Revista 07500
Que les sessions plenàries de l’Ajuntament de Manacor són una altra cosa, és un fet demostrable amb els vídeos que el propi consistori penja cada mes al seu canal de Youtube. Està clar que com tot bon ‘espectacle’, el ple té moments políticament avorrits i de tràmit administratiu; però en té d’altres, sobretot en arribar el torn de precs i preguntes, que l’emoció es dispara (i moltes vegades al peu).
Els contendents que donen més joc són els d’ideals més oposats: Més-Esquerra (equip majoritari de l’equip de govern, amb AIPC i PSOE de socis) i Vox (a l’oposició amb el PP). El partit ultradretà, que compta des d’aquesta legislatura amb dos regidors, té a Esteve Sureda com a portaveu.
View this post on Instagram
Turban, coa de cavall i ulleres de montura vermella per defora de les orelles: la imatge marca el personatge Sureda. Un home que va començar la darrera campanya com a candidat de Nou Ordre Nacional (també de dretes i que des de fa uns mesos s’ha fusionat a Manacor amb Unió Mallorquina), però les desavinences amb Pedro Duran, el seu ideòleg i patrocinador, el varen dur a un canvi de club a pocs dies del tancament del mercat de fitxatges preelectoral.
“A la tercera el treuré defora”
“A la tercera vegada el treuré defora”, li deia dilluns el batle Miquel Oliver, saturat per les constants interrupcions de Sureda als torns de paraula del regidor Sebastià Llodrà, també de Més-Esquerra. “Hem consentit que ens insulti, hem mirat hem callat i hem rigut” afegia. “Sou uns dictadors i un ‘faranduleros’ que anau a la vostra, però Manacor us passarà factura”, era la resposta del de Vox per acabar un debat, encalentit per una pregunta dels verds sobre les obres de teatre en català al municipi.
Després de diverses referències històriques falses sobre la repressió republicana durant la guerra civil a Manacor, Sureda va qüestionar a Ferran Montero, regidor de Cultura, els criteris teatrals que el municipi aplicarà “prioritzant les obres en català, sense tenir en compte si una altra en castellà és millor o compta amb millors actors”.
“També ho hagués pogut exposar a la darrera Junta Rectora del Teatre… però no va venir. També a l’anterior, però tampoc va venir… De fet, senyor Sureda fa tres anys que no ve a la Junta Rectora del Teatre per parlar del Teatre. Per tant, li diré que no es centri tant en el català i es centri més en fer feina”, contestava Montero, deixant en fora de joc Sureda, que va voler contraatacar amb poca fortuna.
“No l’he vist mai a la ‘cosetxadorada’ o als toros”
“Senyor Montero, no me mandi vostè feines. Vostè ve a la ‘cosetxadorada’ del Cruce per defensar els interessos dels pagesos?, perquè jo no l’hi he vist mai. Ve vostè als toros o a la Feria de Abril?. Us heu apoderat d’una cosa que no és vostra. No tothom és català ni catalanista ni independentista!” replicava Sureda com a estratègia de confrontació.
Que continuava amb una espècie de profecia: “Vostè diu: ho seguirem potenciant i seguirem fent… No és vera!, perquè l’any 2027 vostès ja no hi seran aquí. N’hi haurà uns altres, i no faran el que vostè diu. A mi no m’ha de mandar cap feina, no tenc perquè anar al teatre”, finiquitava.
El debat idomàtic, que bull quan l’espurna de Vox s’encén a un municipi tradicionalment compromès amb el teatre i la llengua pròpia com Manacor, va continuar amb retrets surtits i noves interrupcions. “Senyor Sureda, comporti’s. La gent es queixa que aquí ens venim a barallar, i l’únic que feim és el ridícul… vostè el primer”, reprenia Oliver
“És la tercera vegada que li crid l’atenció”, deia Oliver. “També m’han insultat a mi” botava Sureda. “Si vostè se sent insultat és el seu problema. Està contestant el senyor Llodrà fent ús del seu torn d’intervenció segons preveu el reglament, i si torna a interrompre el treuré defora”.
Llodrà va tancar finalment el debat lingüístic: “Hi ha 50 canals de televisió i just n’hi ha un i mig en català (en referència a TV3 i IB3), es publiquen milers de llibres en el món i a Espanya en castellà, i en català molts pocs; per tant és evident que a nosaltres ens toca compensar. I una coseta, fer teatre en castellà tampoc no es garantia que els feixistes no te fussilin, perquè això és el que li va passar a Federico García Lorca”.
