Plan-ET (Jaume Forteza. Manacor, 2000) acaba de treure ‘Ben viu’, un EP de quatre cançons que retorna a escena al màxim exponent de la música urbana feta en mallorquí. Un nou començament que presenta aquest dissabte a l’Acampallengua de Manacor. Menys ‘autotune’ i més sinceritat i temps per fer les coses.

Per què havíem deixat d’escoltar a Plan-ET durant els darrers mesos?

El fet de fer música ja no me transmetia el mateix, no tenia l’imput per fer-ne… i així és complicat que surtin coses bones o que m’agradessin. Durant aquests darrers mesos fins desembre he fet feina d’auxiliar administratiu, de dilluns a divendres: I això, vulguis o no, te treu temps per fer altres coses. A més, a mesura que passava el temps arribava a casa cada vegada més cansat, sense massa ganes de fer música. Enyorava també tenir més vida social. Fins que a finals d’any me vaig plantejar si una feina d’oficina era el que volia fer tota la vida o tornava a estudiar.

I què ha triat?

Estudiaré DAW, desenvolupament web, a Inca. Ha estat un periode de transició total que també m’ha servit per denscansar.

Ara torna amb un EP de quatre cançons titulat ‘Ben Viu’. Què significa el títol?

Que maldament hi hagi vegades que me faci el collonet, som ben viu [riu]. En realitat l’EP ha servit per tornar; tenia dues cançons en les que ja hi havia fet molta feina i que necessitava treure. I n’he afegides dues més de noves: De res i Fora flato.

Ha fet més feina de productor per altres?

Produir per altra gent no m’estira massa, la veritat. Al principi quan feia bases perdia molt de temps i al final tenc la sensació que mai arribes al que l’altre, qui t’ho demana, té dins el cap. Mai aconsegueixes reproduir exactament el que vol.

A ‘De res’ critica una mica a tots els qui han vengut, després, a intentar fer una música similar a la seva. Es considera el pioner de la música urbana en català a Mallorca?

Fins fa poc no era una cosa en la que hagués pensat… però quan veig que a les entrevistes m’ho van demanant, començ a tenir la sensació que pot ser sigui així… Potser vera que vaig obrir una via. Ara tenc un to més directe, pensant menys en el què diran, un poc de ‘xulaka’.

De cada cop importa menys el ‘feedback’ per fer música?

Inconscientment faig música per jo i m’és igual si toc temes més sensibles, estic desvinculat del rotllo del què dirà la gent.

Cada vegada amb menys ‘autotune’?

He començat a fer temes fora autotune, sí; me’n vull alliberar. Estic més vinculat amb el rotllo melòdic. M’estim més fer-ho a la meva manera… tot el màrqueting que envolta la música m’ha acabat per cansar.

Què vol dir?

Ha arribat un moment en que no vull forçar la inspiració. Me bloqueja haver de tenir una data concreta per treure un àlbum. Al final la música està feta de vivències pròpies que tenc al cap i no sé com dir d’altra manera.

Què escolta actualment Plan-ET?

Escolt música electrònica per gust. I quan estic trist escolt indie. Ara m’he posat a gravar una cançó indie… m’ha sortit així.

Per quan una banda ‘convencional’?

El tema és súpersentimental. Qui sap… tal vegada està més a prop del que la gent es pensa. Ja hi ha hagut músics que m’han dit: “Jaume, si muntes una banda, compta amb mi”. O sigui que si me decideixo no seria complicat.

Qui se n’ha encarregat d’aquesta imatge tan potent de l’EP?

Les fotos són fetes per na Francina Bauçà, una amiga de la meva al·lota, n’Antònia Pou, que ho ha organitzat tot. Els dibuixos dels punts de mira són fets pen Jaume, l’al·lot de na Francina. Projectàrem els punts de mira damunt una paret blanca. La idea va ser senzilla però efectiva.