Era un dia assolellat de 1965 a Portocristo, quan varis homes de negocis francesos, d’americana negre i ulleres de sol, van aturar el seu cotxe de lloguer aprop de la platja urbana. Estorats per la bellesa de paisatge, encara pendent de ser colonitzat pel turisme de masses (tot i que Portocristo mai n’ha estat un exemple especialment negatiu), i per l’assecador de xarxes al costat de les diverses barques del bou amarrades a port, tot d’una van saber que les coordenades eren les correctes. La ‘Operation Plages Internationals’ estava en marxa.

Aquests homes mudats venien d’Antibes, a la Costa Blava, una zona especialment afavorida per l’arribada de turistes i nacionals benestants. Començat el mes d’agost, els tràmits, ja acordats feia un dies amb la Marina i l’Ajuntament de Manacor, havien de ser ràpids o la fira que preparaven es quedaria sense una de les seves platges promeses.

Per aquells temps i segons els paràmetres dels organitzadors de ‘La Siesta’ (nom que li varen donar al projecte), la platja de Portocristo havia estat triada com una de les 30 més famoses del món, i per tant així mateix, una de les més importants de la Mediterrània. I com que encara tenia arena en abundància i les lleis mediambientals eren pràcticament nul·les, la cosa va anar rodada.

Al cap d’unes hores i en plena temporada d’estiu, unes màquines van entrar a l’arenal i en van extreure fins a 600 quilos de material, el volum mínim per poder recrear, a 1.000 quilòmetres de distància (entre Cannes, Niça i Mónaco) una platja artificial que duria, precisament, el nom de Portocristo. La maniobra, curta i efectiva, va acabar amb l’arena a una explanada dins 10 saques de nylon blau i on en lletres blanques s’hi podia llegir: ‘Operation Plages Internationals de Sable Air France. La Siesta’.

Allà, el delegat de la companyia aèria a Mallorca, Joan Munar i el comandant de Marina senyor Oliver, contemplaren la certificació dels paquets per part del notari senyor Galmés, que un cop signada l’acta de la legítima procedència, va autoritzar la pujada al camió de l’arena, que va partir escapat cap a l’aeroport de Ciutat, on un avió de càrrega d’Air France ja esperava, pendent de partir cap un destí tan peculiar.

“Una playa artificial que lleva el nombre de ‘Playa de Portocristo, ha quedado definitivamente instalada en un formidable complejo turístico de la Costa Azul titulado La Siesta, en las inmediaciones de Antibes”, deia el Diario Baleares en la seva edició del 31 d’agost de 1965, ara fa ja més de 40 anys.

Entre les representacions, que ocuparien unes plataformes d’uns tres metres quadrats “con un parasol y unas tumbonas a fin de que los clientes no tengan más que recostarse al sol… y soñar que se encuentran en Mallorca”, continuava la crònica. Entre les altres platges internacionales representades en aquesta peculiar mostra de la Costa Blava hi eren la de Copacabana, Acapulco, Tànger, Dakar, Madagascar, Pointe-a-Pitre, San Juan de Puerto Rico, Túnez, Cayenne, Mónaco, Ostende o Estoril.