Ajuntament, equips directius i comunitat educativa coincideixen a criticar la implantació de la zona única d’escolarització que el Govern vola activar aquest mes de maig. Un model que podria comportar desequilibris socials a un municipi especialment singular

L’Ajuntament i els equips directius del col·legis públics i concertats de Manacor van quedar fora de joc quan la conselleria d’Educació els va fer saber que el municipi, fins ara dividit en quatre zones d’escolarització (Manacor, Portocristo, Son Macià i s’Illot) passava ser zona única, com passa a la resta de termes de Mallorca excepte quatre: Calvià, Andratx, Selva i Santa Margalida.

“El problema és que algú de la Conselleria s’ha posat a fer números des d’un despatx de Palma, sense tenir en compte la realitat del nostre municipi”, explica el regidor local d’Educació, Ferran Montero (Més-Esquerra). Una realitat vigent i exitosa des de 2015, quan la comunitat educativa manacorina va decidir crear uns criteris clars, a fi de repartir equitativament l’alumnat per evitar desequilibris socials i econòmics concentrats només en determinats centres.

La Conselleria ha dit que no es farà enrere i que aplicarà la zona única d’escolarització des del pròxim curs; el que bàsicament significa que una família de Portocristo, per exemple, podrà apuntar els seus fills a una escola de Manacor ciutat o del llogaret de Son Macià, sense que hi influeixin criteris d’empadronament, arrelament escolar de germanes o germans, o si els pares treballen a poca distància o no.

“No hi ha hagut un diàleg previ ni amb la comunitat educativa ni l’Ajuntament” es queixa Montero, “ni tan sola els equips directius sabien de les intencións de canviar el sistema de zonificació, que permetia que els alumnes poguessin anar a l’escola del seu propi poble. En aquest cas, amb la zona única, el que feim és ampliar totes les distàncies, que a Manacor no són curtes. Passam pena que els infants de s’Illot o Portocristo, no puguin tenir garantit anar a escola allà on viuen”.

La directora de l’escola d’Infantil i Primària de Sa Torre, Maria Esperança Nicolau, sosté que “el fet de passar a ser zona única està clar que romprà l’equilibri que, a dia d’avui, hem aconseguit”, i critica que “no prioritzar la proximitat i el repartiment equilibrat farà que des dels diferents centres de tot el municipi no poguem vetllar perquè cada una de les aules tengui el mateix sociograma i que se puguin tornar a formar escoles ‘gueto’ com ja va passar a Sa Torre en el seu moment, amb les greus conseqüències que això va suposar i ja coneixem”.

“Així l’experiència no haurà servit i ens tornarem a equivocar. Els interessos són uns altres. La solució passa perquè Conselleria ens escolti, a les escoles i a l’Ajuntament”, afegeix. “Ja que no va comptar amb nosaltres en el seu moment, ara que reculi i que respecti l’excepcionalitat del cas de Manacor així com ha fet a altres municipis que podran seguir escolaritzant per zones”.

El regidor Montero insisteix en posar el focus en totes aquelles famílies “que per qüestions laborals, de conciliació familiar o de transport, no es podran permetre duu els seus infants a una escola que no sigui dels seu propi poble. La Conselleria el que ha fet és afagar números sense saber exactament quina és la realitat del nostre municipi, un municipi molt extens, amb diferents nuclis de població. Com si fos Inca, per exemple, que només té un nucli”. “Per tant hem de garantir que els infants puguin a anar a escola al seu propi nucli o al més proper d’allà on viven”.

Front comú

Manacor ha obert un front institucional, educatiu i fins i tot legal contra la implantació de la zona única d’escolarització impulsada pel Govern balear per aquest pròxim curs 2026-2027. El rebuig és ampli i transversal: el Ple de l’Ajuntament, els equips directius dels centres i bona part de la comunitat educativa coincideixen a alertar dels riscos d’una mesura que, segons denuncien, pot trencar un model consolidat basat en l’equitat, la proximitat i la cohesió social.

El Ple municipal del passat mes de març va aprovar una moció presentada pels grups MÉS-Esquerra, PSIB-PSOE i AIPC-SyS en què es rebutjava frontalment la nova zonificació única. La proposta insisteix en la necessitat de mantenir el sistema actual, vigent des de 2015 i reconegut com una bona pràctica educativa a les Illes Balears.

El sistema actual ha facilitat una distribució equilibrada de l’alumnat, evitant la concentració de perfils vulnerables en determinats centres i fomentant escoles més diverses. “A més, ha reforçat el vincle entre escola i territori, especialment en un municipi amb una realitat geogràfica complexa i nuclis amb identitat pròpia”, explica el Consistori.

“Quan ens ho digueren tot estava ja fet”, recorda Cati Cabrer, directora de l’escola d’edicació infantil Sa Graduada. “El repartiment equitatiu de 2015 ha anat bé fins ara i ha ajudat a repartir millor les necessitats de les escoles públiques i concertades del municipi. Per això es fa tan estrany aquest canvi”. Mentre sosté que “en un any potser no es vegi, però aquest model acabarà afectant negativament”. “Tampoc entenc que des de la Conselleria d’Educació sàpiguen ja si sobren places abans del procés d’escolarització de maig…”

I és que segon les dades que maneja el Govern, actualment hi ha 26 places vacants a 4t d’Educació Infantil. “Hi ha places vacants a tots els centres menys al CEIP Simó Ballester. Hi ha places suficients i prou oferta per tal que els pares puguin tenir llibertat a l’hora de triar centre i, en base a les dades i segons els tècnics de la Conselleria, s’ha considerat oportú poder posar Manacor com a zona única”, expliquen des de Palma.

“Ens diran: Veis que tothom ha acabat entrant on volia?. De vegades alguna escola es posa de moda… ara potser pares de Portocristo que ni tan sols facin feina a Manacor, també podran triar un col·legi manacorí si volen… no té massa sentit. Ara la metodologia d’una escola, els serveis que doni, les activitats complementàries o els preus que tenguin marcaran diferències”, continua Cabrer.

Els riscos de la zona única

Entre els principals riscos assenyalats pel Consistori i la comunitat educativa manacorina hi ha l’increment de la segregació escolar, “ja que determinades famílies podrien concentrar-se en centres concrets. També es preveu un augment dels desplaçaments, amb més dependència del vehicle privat, més trànsit i més dificultats per a les famílies”.

A això s’hi afegeix la incertesa sobre el transport escolar i la possible descoordinació amb serveis municipals que també funcionen per zones, com els Serveis Socials o els programes de suport educatiu.

Manca de diàleg i mesures

Un dels punts que ha generat més consens en la crítica és la manera com s’ha impulsat la mesura. De fet, els centres educatius van rebre la informació una vegada la decisió ja estava presa. Aquesta situació va quedar palesa en una reunió celebrada recentment a Manacor amb els equips directius dels centres d’educació infantil i primària, en què es va evidenciar una preocupació “profunda i compartida”, que després el batle Miquel Oliver i una representació municipal van manifestar a Ciutat davnt el conseller Antoni Vera, amb escàs èxit.

Davant aquest escenari, l’Ajuntament ha decidit anar més enllà del posicionament polític i emprendre accions legals. El Ple extraordinari de la setmana passada va aprovar formular un requeriment previ a la Conselleria perquè no s’apliqui la nova zonificació i es mantingui el sistema actual.

Aquest pas, basat en la legislació contenciosa administrativa, és el primer abans d’un possible recurs d’alçada si la petició no prospera, abans del mes de maig quen s’obri el procés d’escolarització.