Neus Salas, directora del Centre de Salut de Sa Torre de Manacor, ha tornat a rebre aquest dimarts el suport de professionals, pacients i ciutadans de Manacor. En aquest cas de manera pública. Més de 150 persones es van concentrar ahir horabaixa a sa Bassa, en plena celebració del Dia Internacional de les Infermeres, per mostrar la seva solidaritat després que el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ordenés la seva destitució pel fet de no ser infermera i no metgessa. De la concentració en suport personal a Neus Salas, en va sortir una reivindicació col·lectiva: la demanda que els càrrecs de direcció i responsabilitat en sanitat es valorin en funció de les competències i l’experiència, més enllà d’una interpretació estricta del requisit de titulació mèdica.

“Estic impressionada del suport, perquè la veritat és que un equip no es pot liderar si no hi ha un bon equip, i això és cosa de tres, un responsable mèdic i un responsable d’admissió. Som el centre més gros de Mallorca. I ho feim sense espai, perquè necessitam un centre nou”, va començar Salas, visiblement emocionada. També va recordar una anècdota infantil com a metàfora del problema: “Quan tenia deu anys vaig guanyar un premi de redacció… Em varen dir que ja no quedaven obsequis perquè s’havia acabat el pressupost. I aquesta frase de ‘no hi ha pressupost’, sempre la sentim les infermeres”.

Lideratge i gestió

La concentració va servir perquè diverses representants del sector defensessin públicament la capacitat de lideratge de les infermeres i qüestionessin la interpretació normativa que ha duit a la sentència. Maria Antònia Barceló, presidenta de l’Associació Balear d’Infermeria Comunitària, va reivindicar la visibilitat del rol d’infermeria: “El lideratge, la gestió i la capacitat transformadora que tenim les infermeres en el sistema sanitari. Som infermeres que investigam, que feim docència, que desenvolupam projectes comunitaris i els gestionam”. Barceló va elogiar Salas per la seva empatia, energia i capacitat d’inspirar l’equip en moments difícils.

Noemí Sansó, directora del Departament d’Infermeria i Fisioteràpia de la UIB, va qualificar la decisió judicial d’“interpretació normativa que no reflecteix l’evolució ni la realitat actual del sistema sanitari” i va reclamar “una mirada actualitzada, justa i basada en les competències reals dels professionals”. Sansó va subratllar que les universitats formen infermeres amb competències clíniques, investigadores i de gestió i que les noves generacions necessiten referents capaços de liderar.

Maria José Sastre, presidenta del Col·legi d’Infermeres de les Balears, va coincidir a qualificar la normativa d’anacrònica i va anunciar que es lluitarà per canviar-la. Cristina Moreno, vicerectora de la UIB i també infermera, va posar l’accent en la dimensió de gènere de la qüestió: “Crec que les dones i les infermeres… sabem com és de difícil que se’ns reconegui”. “Això no va de jo. Era un recurs que s’havia de posar perquè totes les infermeres puguin accedir a aquests llocs de responsabilitat”, va cloure Salas.