Marina Massot i Segura (Manacor, 1968) fa més d’una dècada que està al front de Sa Mesura, la botiga de dalt del carrer del Pou Fondo on s’hi venen espècies, xocolates o fruites deshidratades a granel. Un concepte nou aleshores i que encara manté viu l’esperit del petit comerç a una zona tan sensible.

Ja en tenia experiència en aquests tipus de productes quan va obrir?

Cap ni una. Sempre m’havia interessat el tema de l’alimentació i la nutrició sana, l’ecologisme. Així que vaig anar mirant per internet a veure què en trobava, si hi havia botigues o conceptes similiars, que combinés aquesta filosofia amb productes a granel. Mescla d’infusions, coses ecològiques, de Mallorca i un poc sanes.

Quins productes han canviat des de que va obrir?

He anat evolucionant segons la clientela. Vàrem començar amb dues classes de fruita deshidratada amb sucre i tres sense sucre. Ara en duc 10 vegades més sense sucre que amb.

Què és exactament una fruita deshidratada i per a quins plats s’utilitza?

És una fruita a la que li lleves l’aigua però que conserva el 90% de les vitamines i que representa una gran opció perquè els més petits de la casa mengin fruita, per les ensalades, amb plats de pasta, amb curri amb verdures…

Quants de productes diferents arriba a vendre a Sa Mesura?

Ara mateix tenc entre 300 i 350 referències. De tot d’una no duia res de cosmètica, sabons o detergents a granel, que han estat la darrera introducció. Basta venir amb un envàs i només has de reomplir.

Tots els productes que ven són mallorquins o de quilòmetre zero?

Sempre que és possible sí. Procur que gairebé tots els productes siguin de Manacor o de Mallorca. N’hi ha que és impossible com els detergents o productes de comerç just, que ara que ha tancat s’Altra Senalla he agafat.

Supòs que hi ha clients que vénen aposta per determinades infusions. Quines van bé segons l’època de l’any?

Hi ha clients que vénen per uns tipus d’infusió antiiflamatòries o espècies. A l’hivern pels constipats: farigola, equinàcia, gengibre o eucalipto. Per la primavera-tardor: mescles depuratives. Quan arriba el bon temps: menta. Després per Nadal i Pasqua el que més solem vendre són fruits secs amb xocolata, que també venc per bossetes ja fetes. el que fa ales infusions, potser abans hi estàvem menys acostumats, però ara ja tothom sap que van bé per dormir millor, per problemes digestius, pel fetge…

Les vendes depenen de l’edat de la clientela?

Hi ha hagut una gran diferència d’abans a després del confinament. S’està perdent el fet d’anar a comprar al petit comerç. Les famílies compren per a tota la setmana a una gran superfície. Però és cert que els més joves o les persones majors són les que encara valoren més la proximitat i comprar a granel. Perquè hi ha vegades que només han de menester 200gr de llegums i aquí ho podem despatxar, i per la consciència ecològica també en el cas de les noves generacions.

Tenir una botiga oberta avui al carrer del Pou Fondo és una heroicitat

Cada vegada hi ha més cotxeries abaixades i locals que tanquen. Es mantenen els que són familiars i no han de pagar lloguer. La del Pou Fondo fa dècades que és una zona complicada… i oblidada. L’Ajuntament hi hauria de fer molta feina si vol recuperar-la. En tema d’habitatges i comerços és una legislatura bastant decebadora. També és ben hora que reviscolin la plaça de ses Verdures, per exemple. Manacor és una ciutat petita on encara pots anar a peu per tot… i ara mateix fa oi passejar-se per la ciutat. Jo esper jubilar-me aquí, però el futur dels petits comerços és molt negre. Els valors i les idees que hi ha darrere botigues com aquesta són una minoria.

Així i tot és molt agradable venir a comprar on reconeixes el producte i qui ho duu

De vegades em sorprèn quan me diuen: “Moltes gràcies perquè m’ha atès molt bé!”… però en realitat no me’n don compte. Després pens que és vera que no tohom té aquest sentiment de servei ja.

Vénen d’altres pobles a comprar?

Ve molta gent de fora… ho vam notar sobretot quan, després del confinament, hi va haver un moment que varen tancar el perímetre de Manacor ciutat i molta d’aquella gent que venia, aquella setmana no va comparèixer.