Les germanes Maria Antònia i Marta Sansó Vives (Portocristo 1960 i 1962 respectivament) fa 21 anys que vàren agafar la papereria-llibreria Alcover de Portocristo, una institució de la venda de premsa, revistes i llibres de poble que ara, a partir del 28 de març, passarà a unes noves mans que continuaran amb el negoci. “Una al·lota l’agafarà a partir de l’1 d’abril, però no serà un relleu familiar perquè cada un dels nostres fills ja tenen altres feines”, explica Maria Antònia.

Pedro Alcover, l’amo del local fou l’anterior llibreter, que juntament amb la seva dona Bel, dugueren el negoci fins ja entrat el segle XXI, que va ser quan les germanes Sansó se’l van fer seu: “Al principi no teníem massa idea de com funcionava una papereria, la veritat, jo feia feina a un hotel de Sa Coma i la meva germana tampoc venia de res relacionat amb les revistes o els diaris”, afegeix… “Però vàrem dir, ho provarem!”.

Moltes coses han canviat d’ençà reobriren la papereria l’any 2005: “Record que hi havia moltes revistes, quatre o cinc vegades més de les que hi ha ara, fins a tres o quatre prestatgeries plenes de dalt abaix. Això i els diaris han anat per avall així com el paper ha anat en retorcés i les xarxes digitals s’han anat imposant”. En canvi els llibres sí que curiosament han resistit l’envestida de l’e-book “i fins i tot ens han salvat en moltes ocasions. Sobretot els llibres infantils i les novel·les… a part dels llibres escolars que, abans que arribés el chromebook a les aules, tant Mitjà de Mar, Ses Comes com l’institut venien a encarregar-nos els llibres de text”.

La proximitat a les tres escoles de Portocristo també ha jugat a favor de la llibreria Alcover, que ha aprofitat les lectures obligades de cada curs per tenir un nínxol de negoci per encàrrec.

Però l’Alcover també ha viscut, com tantes altres del gremi, de les fotocòpies “i encara ara”, del material d’oficina i d’algunes llepolies que, com ha passat amb tantes altres referències típiques dels quioscs, han anat rebaixant la seva presència.

Ni fotos ni paquets

“Ens han ofert ser punt de recepció i recollida de paquets o posar una màquina per fer fotos de carnet, però ja no hi hem volgut entrar… tampoc no tenim xarxes. tot això ho deixam a qui vengui, que segur que tendrà idees més bones i fresques de negoci”. Sobre si això, el relleu, serà traumàtic, Maria Antònia respon sense dubtar: “No!, sempre hi ha una certa pena i enyorarem segur les relacions i el contacte humà que teníem diàriament aquí, però tenc moltes coses a fer i moltes activitats pendents; entre elles poder viatjar amb la meva germana. Mai ho hem pogut fer juntes, perquè quan una partia l’altra havia de quedar despatxant”.

I és que en realitat, com diuen elles, “els darrers anys han estat com si cadascuna fes mitja jornada, una atén els dematins i l’altra l’horari d’horabaixa, encara que està clar que abans de començar la campanya del curs escolar, per Sant Jordi o molts de dilluns hi érem totes dues”.