l’empresa». Segons les primeres estimacions la inversió ronadarà els 2,5 o 3 milions d’euros. Cal recordar que actualment Hipercentro compta amb 15 supermercats a Mallorca (aquest mes de juliol se n’obri un altre a Sóller), 10 a Eivissa i 2 a Menorca, a més de 4 grans magatzems de bricolatge. És a dir més de 30 superfícies a les Balears.
A principis del passat mes de març, el Govern va intentar negociar amb el grup Damm la continuïtat de l’activitat productiva i mantenir la fabricació i comercialització de llet a l’illa. «La Conselleria va abordar aquesta proposta amb màxima diligència i compromís, considerant-la una oportunitat estratègica per preservar una activitat clau per al sector primari mallorquí», explicaren.
La base del projecte contemplava la creació d’una empresa publicoprivada estructurada en tres pilars: una participació del 25% per part del Govern; un 50% aportat per un inversor privat; i el 25% restant corresponent als treballadors i als ramaders que subministraven llet al Grup Damm. Aquest esquema havia de permetre donar continuïtat a la indústria, reforçar la cadena de valor i millorar la viabilitat de les explotacions lleteres vinculades. No obstant això, els tres ramaders que subministraven llet al Grup Damm van decidir finalment no adherir-se a la proposta i optar per explorar altres alternatives per al futur de les seves explotacions.





