Fer castells a Mallorca? Vols dir?. Aquesta era la reflexió entre infantil i malintencionada que les primeres persones que varen comparèixer el dia de Sant Sebastià de 1996 al poliesportiu Joan Gomis de Portocristo, hagueren de suportar durant els dies previs. Sense saber que aquell encontre marcaria l’inici d’un projecte que es convertiria en una referència dins el món casteller mallorquí.
Aquell primer entrenament de la Colla Castellera de Manacor (el nom original del que poc mesos després es presentaria oficialment com els Al·lots de Llevant) va reunir fins a 25 persones, entre organitzadors i joves reclutats en gran part al mític Carreró, on es van repartir fulls d’adhesió.

Ara, aquest proper diumenge dia 22 de març els Al·lots de Llevant actuaran a partir de les 12.30 h a la plaça de sa Rectoria de Manacor. “El març de l’any 1996 la colla castellera local començà a caminar amb assajos periòdics cada dissabte a l’antic gimnàs de l’IES Mossèn Alcover. Per això mateix, aquesta actuació d’inici de temporada es coneix com l’actuació d’Aniversari. Enguany cobra un sentit especial ja que no se celebra un aniversari qualsevol sinó ni més ni menys que tot un trentè aniversari”, conta Joan Llodrà, un dels caps d’aquella idea inicial.

Als Al·lots de Llevant els acompanyaran els Castellers de Mallorca, l’agrupació castellera de la capital balear. A l’actuació de diumenge s’hi podran veure castells de sis pisos tot i que Neus Barceló, la cap de colla dels manacorins, no descarta que es pugui fer algun castell de set pisos vist el ritme d’assajos. Diumenge es dóna el sus a la 30 temporada i tot i que el programa no està tancat, ja s’ha començat a posar fil a l’agulla a una sèrie d’activitats de celebració.
La història
Només un mes abans d’aquell primer assaig, durant una excursió del dia de la segona festa de Nadal al Coll des Jou, “posàrem fil a l’agulla”, recorda Joan Llodrà, que encara participa activament en la colla. Aquell grup d’amics no tenia una trajectòria extensa en castells i va haver d’aprendre pràcticament des de zero, en una època sense Youtube ni internet desenvolupat. Llodrà rememora viatges de recerca a Terrassa, visites a la Llibreria Ona i la compra de les primeres faixes com a passos crucials per formar-se.

El ressorgiment castellera de mitjans dels noranta també va influir en la seva aparició. El 1995 va ser l’any en què el món casteller va créixer de manera notable: de les trenta colles existents es va passar a unes seixanta. Si bé Tarragona i Valls seguien sent els centres tradicionals, noves colles sorgien a Vic, Girona i a Mallorca —on, de manera paral·lela i pràcticament sense contacte, es van fundar els Castellers de Mallorca a Palma i els Al·lots de Llevant a Manacor.

Per què el primer assaig es va fer a Portocristo? Els detalls estan una mica difusos: potser per coincidències de calendari després d’una nit de festa, o perquè els poliesportius de Manacor estaven ocupats. Els assajos següents, però, trobarien una seu més estable gràcies a la col·laboració de l’institut Mossèn Alcover: l’antic gimnàs del centre els va obrir les portes —“ens deixaven les claus, cosa que avui no seria tan senzilla”— i allà van assajar cada dissabte a les 19 h fins a traslladar-se finalment al local del carrer Nou, on continuen avui.
La trajectòria de la colla ha tingut fites i entrebancs. La pandèmia va suposar una aturada forçosa: l’estat d’alarma va suspendre trobades i assajos i ha obligat a readaptar les tècniques i les places dels més joves dins dels castells. “Està sent molt complicat, però per a totes les colles”, reconeixen els membres.

En el palmarès dels Al·lots de Llevant hi destaca especialment el 4 de 8, un castell de referència que es va treballar durant anys. El van assolir per primer cop el 2009 a Vilafranca del Penedès després de multitud d’assajos tècnics, i el van descarregar amb èxit al 2017. Avui la colla compta amb prop d’uns 80 membres i una estructura organitzativa consolidada: Lara Gelabert ocupa la presidència i Neus Barceló és la cap de colla, responsabilitats que es renoven cada dos anys.
El relat dels Al·lots de Llevant continua sense punt final. Vint-i-cinc anys després d’aquell primer entrenament al Joan Gomis, la colla manté la seva empenta i la voluntat de seguir formant gent i cosint-se a la memòria col·lectiva de Mallorca amb la mateixa passió que en els seus inicis.



