Tomeu Llodrà, Joan Puigsegur, Cati Gaià i Pere Flequer són els grans animadors dels partits de Superlliga. Pulmons i braços al servei de l’equip ara que arriba el partit més important de la temporada, dissabte contra CV Guaguas de Las Palmas. En parlam una estona.

Com va ser que començareu a tocar als partits de voleibol?

(Pere i Cati): Perquè hem anat seguint el nostre fill Pere, que ara juga al primer equip. Ja quan jugava a futbol i ara als partits de Superlliga.

(Tomeu): En realitat vàrem néixer com el grup de grallers de la colla castellera dels Al·lots de Llevant. Jo també vaig jugar a vòlei de jove, així que quan me proposaren venir a animar no ho vaig dubtar gens.

(Joan): En el meu cas, fins l’any passat també jugava com a col·locador. De fet quedàrem subcampions d’Espanya en categoria aleví a Valladolid.

És comú utilitzar instruments tradicionals per animar des de la grada?

(Pere): No és el més habitual però sí que hi ha equips, també de Superlliga masculina, que n’utilitzen. Els de Sòria, per exemple, toquen la dolçaina, que és semblant.

(Cati): En el meu cas el tambor sí que és més comú en animació esportiva.

Quan és que toquen? Hi ha moments concrets o va segons les necessitats de l’equip i el partit?

(Joan): Normalment entre punt i punt o quan hi ha un temps mort de l’equip contrari. O en determinats moments abans de treure.

Es tracta també de pressionar el rival o això està lleig al voleibol?

(Pere): Nosaltres sempre animam en positiu, és a dir que no solem utilitzar la música per descentrar, encara que hi hagi aficions que sí ho facin.

(Cati): El natural mallorquí en general és una mica apagat i això fa que la música serveixi per contagiar els ànims a la grada quan les coses no van tan bé. Moltes vegades els nostres jugadors estan tan concentrats que no senten la música, però estic convençuda que el rival sí que nota la pressió.

(Tomeu): Tot depèn molt també del ritme del partit, dels moments, si hi ha hagut jugades tenses o punts importants. Hi ha jugadors com Ribas o Romani que t’ho demanen.

Quines són les cançons que soleu tocar més?

(Joan): Solem tocar Gener, Circ, Inana, La Polka de l’Ós, la dels Dimonis de Massalfassar, Bella Ciao, Amparito Roca si és Sant Antoni, Cervessa, la Manta al Coll… n’arribam a tenir moltes!

La pròxima temporada tornam a jugar a Europa. Vos hi veurem?

(Pere): Ens agradaria molt i supòs que sí que a la primera eliminatòria viatjarem.

Vos va sorprendre que el vostre fill, el lliure Pere Flequer, jugués bona part de la Copa del Rei?

(Pere i Cati): Molt, perquè duia la temporada sense jugar i té dos jugadors en la seva posició tan importants com Renzo Cairús i Hugo Marzo. Contra Guaguas ho va fer beníssim. Creim que se li hauria de donar una mica més de visibilitat, perquè quan entra ha demostrat que ho sap fer bé.

Quin creis que ha estat el secret perquè l’equip estigui tan unit?

(Tomeu): Que són com una família també defora de la pista, i això s’ha de notar. L’evolució d’aquests dos darrers anys ha estat espectacular. I molt de mèrit li hem de donar a l’entrenador.

Tocar a pista és igual que fer-ho mentre fan castells. Tocau de manera diferent?

(Joan): De fet ens serveix també com a assaig. Al final la gralla és un instrument pràctic, fàcil de dur per tot i que sona fort, que és el que importa als partits.

I si un dia coincideixen partit i actuació, què fan?

(Pere i Cati): El vòlei passa per damunt!