És una de les estampes més reconegudes de Portocristo. I alhora, curiosament, una de les més desconegudes. El gran xalet de dalt de la Costa den Blau (oficialment carrer Bordils) fa anys que resta abandonat enmig d’un pinar particular i les mirades de locals i turistes que baixen de camí a la platja.

La gran casa assolellada, feta de volums i una torre blanca amb les seves característiques finestres blaves, és ara un dels desitjos de l’Ajuntament manacorí, que durant els darrers mesos s’ha interessat en la seva compra i ha demanat preu als dos germans hereus de la propietat.

El procés dels esdeveniments és el següent: Entre els anys 2021 i 2022, durant la passad legislatura, el consistori manacorí, a través de la regidora responsable de Turisme aleshores, Maria Antònia Truyols, va presentar oficialment un ambiciós projecte turístic per posar Portocristo al mapa de la desestacionalització.

Es tractava d’aconseguir dues coses al mateix temps: per una part construir un escull submarí que servís per regenerar la fauna i flora marina, molt malmesa durant dècades per les xarxes d’arrossegament de les barques peixeteres. I per l’altra aprofitar l’ocasió per enfonsar reproduccions a mida de mitja dotzena de vaixells històrics als llarg del segles a Portocristo (com ara el peci romà de ses Llumetes) i aconseguir una espècie de museu submarí per a bucejadors, una fita molt poc vista a l’estat espanyol i que, per tant, atreuria turisme durant tot l’any.

El projecte, que ja tenia finançament de la Unió Europea a través dels fons Next Generation i un pressupost de 2 milions d’euros, havia d’estar acabat el mes de juny de 2025. Però els problemes constants perquè l’administració local aconseguís dur endavant cada una de les passes tècniques (i després que Europa concedís un any de pròrroga), van fer que fa dos mesos la regidora d’AIPC, Júlia Acosta, reconegués que el projecte era més mort que viu. Ni l’escull ni el centre d’interpretació-museu que s’havia d’obrir als edificis del Club Nàutic.

Dos milions a gastar

Aleshores… s’han de tornar els dos milions d’euros concedits per la Unió Europea?. Això és el que tant la regidoria de Turisme com l’Ajuntament de Manacor en bloc, han intentat aturar durant aquests mesos, reconduint la partida cap una altra part: en aquest cas la compra del xalet icònic de Can Blau.

Les converses amb els membres de la família titular de l’immoble i els terrenys, a través dels seus advocats palmesans (ja que viuen a Puerto Rico), s’han anat succeint amb distintes ofertes econòmiques. Les negociacions no afecten a tot el solar de Can Blau, d’entre 7.000 i 8.000 metres quadrats, sinó a l’habitatge i a una part del terreny annex. L’avantatge amb la que compta el consistori en tot això és que l’immoble està catalogat d’històric per part de l’Ajuntament de Manacor i, per tant, protegit. Amb la qual cosa no pot ser modificat ni tomat.

La resta dels terrenys, arribat el cas, podrien ser aprofitats urbanísticament per construir-hi entre 7 i 8 xalets o habitatges privats.

Les negociacions arrencaren per un preu entre els 1,3 i els 1,5 milions d’euros. Import que segons les fonts consultades per aquesta revista, va ser descartat pels hereus. Les darreres ofertes municipals, que van encaminades a deixar un cert marge pressupostària per després reformar el xalet i transformar-lo en un centre cultural i turístic, han pujat al voltant dels 1,8 milions d’euros.

Ara falta saber si la compra-venda s’acabarà concretant o el Consistori acabarà per abandonar la idea, enfocarà la inversió a una altra part o si, finalment, haurà de tornar els 2 milions de les ajudes Next Generation.

El milionari museu subaquàtic de vaixells previst a Portocristo naufraga i no es farà