Miquel Àngel Forteza (Mike Tattooist) va obrir Grandma Tattoo l’any 2018 a un cotxeria de Manacor. Un estudi que ara tanca en el moment més àlgid: “és un canvi de model molt meditat”, explica. Se’n van aquest dissabte amb un gran concert de despedida, que també servirà per retre un homenatge a Christian Völker, el músic manacorí finat aquest passat mes de desembre.

-Tancar per crèixer?

És un canvi de model de negoci. A partir d’ara funcionarem amb un sistema de cites per millorar la qualitat del servei. Fa vuit anys que vàrem obrir l’estudi aquí. Ara he fet 34 anys i quan arribàrem n’acabava de fer 26. Grandma tattoo, l’any 2018, era el final d’un viatge que havia començat abans. Vaig acabar aquí perquè necessitava un lloc per fer feina al meu estil i amb totes les ganes, com jo entenc el tatuatge.

-Com s’acaba fent de tatuador?

Arrib al tatuatge l’any 2014. Jo estudiava activitats físico-deportives i feia feina a una empresa de fontaneria de Manacor, o sigui que poca cosa a veure.

-Però supòs que el dibuix ja era una passió

Sempre m’havia agradat dibuixar ja de petit, però mai he tengut el do… si ara dibuix bé ha estat a base de constància i de ser perseverant. És cert que hi ha cursos a Barcelona o a València, però no me fiava massa dels professors… Si tens temps per ensenyar vol dir que no ets tan bo, perquè si no, tendries una llista d’espera que no te deixaria fer aquestes coses.

-Idò com?

Un dia vaig anar a Palma a fer-me el primer tatuatge gros i vaig voler aprendre més. M’ho volia agafar com ho hagués fet un fuster dels anys 60: fent de mosset, començant per la base… Però als dos mesos me digueren que havia d’anar a fer feina a Punta Ballena. Amb 22 anys me vaig veure allà pràcticament totsol, en un lloc on les gateres i les drogues eren a l’ordre del dia… amb una temporada ja me va bastar, però vaig fer totes les substitucions possibles per poder guanyar doblers i així poder passar l’hivern fent tatuatges a un preu molt baix, a fi de fer-me un nom per mi mateix.

-Com funciona un estudi de tatuatge? Com una empresa?

Els tatuadors sempre som autònoms. Encara no tenim un gremi definit.

-Continui

Després d’això vaig estar a molts llocs distints a la recerca de millorar el meu estil, d’aprendre i de viure-hi. Un dia vaig fotre tot el que tenia dins l’opel Corsa de la meva germana i vaig partir cap a Barcelona, que és una de les capitals d’Europa del tatuatge. Poc a poc me varen anar sorgint moltes oportunitats. Vaig anar a parar a Sputnik, un dels estudis més reconeguts de la ciutat. Com que transmetia tantes ganes, l’amo me va dir que no me podia donar feina, però que tots els tatuatges que aconseguís els podia fer allà mateix. Així va començar un periple que posteriorment me va dur a Madrid, a l’estudi de Gustavo Barahona a Malasaña, a Granada, a Andorra, a Eivissa… fins que vaig arribar de nou a Manacor, el 2016. Aquí me vaig haver de tornar a fer un camí, muntant un estudi privat al que havia estat ca la meva padrina. D’aquí que els meus amics van començar a anomenar-lo Grandma. Cada dia pujava una foto d’un tatuatge nou.

-Quin és el seu estil?

Ve del clàssic americà, però passat pel sedàs europeu, que l’ha reintenpretat d’una altra forma. A Espanya no hi ha un estil propi com a tal.

-Com definiria l’ofici?

Entenc el tattoo com a forma de vida i no com a ofici. He coincidit amb poques persones que siguin tan passionals. Un tatuador viu com un estudiant constantment en època d’exàmens. Has de fer moltes hores i sempre ha de sortir bé. Tenc quasi dos anys de llista d’espera. M’estim més acabar un tatuatge en un dia, maldament hagi de fer 14 hores i al dia següent no tatuar.

-Es viu bé?

Abans de la Covid et donava per una vida relaxada. És una vida creativa que no pots córrer, no és com col·locar palets.

-Despedeixen l’estudi amb una festa quan estan en un moment alt. Quants de grups actuaran?

Me’n vaig content de l’experiència, fins aquí han arribat tatuadors de tot el món i he après moltes coses que ara podré aplicar als meus tatuatges. També tendré més temps per tornar a viatjar. Pel que fa al concert, seran vuit grups. He de dir que apart de ser una despedida del local, també serà un homenatge a la figura de Christian Völker (el músic punk mort ara fa un mes), que era de la família (el seu fill fa feina a Grandma). Ho farem defora perquè l’any passat ja vàrem ser una barbaritat i enguany supòs que vendrà molta més gent. Vàrem despatxar 300 litres de cervesa i 20 litres de vermut. Començam a les 16 i acabarem a les 00h, amb 45 minuts per cada grup.