Ana Perelló (Manacor, 1977) és l’autora de la imatge d’enguany de la Setmana Santa manacorina. Una obra hiperrealista feta seguint la tècnica del pastel i on surten unes mans masculines pregant mentre sostenen un rosari. Ara, amb el póster i els programes de mà editats i repartits, Perelló denuncia que no s’ha respectat ni el tamany ni el color de l’obra original.

Com va sorgir l’encàrrec?

Artur Aguiló, el nou president de l’Associació de Confraries de Manacor, me va demanar si me faria ganes crear l’imatge d’enguany. Vaig acceptar perquè és una bona propaganda per a l’artista, t’ajuda a donar-te a conèixer i et dóna currículum… així que vaig dir que sí.

I què ha passat idò?

Que fa uns dies, quan la imatge va sortir publicitada, me’n vaig donar compte que el cartell tenia un color tres tons per damunt del que té l’original, les mans són taronja… pareix que li han donat vàries sessions de rajos uva!. Això fa que ara la meva obra es vegi súperapagada. La tenc exposada a l’espai d’art de ses Verdures on faig classe, juntament amb el póster… i el contrast és terrible.

Per què?

Està clar que li han tocat la saturació de manera artificial, no sé ben bé perquè… no dóna l’aspecte d’un color de pell normal, la veritat. També he notat que, durant el procés li han fet tres o quatre retxes que he hagut de corregir. Qualcú durant la fotografia o l’emmarcat de l’obra, sense voler, les ha fetes… no vull donar la culpa a ningú d’això, però ha passat.

Qualque cosa més…

També s’ha retallat la imatge, tant, que la meva firma queda defora del quadre i no es veu. Crec que és una cosa súperimportant i que és una qüestió de comunicació i respecte cap a l’artista.

I què pensa fer ara?

Ara ja està fet, però la pròxima vegada exigiré signar un contracte previ, a fi de controlar el disseny gràfic de la meva obra i com es reprodueix. Vull que quedi clar que no don la culpa a Artur Aguiló, que és una persona a la que aprecio i que consider que encara està aterrant en el càrrec, però pens que s’ha de tenir més respecte cap a l’artista que ha col·laborat desinteressadament, quan es pretén modificar una obra, retallant-la o canviant-li el color.

El quadre es cedeix o es dóna?

Es dóna, no es tracta de cedir la imatge per reproduir-la sinó el quadre sencer.

No es cobra per dissenyar la imatge de Setmana Santa?

No he cobrat res, però segur que la impremta sí i l’emmarcador també. No vull que es normalitzi que tothom pugui cobrar menys l’artista, que se veu que ho ha de fer per amor a l’art… i no ho dic per jo, sinó per altres edicions que vendran. Simplement perquè, amb tot el que ha passat, tenc la sensació que he regalat més de 30 hores del meu temps. Una setmana de feina. La propaganda o el nom no paga factures.

Parlant de tot, què ha pretès comunicar amb aquesta obra?

Volia partir d’allò humà, ni Verges plorant ni Santcrists. Perquè no som creient. Volia que fos una cosa sentida però no religiosa a l’ús. Era la primera vegada que les Cofradies tornaven a encarregar una obra artística enlloc de fotografies i volia fer-ho bé. Pens que he aconseguit transmetre una imatge molt realista i humana.