Guillem Febrer Fons (Manacor, 1973) fa pràcticament tres dècades que és el gerent d’Estel de Llevant, l’entitat prosalut mental que ajudat ja a milers d’usuaris i famílies de la comarca de Llevant. Ara que estrena nou espai al barri de Sa Torre de Manacor, en parlam amb tranquil·litat.

Ha costat molt transformar aquesta antiga fàbrica de ràfia abandonada en un espai de formació?

Hem estat uns tres anys d’obres. El projecte va començar el 2022 i fins ara no hem pogut obrir. Per a nosaltres era molt important que l’espai quedés reconeixible i en certa forma poder recuperar l’antiga fàbrica de ràfia com a edifici del barri. Aconseguir que la reforma deixés la seva estructura reconeixible era un repte.

Satisfets de com ha quedat?

Estam molt contents del resultat, perquè és més o menys com ens l’imaginàvem. Ha costat quasi 2,2 milions d’euros d’obra, que han estat subvencionats per la Conselleria de Serveis Socials, a més de 50.000 euros més, que han estat finançats per la Fundació La Caixa a fi de dotar la cafeteria.

Com es divideix l’edifici?

L’edifici s’estructura en planta baixa i pis. Abaix hi haurà la cafeteria i el servei ocupacional, que vendria a ser una ampliació del que ja hi ha al carrer Fàbrica. A més d’un petit apartament supervisat per a dues persones, que es complementa amb un altre per a 6 al primer pis.

La cafeteria-restaurant tendrà idò una part social

La cafeteria servirà per desenvolupar una formació dual de cambrer per usuaris d’Estel de Llevant. Amb un 50% de formació teòrica i un 50% remunerada.

Esperava arribar fins aquí quan va començar?

Quan començàrem fa 30 anys, l’any 1996 a la sagristia de la parròquia dels Dolors, no ens pansàvem arribar fins aquí. Ateníem una dotzena de persones, com bonament podíem… Ara, segons les xifres de l’any 2025: vàrem atendre 317 persones amb un trastorn mental i a 170 famílies. Hi ha hagut un augment quantitatiu, però sobretot qualitatiu. En aquest sentit, cada cop intentam cobrir totes les necessitats de la persona perquè tengui una vida plena, perquè la pugui recuperar. Una integració social i laboral el més plena possible.

Passats aquest anys l’estigma per les malalties mentals encara existeix?

Cada cop menys, és cert. Però encara queda un camí a fer per transformar l’estigma en estima. Crec que és un camí que anam transitant tots plegats. Pens que cada vegada s’entén més la diversitat, la diferència, que de vegades deriva d’un transtorn mental i de voler viure i fer les coses d’una forma distinta. Crec que aquest missatge, aquesta pedagogia, de cada vegada s’ha anat entenent més i compartint més.

Quina són les aspiracions ara d’Estel de Llevant?

Un creixement de serveis, el més innovadors i de la màxima qualitat possibles, amb noves metodologies. Sempre tens la sensació que ho haguessis pogut fer millor i està clar que no totes les necessitats estan cobertes, però mantenir i millorar el que tenim també és un repte que fa il·lusió.

Quin és aquest repte somiat?

Un servei per permetre atendre persones en moments de crisi i que no sigui necessari anar a l’hospital, amb més actuacions a domicili. Ens basam en una metodologia de diàleg obert desenvolupada a Findlàndia.