Júlia Mérida (Inca, 1995) és llicenciada en Musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i professora a l’institut de Felanitx. Apassionada de la lectura i podcaster d’èxit, ara estrena club a Manacor, aquest dijous a la llibreria Món de Llibres i amb Les gratituds de Delphine de Vigan (Edicions 62, 2021) com a pedra de toc per un pròsper camí de lletres comunitàries. En parlam una estona.

D’on i com surt la idea de fer un club de lectura a Manacor?

Perquè Fausto [Món de Llibres] i jo tenim una relació setmanal. Venc aquí per comprar i xerrar amb ell de llibres, i perquè a partir d’aquí me va resultar molt orgànic proposar-li. Ja havia fet varis clubs de lectura sobre Jane Austin a Palma i vaig pensar que seria una bona idea. És una espècie de coproducció.

Com es fa per no caure en llocs comuns? Duu un guió preparat de com estructurar-ho?

Sempre hi haurà llocs comuns, com quin personatge ens ha agradat més o menys… M’he llegit el llibre moltes vegades, me’n duc un guió per tenir uns quants temes ordenats, però a partir d’aquí deixaré que sorgeixi la conversa durant una hora, que és el que durarà aproximadament.

El llibre es subratlla o es deixa immaculat?

Cadascú que faci el que vulgui, però jo personalment el maltract, el subratllo, perquè, allò subratllat, amb el temps, també indica el que en aquell moments lector pensava i creia important.

Hem perdut l’atenció durant el procés?

100% sí, jo mateixa not que si tenc el telèfon aprop l’agaf en qualque moment. Pens que un llibre demana presència, encara que no hi hagi res interessant en qualque moment. Crec que hem de tornar a la contemplació, que és molt necessari. L’actual literatura juvenil va per aquí, molt poca descripció i molta acció. Tot i això, tot i les distraccions, veig encara hi ha gent que comença a llegir, entre elles moltes nines joves.

Llegir està de moda o és per necessitat?

Tan de bó hi estigués més de moda! El que s’ha de fer per agafar l’hàbit lector es provar moltes classes de llibre; Més que res per saber quin tipus de literatura t’agrada, si un còmic, un clàssic o un bestseller, i per llevar-nos ja certs prejudicis que diuen el que t’ha d’agradar o no per força.

Per què ‘Les Gratituds’ com a primer llibre pel club?

Perquè és una novel·la bona de llegir per algú que encara no tengui un hàbit lector, perquè és senzill, de frases curtes… I perquè tampoc no teníem molt de temps des de que vàrem convocar el club de lectura fins aquest dijous que l’estrenam.

Hi ha males prescripcions lectores des de les escoles o instituts?

No es pot generalitzar, perquè també hi ha moltes activitats relacionades amb la lectura que depenen d’una matèria o de clubs de lectura interns com el que hi ha a l’institut de Felanitx, per exemple. La qüestió està en tractar d’enganxar-los. De totes maneres també hem de ser conscients que costa molt enganxar a un adolescent a la lectura, si després a ca seva no hi ha un sol llibre…

Quin és el seu récord d’hores de lectura seguides?

Tot el dia impossible… el menjar també és molt important! [riu]. Potser un horabaixa sencer, berenant el dematí un cap de setmana… Però normalment entre dues i tres hores, com m’ha passat ara amb Reliquia, el darrer llibre de Pol Guasch. De totes formes a l’estiu ret més.

Llegeix amb música de fons?

Mai… i t’ho diu una professora de música.

Quina serà la periodicitat del club?

En farem un dijous més abans d’estiu… el llibre ja el tenim decidit. Després sí que a partir del setembre, cada aproximadament un mes i mig hi haurà un dijous de club; també per donar temps a que es llegeixin el llibre.

Per què hi ha moltes més dones que compren llibres?

Està demostrat que les dones llegeixen més, és un fet constatable si demanes per les vendes a les llibreries. Pens que es podria explicar a partir de la teoria que diu que les dones s’han encarregat tradicionalent de les feines domèstiques, el que deriva en la lectura novel·lística d’històries. Mentre que els homes llegien fiolosofia o llibres de metafísica per sentir-se interessants o més importants. Elles llegeixen de tots, cap endins, i ells cap a defora.

Als clubs de lectura supòs que també passa…

Als que he fet fins ara, el 90% aproximadament de les assistents han estat dones.

Tornarà el seu podcast ‘Pati de Butaques’?

No tornarà. Així de clar. Però sí que altres coses i projectes apareixeran pel camí. Li tenc molt d’apreci a Pati de Butaques, i pens que va acabar en el moment just en que havia de fer-ho, sense haver acabat cremada. Però ja no me representa com abans, ara vull enfocar-me en noves coses.

Estam sobrealimentats de podcasts?

No. En tot cas estam sobrealimentats de reels sobre podcasts, que no és el mateix. Perquè molt poca gent escolta el programa sencer, sinó que recorda moments puntuals del que ha vist a instagram. L’algoritme és una màquina de matar que sempre et fa escoltar el mateix. Els clubs de lectura, per exemple, poden generar coses noves.

A un sopar amb amics no es sol parlar de llibres

En general a la persona que llegeix molt li agrada molt també compartir i parlar del que ha llegit… i això rarament passa en molts d’àmbits de la vida o amb moltes persones… i en aquest sentit t’arribes a sentir molt totasola. Però tampoc pens allò que diu que una persona que no llegeixi no tengui profunditat…

Quants llibres pot arribar a llegir a l’any?

Entre 48 i 50, un poc menys d’un per setmana.

N’Acumula molts sense llegir?

Cada vegada menys. També perquè ja he perdut la por de deixar-los a mitges si no m’agraden.

Sempre en català?

En català sempre que es pugui, i en castellà si l’original hi està escrit.

Ha comprat mai un llibre només per la portada?

Mai compro un llibre per la portada, una altra cosa es que compri vàries edicions d’un mateix llibre.

Les biblioteques són una bona alternativa?

Som molt usuària de la biblioteca municipal, sobretot de llibres més clàssics que tal volta no puc trobar aquí a una lliberia, i perquè moltes vegades hi ha mesos en que la despesa econòmica és massa important.

És de les que deixa els llibres?

Deix llibres perquè confio que me’ls tornaran… i si no, no tenc cap problema en fer stories amenaçants.

Hi ha llibres depenent de les persones?

Crec que hi ha llibres per regalar a les sogres, com els de Nora Ephron, per exemple. Sempre encertaràs.