«I ningú pensa en els nins?» Manual de pànic moral, sentit comú en extinció i adults mirant cap a una altra banda

Avui no parlarem de Bad Bunny. Bé, menteixo: en parlarem un segon. I ho faig perquè jo, que per altres motius he passat força temps amagat en un armari, en aquest cas no m’hi amagaré: la seva actuació a la Super Bowl em va semblar senzillament meravellosa. Dit queda. Tampoc parlarem de la Super Bowl en si, ni de si Trump es va ofegar durant l’espectacle. Avui toca parlar d’una altra cosa que, com diria Belén Esteban, està al canelobre. Volia dir “candelero”, però així ens agrada més. I això que està al canelobre és la proposta de prohibir l’accés a les xarxes als menors de 16 anys.

Entre aplaudiments i tenebres, l’assumpte s’ha convertit en el tema. No només aquí: Dinamarca ja ha pres mesures, Alemanya ho està debatent i Austràlia també ho té sobre la taula. Però, curiosament, quan ho fan ells, el soroll internacional és molt menor. I encara més curiós: a Dinamarca i Alemanya governen partits de dreta o centredreta i ningú sembla esquinçar-se les vestidures amb la mateixa intensitat.

En canvi, n’hi ha prou que la idea passi per Espanya perquè tot es converteixi «es un escándalo, gairebé de cançó de Raphael. Com si algú estigués a punt d’apagar internet amb un interruptor gegant a la Moncloa. Un cop dins del tema, fem el que més m’agrada: per construir, primer cal deconstruir. Com a bon postestructuralista, soc un friqui de la deconstrucció. Però no a la cuina: m’agrada saber que el que menjo és el que sembla, i no una gelatina de foie amb xocolata blanca amb forma d’una altra cosa. Aquí deconstruïm idees, no plats. Primer, arguments. Després, dades.

Hi ha qui diu que això és un atac a la llibertat. Jo dic: si educar és cosa de casa, tampoc portem els nens obligats a l’escola. O per què es va prohibir la pornografia infantil? També és un límit a la llibertat, no?

La pregunta real és: tots els pares poden posar límits? L’altre dia, en una cafeteria, vaig veure un nin de menys de tres anys amb una pantalla pràcticament aferrada a la cara, no per aprendre res, sinó perquè no molestés. La pantalla com a mainadera digital. I llavors surt l’argument comodí: «si el pare vol donar-li el mòbil, quin problema hi ha?». El problema és que això ja no és una excepció: és un patró.

La prohibició potser no és suficient, i tot passa per l’educació digital. Però què passa quan alguna cosa que no ha existit mai —smartphones i xarxes socials— entra de cop a les nostres vides, controlada per multimilionaris, gairebé tots dels Estats Units, i amb una influència política enorme?

Prohibir guia. Es va prohibir el treball infantil, la pederàstia, moltes coses que avui ens semblen de sentit comú. Però la responsabilitat col·lectiva no és tan evident. O, com deia no sé quin filòsof, el sentit comú és el menys comú dels sentits.

Vivim temps en què hi ha qui es beu lleixiu, clorit, i alguns acaben creient que la Terra és plana. Com si la ciència fos una mena de déu en què es pot creure o no creure, segons convingui. No tothom pensa això, és clar. Però qui ho pensa sol fer-ho fins que ha de prendre antibiòtics, paracetamol o fins que apareix un càncer. Llavors descobrim que els tractaments mèdics no són una mera opinió, sinó una evidència acumulada, imperfecta, revisable, però real. I això no vol dir que les farmacèutiques siguin un anyell degollat.

Dades: a Espanya, l’ús d’internet entre menors de 10 a 15 anys és pràcticament universal i una majoria ja té mòbil propi (ONTSI, 2024). A Europa, es distingeix cada cop més entre usar molt i usar malament, i l’ús problemàtic ha augmentat (OMS Europa, 2024). I els estudis indiquen que no és només el temps, sinó com s’usa i per a què, i que certs patrons s’associen a pitjor son, més malestar o més problemes d’autoimatge (Fassi et al., 2025; Tsomokos, 2025).

Les xarxes socials no són un espai neutre. I aquí és on els nens estan en perill. Els Dopamine Labs expliquen per què aquestes plataformes estan dissenyades per enganxar. També hi ha estudis sobre diferències en el neurodesenvolupament en infants exposats de manera intensiva a pantalles (Stanford, 2023; Oxford, 2024; AAP, 2023) i sobre efectes de polarització i radicalització (Amsterdam, 2022; MIT, 2023; Cambridge, 2024).

Com més dopamina provoca alguna cosa, més risc d’addicció té (Califòrnia, 2023). I els nens no tenen el cervell completament desenvolupat (Harvard, 2023; Heidelberg, 2024). La salut mental no és un detall (OMS Europa, 2024; King’s College, 2024).

Com hem arribat fins aquí? Hi ha estudis sobre atenció, autorregulació, autoestima, imatge corporal i hores de pantalla (Montreal, 2022; Oslo, 2023; Melbourne, 2024; Karolinska, 2024).

Hi ha pares responsables, sí. Però fins i tot sense xarxes, massa pantalles ja fan mal (Oxford, 2024; Barcelona, 2023).

Per acabar: si voleu més detalls, podeu llegir aquest article meu (https://revista07500.com/2025/03/19/sobre-lequilibri-delicat-que-suposa-estar-

comunicat-i-suposadament-informat-i-no-acabar-com-les-maraques-de-machin/) Sobre l’equilibri delicat que suposa estar comunicat i —suposadament— informat i no acabar com les maraques de Machín. I si voleu parlar de salut digital, algoritmes o filosofia del món digital, escriviu-me (sí, a una xarxa social, INSTAGRAM) a @JustiSoriano. I de fet, taules rodones, col·loquis, lo que vulgueu, si puc m’apunt.

Les grans plataformes són als Estats Units. Europa hauria d’acceptar aquest model sense més? És just per als nostres nens i nenes? Tot passa per l’educació digital, però això ens ha agafat amb els pantalons abaixats. Ara toca reaccionar: prohibició, regulació, educació i salut digital.

Aquí us deixo. Gràcies per llegir-me.

BIBLIOGRAFIA

ANSES. Usages des réseaux sociaux numériques et santé des adolescents: Connaître, évaluer, protéger. Rapport d’expertise collective. Maisons-Alfort: Agence nationale de sécurité sanitaire de l’alimentation, de l’environnement et du travail, 2025.

American Psychological Association. Health advisory on social media use in adolescence. Washington, DC: APA, 2023.

Cheng, Q., et al. How do social media use, gaming frequency, and internalizing symptoms predict each other over time in early-to-middle adolescence? Journal of Public Health, 2025.

Fassi, L.; Ferguson, A. M.; Przybylski, A. K.; Ford, T. J.; Orben, A. Social media use in adolescents with and without mental health conditions. Nature Human Behaviour, 2025, vol. 9, p. 1283–1299.

King’s College London. Adolescent mental health and digital media use. London: King’s College London, 2024.

Munzer, T., et al. Digital ecosystems, children, and adolescents: Policy statement. Pediatrics, 2026, vol. 157, no. 2.

Observatorio Nacional de Tecnología y Sociedad (ONTSI). El uso de las tecnologías por los menores en España. Edición 2024 (datos 2023). Madrid: Red.es / Secretaría de Estado de Digitalización e Inteligencia Artificial, 2024.

Office of the Surgeon General. Social media and youth mental health: The U.S. Surgeon General’s advisory. Washington, DC: U.S. Department of Health and Human Services, 2023.

Tsomokos, D. I. Adolescent social media use and psychiatric outcomes: A longitudinal mediation analysis via interpersonal distrust, sleep, and self-image. Social Psychiatry and Psychiatric Epidemiology, 2025.

Universidad de Ámsterdam. Algorithmic amplification and political polarization on video platforms. Amsterdam: Universiteit van Amsterdam, 2022.

Universidad de Barcelona. Pantallas, hábitos digitales y bienestar en población adulta. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2023.

Universidad de Cambridge. Recommendation systems and radicalization pathways. Cambridge: University of Cambridge, 2024.

Universidad de California. Dopamine, reward systems and addictive behaviors in digital environments. Berkeley/Los Angeles: University of California, 2023.

Universidad de Chicago. Screen time and cognitive outcomes in children and adolescents. Chicago: University of Chicago, 2023.

Universidad de Harvard. Adolescent brain development and self-regulation. Cambridge, MA: Harvard University, 2023.

Universidad de Heidelberg. Neurodevelopment and digital stimulation in childhood. Heidelberg: Universität Heidelberg, 2024.

Universidad de Melbourne. Social media, body image and adolescent self-esteem. Melbourne: The University of Melbourne, 2024.

Universidad de Montreal. Early screen exposure and attentional development. Montréal: Université de Montréal, 2022.

Universidad de Oslo. Self-regulation and digital media use in adolescence. Oslo: Universitetet i Oslo, 2023.

Universidad de Oxford. Digital habits, sleep and mental health in young people. Oxford: University of Oxford, 2024.

Universidad de Stanford. Child development and intensive screen exposure. Stanford, CA: Stanford University, 2023.

World Health Organization, Regional Office for Europe. Teens, screens and mental health (HBSC study). Copenhagen: WHO Europe, 2024.