El 1985 la família Febrer obria Bricosegur Es Cós, una botiga de materials de bricolatge i portes de seguretat a l’avinguda de Baix des Cós, que proveïa els fusters de Manacor per acabar de rematar el seus mobles. Ara, 40 anys més tard, Ramon Febrer li ha donat una volta a les xarxes del negoci d’una forma ben original.

Quan vàreu començar amb aquests vídeos cantats tan originals?

Començàrem dia 23 de juny de l’any passat. El meu germà havia fet un moble per guardar graneres, de tauler marí. Vàrem pensar que estaria bé fer un vídeo per això, per explicar que era d’exterior i no d’interior com solen ser. Vàrem pensar la manera de fer-ho d’una forma més original a veure què passava… i ja ho veus! Sempre se’n treu profit de fer aquesta classe de vídeos.

De què depèn fer un vídeo, de l’humor del dia, del producte…?

Depèn molt de la inspiració, si estic per la labor o no i de si ha arribat un moble inspirador. Abans de posar-m’hi vaig pensant què he de mostrar, què he de dir, de quina manera pot captivar la gent i posar-ho en marxa. Després el procés és simplement agafar un trípode, el mòbil i repetir le vegades que facin falta. Posar-hi intenció, bona cara, ser propers i sobretot naturals!

El bon humor ve de sèrie?

Jo som una persona que intent sempre estar bé. No sempre ho aconsegueixo, perquè hi ha vegades que és complicat, però ho intent. Som una persona molt positiva, m’agrada riure, passar-m’ho bé… i sobretot si estàs dins un negoci, perquè són moltes hores. Dins un negoci hi ha d’haver harmonia; hem d’estar bé perquè hem de compartir moltes hores. El més important és fer feina a gust.

Vostè sempre ha cantat, no?

Cantar és cert que sempre ha estat el meu hobby. De vegades he fet qualque coseta però no m’he ficat mai a fer res professional. Com deia la inspiració és important: quan ens arriba una taula que és preciosa, que té una cosa que fuig d’allò normal, sabem que l’hem de treure, promocionar. Ja pensam: “Què hi podem fer?”. També miram un poc de relacionar-ho amb qualque cosa que sigui notícia i intentar pujar a l’ona. Mostrar les coses amb positivitat perquè massa notícies dolentes hi ha ja. I també ensenyar qualque cosa nova.

Original en tot cas

Sempre miram aquell punt que si la cosa comença d’una manera… com acabarà? l’efecte sorpresa és molt important perquè la gent quedi pendent per veure de què tracta tot plegat. Sempre intentant treure una rialla a la gent que ho veu.

Aquests vídeos els feim per cridar l’atenció, perquè la gent primer digui: “I aquests qui són?” Surt un dia i pot ser no li presten atenció, però al cap de tres vegades ja se demanen d’on sortim. Arriba un moment que te miren, els agradarà o no, però saben que hi ets. D’una manera molt bona ens estam acostant a la gent. Creant com a un lligam de confiança, que fa que quan venguin pareixi que ja te coneixen. “Hem vist els vídeos i ens han fet gràcia. Hem vengut i també ens ha agradat el producte…” i això.

Bricosegur ja és un negoci clàssic dins Manacor

Dia 16 de novembre de 2025 vàrem fer 40 anys. És una empresa familiar. Hem canviat molt, ens hem anat adaptant al que la gent demana, però mantenint també moltes de les coses que en un principi fèiem. Es deia ‘Bricosegur Es Cos’ originàriament. Brico de bricolatge, segur perquè instal·làvem portes de seguretat i Es Cós per l’avinguda. Munpare sempre va ser fuster i va muntar el negoci. Al principi en aquell temps poca gent sabia què volia dir bricolage. També fèiem un poc de proveïdors locals de llistons, cantoneres, barres… diferents coses que han anat despareixent així com han anat sortint les gran superfícies especialitzades. El peix gros es menja el petit i, clar, t’has d’anar adaptant. Molts fusters de Manacor venien i anaven agafant el que els feia falta per acabar les feines que tenien. Hem fet molta de feina.

Estimar la història

Tenim una estima molt gran per aquest negoci, perquè sabem tot l’esforç dels nostres pares. Quan veus tot el que ha costat ho has d’estimar… és que no te’n queda d’altra.

Quina música escoltàveu a ca vostra?

A ca nostra, quan érem petits, mumare sempre escoltava boleros i balades. I això és el que ens ha marcat a la nostra família. És molt romàntic, és ‘pastelós’, és amorós… però són cançons que tota la vida quedaran marcades dins els cors de molta de gent.