Juan Manuel Méndez (Morón, Argentina, 1996) és un entrenador precoç. Potser per això el seu discurs és tan clar quan planteja reptes i marca una línia de treball, molt influenciada pel seu pare, Marcelo Méndez (una institució internacional com a tècnic), amb qui ha compartit banquetes a l’Argentina i Polònia. Aquesta és la seva primera experiència a Espanya.

Després d’haver treballat durant anys en diferents facetes tècniques a l’Argentina i a Polònia, com afronta aquest nou repte al capdavant del ConectaBalear?

Molt il·lusionat. És la meva primera experiència com a primer entrenador en un equip professional, així que des d’aquí vull donar les gràcies al club per confiar en mi per aquesta nova etapa. Amb moltes ganes de començar.

Coneix la Superlliga espanyola?

Quan era petit ja vaig viure a Mallorca durant uns anys [el seu pare, Marcelo Méndez, va entrenar el Palma Voley entre 2004 i 2009], amb la qual cosa vaig començar a seguir el voleibol espanyol amb molt d’interès. Al llarg dels anys m’he mantingut sempre atent al que passava a la Superlliga. Així que això no serà una sorpresa ni un problema per a mi. A més, a Manacor hi era l’Alexis [González], a qui sempre he tengut molt d’afecte. Primer com a jugador, ja que va ser un referent per a mi en la posició de lliure; i després com a entrenador, on ha demostrat un gran nivell durant aquests darrers anys.

El cognom és un problema o ho duu amb orgull?

Potser quan era jugador ho veia amb una mica de preocupació pel que es pogués dir de mi. Però fa anys que és un motiu d’orgull i d’alegria per l’admiració i l’afecte que li tenc. És el millor de tots. Ho dic com a seguidor i com a fill.

Com va sorgir la possibilitat d’entrenar el CV Manacor?

Fa uns mesos el meu mànager em va comentar la possibilitat d’entrenar professionalment a Espanya, tot i que sense mencionar-me un equip concret. Va ser després, quan el propi Alexis González em va telefonar per saber si m’animaria a venir a Manacor si arribava el moment, que vaig saber de l’interès. És una gran oportunitat per a mi de créixer.

Es tracta de continuar amb la feina iniciada aquestes darreres temporades?

No ho veig com una continuació sinó com un nou cicle. Intentarem mantenir les expectatives i la intensitat en el terreny esportiu, però serà amb nous jugadors i amb la vista posada a seguir creixent com a club. La sortida dels titulars cap a nous reptes ha fet que haguem d’apostar per jugadors joves, que combinin fam i potencial de creixement individual i col·lectiu.

La sortida i entrada de nous jugadors complica els primers mesos de feina?

Òbviament haurà d’haver-hi un període d’adaptació que segurament no serà ràpid; però confio en els nous fitxatges, sé de què són capaços. Així com també tenc moltes esperances en els jugadors que queden i que he anat seguint.

Un pressupost com el del CV Manacor, que no és ni de bon tros el més elevat del voleibol espanyol, obliga a encertar molt en els fitxatges?

És evident que el pressupost complica més les coses a l’hora de fitxar jugadors ja contrastats o de renom. Normalment aquell tipus de jugador més gran i amb més experiència basa més les seves decisions en funció dels doblers. Així que les nostres opcions passen majoritàriament per fitxar joves que sabem que treballaran amb moltes ganes.

Pot triar?

El club m’ha donat molta llibertat a l’hora d’escollir jugadors. Per al CV Manacor, el més important a l’hora d’escollir ha estat el coneixement que jo ja tenia d’alguns jugadors, bé per haver-los seguit a les seves lligues, perquè els veig potencial o per conèixer-los ja de les seleccions argentines.

La plantilla està tancada?

Falten concretar els fitxatges de dos jugadors més, que per edat i experiència poden acabar marcant la diferència per aconseguir una plantilla més equilibrada.

Quin és l’objectiu prioritari per a aquesta propera temporada?

L’objectiu continua sent acabar la lliga regular entre els quatre primers. Pot ser que durant la primera volta no hi siguem, però a mesura que l’equip vagi progressant i s’uneixin les peces, estarem amb els millors, segur. Guaguas està en una altra realitat, però per la resta estam en disposició de competir. Per potenciar el club i per seguir el procés de creixement experimentat aquests darrers anys.

Encara és tan jove que podria continuar sent jugador. Tant il·lusiona una banqueta?

Quan vaig començar com a jugador em visualitzava jugant a Itàlia, pensava que tenia potencial suficient per brillar a grans lligues europees. Però a mesura que van passar els anys, vaig veure que era un jugador bo però limitat. No arribar on volia em creava una sensació de frustració. Al mateix temps, jugant, sempre em posava molt en el lloc de l’entrenador. Així que va ser una cosa natural. El darrer any com a jugador a França vaig tenir clar que volia entrenar, ensenyar a les categories inferiors i al mateix temps aprendre i manejar les estadístiques per complementar la meva formació.

La estadística mai enganya?

La estadística et dóna tendències. T’ajuda a millorar coses i mancances del teu equip, i a veure tendències de joc del rival, del seu col·locador, dels seus atacants o del servei. Però si un es guia només pels números corre el perill de deixar de costat coses que cal veure en directe o en vídeos, precisament per confirmar aquella tendència donada per les xifres. La tècnica no sol mostrar-se en les estadístiques.

Enguany el club torna a disputar competició europea. Hi ha opcions?

Dependrà molt dels encreuaments. Si ens toca algun equip italià o polonès possiblement ho tinguem molt complicat, però amb la resta hi ha possibilitats. Hi ha lligues que, encara que puguin pagar més, no necessàriament són millors que l’espanyola.

El ConectaBalear CV Manacor és un equip trampolí?

Pretenem deixar de ser-ho. Sabem que, com he dit, hi ha lligues que paguen millor que la Superlliga espanyola. Però pens que hem de ser capaços de mantenir una bona base i que els nostres jugadors només vulguin anar-se’n per competir a un nivell superior.